M’agradaria parlar-vos de llocs de la nostra comarca que moltes voltes per tindre’ls tan prop , no els coneixem. Un d’ells és el castell de POP en Murla.
Fins al sigle XVII, Murla, va ser capital de la vall formada pel riu Jalon.
Començarem el nostre estudi en 1151. El rei Alfonso VII de Castella i Ramon Berenguer IV (Comte de Barcelona i Rei consort d’Aragó), firmen un tractat en Tudilén (Navarra) en el que acorden que al Rei d’Aragó li correspon conquistar tot el territori de Valéncia des de Tortosa fins a la llínea del Xúquer, la ciutat de Dénia i el Regne de Múrcia (llevat Llorca i Vora). El Rei d’Aragó prestaria vassallage al Rei de Castella per totes estes terres conquistades. La vall de Pop i Murla seran part integrant del Regne de Dénia.
En 1179 el Rei de Castella, Alfonso VIII, i el Rei d’Aragó, Alfonso II el Cast, es reunixen en Cazalla (Soria). En este nou tractat, al Rei d’Aragó li correspondria el Regne de Valéncia i el de Dénia fins a Calp en el llitoral i Biar en l’interior. Al Rei de Castella li corresponia tot el territori al sur d’esta llínea. En este nou repartiment, el Rei de Castella renunciava al vassallage per part del rei d’Aragó per les terres valencianes conquistades.
Varen passar mes de 50 anys, i finalment Jaume I d’Aragó es va decidir per a conquistar el Regne de Valéncia. En juliol de 1233 Jaume I va ocupar Borriana, primera ciutat valenciana reconquistada per ell. Passats 5 anys i despuix d’un llarc sege, va caure la capital (Valéncia) en 1238. Quan es varen firmar les capitulacions entre el rei Jaume I i Zayyán el 28 de Setembre de 1238, les fronteres del regne de Múrcia aplegaven fins a Alzira i Bayrén (Gandia). La vall de Pop quedava dins del Regne de Múrcia.
En les capitulacions, Jaume I oferix a Zayyán una treua de sèt anys en la que no faria mal ni a Cullera ni a Dénia. Zayyán per la seua banda prometia entregar en un determini de 20 dies tots els castells i viles que tenia al nort del riu Jucar (Xúquer).
En abril de 1239 va ser depost Ibn Jattab del tro murcià i va ser substituït per Zayyán. En eixe mateix any Jaume I va ocupar el castell de Cullera, el de Bayrén (Gandia) i el de Rebollet (Oliva). Despuix d´un llarc i costós sege va caure Xàtiva en 1244.
Alzira es va entregar al rei voluntàriament en 1243, i Dénia en 1244.
Durant el sege a Xàtiva es va presentar també el fill del Rei Fernando de Castella (futur Alfonso X el Sabi) reclamant la ciutat, per lo que Jaume I i l’infant Alfonso varen decidir revisar els antics pactes entre Castella i Aragó. Finalment en Almizra varen firmar en 1244 un nou pacte en el que pertanydrien al Rei d’Aragó les següents poblacions: Biar, Castalla, Relleu, Xixona, Alarch (Altea), Finestrat, Torres (Villajoyosa), Polop, La Llosa (Busot) i Altea. La vall de Pop quedava inclòs definitivament en el Regne de Valéncia.
Esta serà la frontera meridional del Regne de Valéncia fins a la pau de Campello en 1304 en que s’afegiria la zona d’Alacant fins al llímit de l’actual província de Múrcia.
Biar va caure en 1245. Dominats els castells i viles de Xàtiva i Biar, tots els sarraïns que quedaven en el territori interior entre la llínea septentrional de Xàtiva-Bayrén-Rebollet-Dénia i la llínea meridional traçada en el pacte de Almizra (Campo de Mirra, prop de Biar), es varen entregar pacíficament al Rei Jaume I. Allí estava la Vall de Pop i Murla.
El Rei Jaume I va procedir de forma distinta en cada una de les conquistes segons la zona geogràfica. La part septentrional va ser en pactes en el rei Abu Zeyt. En el rei Zayyán, en la capitulació de Valéncia, varen pactar també pels territoris que aplegaven fins al Xúquer. En el territori comprés entre les llínees septentrional i meridional pactades en el tractat de Almizra no es varen utilisar els pactes en els reis sarraïns llevat en Dénia, ya que esta regió formava part del Regne de Múrcia. A pesar d’açò, tots els castells i territoris d’esta zona eren pràcticament independents i autònoms. Açò va fer que Jaume I no s’entrevistara en el Rei de Múrcia, sino directament en el senyor dels castells o de les ciutats. El nom del senyor que dominava en independència casi tota la Marina Alta (Valle de Pop) era Abu Abdalá ibn Hudzail (Al-AZDRAQ – EL BLAU).
