El pròxim 9 d’octubre de 2025 no solament celebrarem, com cada any, el Dia de la Pàtria Valenciana, sino també el centenari d’un gest històric que va marcar per a sempre la manera d’entendre la nostra festa: la cessió, per part de Lo Rat Penat, de l’organisació oficial dels actes a l’Ajuntament de Valéncia.
Foren aquells valencianistes del sigle XIX, units baix les ales de Lo Rat Penat, els qui varen recuperar el sentit cívic i festiu de la jornada del 9 d’Octubre. Ells varen ser els que, capitanejats per les Joventuts de l’entitat, varen resucitar en 1922 la Processó Cívica de Sant Donís, abolida per Felip V en 1707, tornant aixina al nostre poble una tradició de raïl foral. Una processó que, en un gest de gran generositat i visió de futur, Lo Rat Penat va oferir a l’Ajuntament del Cap i Casal per a que es convertira en una celebració oficial de tots els valencians.
Tres anys despuix, el 6 d’octubre de 1925, el president de Lo Rat Penat, Francesc Almarche, firmava en l’alcalde, Lluís Oliag, aquell acort que consagrava a l’Ajuntament com a responsable institucional de la festivitat. No obstant, Lo Rat Penat mai va abandonar el seu paper: cada any, en major o menor respal polític, els ratpenatistes varen mantindre viva la flama del 9 d’Octubre, en la Real Senyera com a protagonista central i el Te Deum en la Catedral com a símbol de continuïtat històrica i espiritual.
Un sigle despuix, podem afirmar que aquells valencianistes visionaris estarien orgullosos de vore cóm la Real Senyera oneja hui en tots els edificis oficials; de constatar la recuperació de la nostra autonomia política; d’admirar la cooficialitat, per lo manco sobre el paper llegal, de la nostra llengua valenciana junt al castellà; i de comprovar cóm els carrers de Valéncia i de tot el nostre Regne s’omplin cada 9 d’Octubre d’alegria, fraternitat i orgull identitari.
És cert que encara queden reptes i que no totes les reivindicacions ratpenatistes s’han materialisat, com seria desijable. Pero esta efemèrides, que celebra enguany un sigle, demostra que les llavors sembrades per Lo Rat Penat en els sigles XIX i XX han donat fruit. Les seues lluites i esperances no varen caure en sac trencat.
Commemorar este centenari no és solament rendir homenage als ratpenatistes de principis del sigle XX, sino recordar-nos que la nostra valencianitat és patrimoni compartit, i que sense la generositat i la convicció de la nostra entitat, hui no tindríem la festa tal i com la coneixem.
Per això, enguany, quan la Real Senyera torne a descendir pel balcó de l’Ajuntament i recórrega els carrers de Valéncia, deurem recordar també als qui, fa cent anys, varen fer possible que est acte fora de tots i per a tots.
