La campanya electoral, més be la precampanya, d’este partit està sent prou estranya i inclús la calificaria d’extravagant. Aixina ho entengué moltíssima gent després del discurs “amollat” per la ministra de Sànchez, Diana Morant. Discurs d’esquerra radical i més catalaniste que el propi de ERC – Compromís. Mentres la ministra Morant fon alcaldesa de Gandia, no era ni radical ni Sanchista. Votar ad ella possiblement era millor que votar l’opció “PP” per a l’ajuntament. Hui ha canviat d’opinió. Bon mestre ne té.
L’encontre el tingueren els socialistes en el chicotet recint, de l’antiga fàbrica de cerveses l’Àguila d’El Cabanyal, reconvertit en polideportiu cobert, en el nom “furtat” de Fede i Àngels (eixe és el nom que li correspon ad este polideportiu) dos jóvens cabanyalers, nóvios, víctimes mortals per la caiguda del mur de tancament d’eixa fàbrica, una vegada abandonada per l’empresa.
L’IDEOLOGIA EN ELS PARTITS O SEGUIMENT DEL CAP
Com la majoria dels militants dels partits, tots els partits, l’ideologia és una “mochila” que casi millor deixar-la en casa. Des de la meua opinió (que d’açò va este escrit, d’opinió i no de veritat) el PSPV-PSOE pert la visió de lo que és la social democràcia i s’acosta al PSOE guerra civilista de Largo Caballero. Una persona exaltada, radical de pensament i d’accions, un vell republicà que ya ho era en 1931. Fon protagoniste dels fets revolucionaris de 1934 quan pergueren, en votacions democràtiques, les eleccions generals. No acceptant democràticament els resultats. la resposta d’este “tipo” fon la revolució ¿vos recorda alguna cosa? ¿pot ser un símil? Espere que no. Este personage funest va preferir la guerra abans que el diàlec.
És cert que el “diàlec de les pistoles” no fon una tàctica exclusiva del PSOE dels anys 30. La Falange de Primo de Rivera, i d’un tal Juan de La Cruz, en els seus discursos previs a la República ya exhortava a certa acció directa, sobretot quan optà pel fascisme italià, com model polític. Esta tàctica perversa i criminal dugué al país a conseqüències fatals. Això ya és història. No devem repetir els erros dels nostres yayos.
A PEIXCAR ELS VOTS DE L’ESQUERRA RADICAL
La radicalitat dels partits i dels exaltats dels mateixos, és un fet que mai arriben a bon port. En lo que respecta a la perduda del “port” per part del PSPV-PSOE pot ser que siga, és més estic segur, que es tracta d’agarrar tot el vot a l’esquerre del partit socialiste. La descomposició dels colectius de l’esquerra en grups difícils de diferenciar les ha fet que, sense estar d’acort en juntar-se, s’han tapat el nas i han fet un “apany” temporal per ad estes eleccions del 29 N.
Per contra, els Sanchistes, ara més radicals i extremistes, s’apropien del discurs més populiste d’estos grups, cridant subtilment a l’utilitat del vot. D’entre estos grups extrems destaquen en la Comunitat Valenciana Compromís – ERC i el seu sindicat, correja de transmissió, sino més; els STEs. Majoritaris en educació. Eixa és la calitat educativa que tenim en el nostre Regne de Valéncia.
Desesperats per les enquestes ya que el trist episodi de la riuada barrancada de 2024 no alça cap a dalt als partits d’esquerre. El poble valencià és conscient que el deixaren a soles les administracions central, autonòmica i municipal, unes per incapacitat i l’atra per voluntat, no perdona la roïna gestió de l’Estat en el desastre de la barrancada. Falta d’informació veraç dels organismes oficials, d’avisos correctes i a temps, d’obres hidràuliques per fer, desídia de l’administració central, unitat d’emergències ineficaç… podríem continuar pero per a qué. La bona veritat; tots els partits sofrixen el desgast de la riuada o barrancada de 2024.
Segur que els socialistes, després de fer dimitir al senyor Mazón supongueren que açò ya estava guanyat, els mijos de Madrit aixina ho podien reflectir. Les enquestes d’ara els diuen que d’això res de res i si volen vots se’ls tenen que buscar per atres bandes.
Les úniques bandes que queden estan a la seua esquerra. L’esquerra radical del Regne de Valéncia és Compromís – ERC, per lo que per a peixcar en eixe “mar” no té més remei, la senyora Morant, que imitant al seu valedor P. Sànchez, radicalisar el seu discurs. Ficant al socialistes valencians l’etiqueta dels més d’esquerres i més catalanistes que ningú atre partit. Convertint als verdaders socialistes i social demócrates en còmpliços i colaboradors del procés de catalanisació que patint en la nostra Comunitat Valenciana. Per lo que el vot als socialistes és un vot perdut per a l’identitat i progrés del nostre Regne de Valéncia.
Opcions valencianes i valencianistes, en les taules electorals el pròxim dumenge 29 de novembre hi hauran. Ara, vosté, elector, sense fer cas d’esta opinió o de qualsevol atra, lliurement triarà la que mes li convinga a vosté i a la nostra Comunitat Valenciana. Abdós interessos deuen de ser compatibles.
LA VIVENDA COM EXCUSA DE L’INEFICÀCIA DEL GOVERN DE L’ESTAT
No volem parlar hui de la criminalisació de l’activitat edificatòria el PSOE-PSPV ha fet durant els últims decenis. Esta actitut miop nos ha conduït a l’actual crisis de vivenda que patim hui en dia, especialment els jóvens. Varen suprimir, ací en la comunitat valenciana els cicles formatius relacionats en esta activitat. Excusant-se en falta de demanda. Evidentment si se considera un “buitre” al promotor i al constructor l’activitat industrial no se promociona, no rep facilitats administratives i com resultat: falta de vivendes. Atra “genialitat” dels socialistes Sanchistes…