Al-Azdraq era el senyor d’Alcalà, Pop, Tárbena, Margarida, Queirola, Castells, Gallinera i Perpuchent (Lorcha). Senyor dels castells, possessions i valls. Com Jaume I estava sitiant Xàtiva, varen tindre que vore’s D. Alfonso, primogènit del Rei Jaume I, i el senyor d’Alcalà (Al-Azdraq) per a negociar l’entrega dels territoris per part de Al-Azdraq al Rei de Valéncia. En este acort (pacte de la Jovada), firmat el 16 d’Abril de 1244, el senyor d’Alcalà donava a Don Alfonso els castells de Pop i Tárbena, es quedava per a us propi Alcalà i Perpuchent i els atres quatre (Margarida, Queirola, Castells i Gallinera) els retenia durant 3 anys donant la mitat de la seua renda al rei d´Aragó. Quan acaben estos tres anys passaran a mans de l’Infant. Durant estos 3 anys donaria la mitat de les rendes dels castells que conquistara i al final dels 3 anys també els entregaria a l’Infant.
En donar el castell de Pop, donava també totes les alqueries que pertanyien al Castell (Murla, Benichembla i Parcent). Murla passava a ser cristiana despuix de 530 anys.
Sembla ser que Al-Azdraq en estos 3 anys va ampliar notablement les seues possessions (16 castells segons Jaume I), per lo que quan va aplegar la data en 1247 d’entregar tots estos castells es va sentir fort i va voler fer front al Rei D. Jaume I.
Al-Azdraq entre els anys 1248 i 1258 mantindrà un estat de tumult en tota esta zona que acabarà en el seu desterro en 1258. Hi haurà una atra época de rebelia des de 1275 fins a 1277, encara que Al-Azdraq va morir en 1276.
En el Regne de Valéncia el repoblament es va fer adjudicant als repobladores lots de terra mentres es conquistaven. La mida que es va adoptar va ser la de la “Jovada” o “yugada” (terreny que podia llaurar una encolla de bous en un dia). El repoblament no va ser immediat ya que no era solament repoblar terres sense amo. La conquista no va tindre desterros ni robo de terres, ya que encara que molts d´ells varen emigrar a atres regnes musulmans, l´immensa majoria dels moros valencians es varen quedar.
A la mort de Sancho IV de Castella en 1295, el seu fill i successor Fernando IV solament tenia 9 anys. Com el rei d’Aragó, Jaume II, recolzava les pretensions d’Alfonso de la Cerda al tro de Castella, este a canvi va deixar al Rei tots els castells i viles que poguera guanyar en el Regne de Múrcia, a pesar de lo acordat en el tractat de Almizra de 1244. Jaume II va aprofitar l’ocasió i en un gran eixèrcit es va apoderar d’Alacant, Elig i Oriola, entrant en Múrcia el 02-08-1295. Despuix de moltes negociacions, en 1305 es va aplegar a un tractat en el Campello de Tarazona entre Jaume II i Fernando IV. El Rei d’Aragó incorporava al Regne de Valéncia tota la part meridional de l’actual província d’Alacant i renunciava a tot lo conquistat en el Regne de Múrcia. En tota esta campanya conquistadora, Ramon de Vilanova (prestigiosa família valenciana) va acompanyar a Jaume II. Per estos servicis el Rei va recompensar a Ramon de Vilanova en la donació vitalícia del castell de Pop en 1296. El 27 de Juliol de 1313 Jaume II fa donació del castell i vall de Pop a Vidal de Vilanova, fill de Ramon. A partir de 1328 ho va comprar Vidalón, net de Vidal, convertit en feu (no paga tribut al Rei) de mans de l’Infant D. Pedro (Pedro IV d’Aragó- El Cerimoniós). Ho mantindrà fins a la seua mort en 1384, en que ho hereta el seu fill Ramon.
En maig de 1332, el Rei Jaume II, firmava un privilegi en Lleida en favor del seu fill Pedro IV i li concedia en “feu honrat” el comtat de Ribagorça. Dos dies despuix li va fer donació perpètua del Castell de Gallinera i la vall d´Ebo, del castell, vila i vall de Pego, del castell de Pop i de les valls de Laguarda i Xaló i del castell de Crevillent. Ell va ser el primer senyor feudal de Pop (feu honrat sense servici). També tenia en terres valencianes els castells d´Uxó, Bairén (Gandia) i Dénia en les seues viles, térmens i pertinences.
Per problemes econòmics o conveniència, l’Infant Pedro, va vendre el feu del castell de Pop. Els compradors varen ser Dª Maria Ladrón de Vidaure, el seu fill menor Vidal (Vidalón) de Vilanova i el yayo d’este, Vidal de Vilanova. La venda del feu inclou la de tota la vall de Pop en tots els seus térmens (actuals térmens de Murla, Benigembla i Parcent) i pertinences, en els seus cavallers i dames i atres hòmens i dònes, tant cristians com sarraïns, en les terres cultivades i sense cultivar, alqueries, aigües, séquies, forns, molins, rendes, etc. En març de 1350 Dª Maria Ladrón de Vidaure donava al seu fill Vidalón de Vilanova l´alquería de Murla comprada a Mateo Mercer. Huit dies mes tart venia Artal de Foces el castell de Murla o Puig d´Orba a Vidalón de Vilanova i a la seua mare (tot quedava reunit en un mateix amo: Castell de Pop, L´alquería de Murla i el castell de Murla o Puig d´Orba). En 1383 va morir Vidalón i de nou quedava dividit el senyoriu de Pop en 2: el castell i feu de Pop en mans de Pedro de Vilanova, i el castell i poble de Murla en mans del seu cosí, Ramon de Vilanova. En setembre de 1406 Ramon de Vilanova per problemes econòmics va vendre el castell de Murla i la Vila de Murla a Guillem de Martorell (Joanot Martorell es net de Guillem).
