És realment vergonyós que el mateix conseller d’Educació i Cultura, qui hauria de ser la màxima autoritat en matèria llingüística i cultural, es desmarque de les seues responsabilitats afirmant obertament que “no és un expert” i que preferix no entrar en la qüestió. Este gest, llunt de ser un simple comentari, és una declaració d’intencions: significa abandonar el poble valencià en un tema fonamental com és la defensa de la seua llengua i identitat.
Encara més greu és l’incompliment flagrant dels compromisos electorals. Tant el Partit Popular com Vox van firmar, en la seu de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i en Lo Rat Penat, el seu soport explícit a la defensa del valencià i a una política clara de recuperació i dignificació. Aquell acte, carregat de simbolisme, no era una simple promesa, sino un contracte moral en milers de valencians que confiaren en eixes paraules.
Hui, la realitat és ben distinta: aquells compromisos s’han trencat. El que es va presentar com un pacte de respecte i coherència cultural ha quedat en fum. El resultat és un engany directe a tots aquells valencians i valencianistes que van donar el seu vot a eixes formacions esperant un canvi real.
No estem davant d’una anècdota política, sino d’una autèntica estafa moral. El poble valencià va confiar en unes paraules que ara es revelen falses. Els qui diuen que defendrien el nostre patrimoni llingüístic i cultural han optat per la comoditat del silenci i per la covardia política, deixant desprotegida la llengua pròpia dels valencians.
El valencià, llunt de ser reforçat, queda novament somés a la manipulació pancatalanista i a la indiferència dels qui haurien d’estar al seu costat. El poble se sent enganyat, i en raó: n’hi ha res més greu en política que prometre una cosa i, una volta en el poder, fer exactament el contrari.
El valencià és molt més que un instrument de comunicació: és la nostra història, el nostre patrimoni i la nostra identitat com a poble. No es pot jugar en ell, no es pot negociar en despaig ni convertir en moneda de canvi en pactes polítics.
Els valencians no demanem miracles, sino coherència. Demanem que les paraules donades siguen respectades i que la llengua pròpia del Regne de Valéncia siga defesa de manera clara i contundent. Si algú no està dispost a fer-ho, que tinga almenys la dignitat de dir-ho obertament i no continue enganyant al poble.
Les promeses trencades del conseller i dels partits que el sustenten són un colp dur per a tots aquells que portem anys defenent la llengua i la cultura valenciana des de la societat civil. Pero la història nos ensenya una lliçó clara: el poble valencià no oblida.
La memòria i la dignitat continuaran exigint que el valencià siga respectat i defés, per damunt de silencis, covardies i enganys polítics.
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).