Juan de Castellví va comprar (1414) la vila de Murla a Guillem de Martorell i este la va vendre en 1463 als comtes d’Oliva (Francisco Gilabert de Centelles o també conegut com D. Ramon de Riusech). En 1486 Isabel de Castellví es va desprendre per problemes econòmics del Castell de Murla a favor del Comte d’Oliva. Francisco Gilabert era el I Comte d’Oliva. Els seus senyorius eren: La vila i comtat d’Oliva, El senyoriu o Baronia de Rebollet (Font d´en Carrós i castell de Rebollet), i els llocs de Potries, Alcudiolà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtesa i Beniflà; La Baronia de Nules i els llocs de Moncofa, Mascarell, L’Alcudia i Aguaviva; i els feus de Montagud, Marguine, Osilo, Meilogo, Anglona i atres 39 llocs en l’Illa de Cerdenya. Ara també la Vila de Murla.
Des de 1403 s’usa el nom de VILA DE MURLA gràcies als privilegis concedits pel Rei Martin I l’Humà (imposició de imposts sobre el pa, el vi, la carn sense donar conte a ningú, celebració de fires cristianes i sarraïnes a part del mercat immemorial). A partir d’estos anys l’importància dels castells com a centres d’administració territorial es va diluint en passar la societat d’una situació centrada en l’economia agrària i rústica a una atra de caràcter comercial i urbà. Els castells cedixen el protagonisme a les ciutats i les viles. Naixen les baronies, comtats, marquesats i ducats. Temps despuix el castell formarà part de la vila. Igualment el “castell de Murla” o “Puig d’Orba” serà un feu independent fins que passe a la Baronia de Murla per compra del Comte d’Oliva (Ya solament es parlarà de la Baronia o Vila de Murla).
En 1480 va morir D. Francisco Gilabert de Centelles i el seu hereu D. Serafí de Centelles i Urrea (II Comte d’Oliva) va ocupar el seu lloc. Com era menor d’edat, la seua mare va ser la que va prendre possessió com a tutora (Dª Beatriz de Urrea). A este comte es remonten les 2 primeres estadístiques de cases de moros i cristians que hi havia en Murla. El primer cens és per a les Corts de Valéncia de 1488 (131 cases) i el segon és de 1510 per a les Corts de Monzón (303 cases en Murla, Orba i Alahuar). Des dels primers moments, Murla, va ser repoblada per colons cristians, sent una excepció en una zona a on va seguir predominant el substrat morisc. En 1572 ténia 48 cases de cristians i 84 de moriscs, que havien aumentat a 141 en 1609, any en que varen ser expulsats estos últims.
En 1536 va morir el Comte i el seu hereu va ser el seu nebot Querubí de Centelles (III Comte d’Oliva) que va morir en 1550 i va deixar tot al seu primogènit Pedro de Centelles (IV Comte d’Oliva), que va morir en 1569 sense fills. En morir sense fills Pedro, va ser la seua germana Magdalena de Centelles (casada en el IV duc de Gandia, Carlos de Borja) la que va mantindre el títul de Comtesa d’Oliva i el de les seues baronies anexes (Pego, Murla, Orba i Laguarda). El fill d’esta, Francisco Tomás de Borja i Centelles (VI duc de Gandia), prendrà possessió de les baronies de Murla, Orba i Laguarda en 1595, pero el seu fill Carlos Francisco de Borja i Centelles i Velasco (VII Comte d’Oliva i VII duc de Gandía) serà el primer en reunir ducat de Gandia, Comtat d’Oliva i Baronies en 1596 en haver mort un any abans el seu pare Francisco Tomàs i la seua yaya Magdalena.
Despuix de tot este recorregut per l’història del castell de Pop i de la Vila de Murla, no em queda mes que aconsellar al llector una visita al poble de Murla i el seu castell. Els convide a visitar un poble tan bonico i un castell en tanta història.
També serà agradable vore una partida de pilota valenciana en un poble en que el seu «Carrer de dalt» és la Catedral de la pilota valenciana.
Les seues festes patronals són del 5 al 8 d’agost, dedicades a la Divina Aurora i al Crist del Salvador. 20 de Giner en honor de Sant Sebastià i 29 de setembre en honor a Sant Miguel.
¡Per favor, feu una visita a Murla!.
PACO LLINARES PASCUAL
CALP
