La academia catalanista AVL intenta comprar a l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana a canvi que deixe d'utilisar les Normes d'El Puig

L’Academia catalanista AVL intenta comprar a l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana a canvi que deixe d’utilisar les Normes d’El Puig

L’Associació d’Escritors rebuja una subvenció de la AVL que intenta comprar en 3.000€ les voluntats dels seus dirigents

 

Este artícul és per a demostrar la coherència absoluta que te una associació valencianista com és la dels Escritors en llengua Valenciana i com el catalanisme seguix adoctrinant i intentant a força de diners públics comprar voluntats.

L’AVL, la catalanista academia politisada que costa més de 3 millones d’euros a les boljaques dels valencians se permitix inclús donar subvencions públiques, esta volta a l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana ( AELLVA) pero tota ajuda te un preu.

El preu que fica la AVL a canvi de diners públics

El preu és el de renunciar a la llengua del Poble, la Llengua Valenciana i parar la producció lliterària en Normes d’El Puig per acatar la normativa que els senyors acadèmics desigen en virtut dels seus interessos polítics.

En este acte demostra la seua intenció, que no és atra que ajudar a practicar el genocidi a la Cultura i llengua Valencianes i utilisar els diners públics, de tots per aconseguir-ho.

La censura cap a la Llengua Valenciana continua en les institucions valencianes, que utilisen ademés els diners de tots no per a sanitat i educació, sino per a manipulació, com fan des de fa vint anys, i ni Vox ni el PP han tingut lo que n’hi ha que tindre, a pesar de tindre majoria absoluta per a detindre este fet inqüestionable.

“La pregunta ara es qué fan els actuals governants per a impedir esta sangria de diners públics i este atac directe a la Llengua Valenciana”

Una molt bona pregunta que seguix sense cap contestació, pero com dia la pròpia alcaldessa del Cap i Casal en una entrevista “ja els meus avis, aquestos,…” una llengua aliena que va impondre quan era consellera de (des)educació. Sí, peque Catalá va donar el premi a “la llabor educativa” dotat en diners públics i que obria la porta dels nostres coleges a Escola Valenciana per a adoctrinar als nostres chiquets.

catala marza
Acte en el que la Conselelra d’Educació María José català donava el premi a la “llabor educativa” al vicepresident d’escola valenciana, Vicent Marzà i obria la porta de coleges i instituts a Escola Valenciana

“Senyors polítics de tercera regional, sigues d’esquerres o de dretes: no han deprés res del valencianisme, el sentiment no es compra, i qui el ven és que no és valencianiste, sino que preferix tindre la boljaca plena”

Casos ne tenim i coneguem, des del cas de Pere Fuset, que de la entitat més reaccionària el GAV va passar al Bloc i ara és regidor de Comrpomís defenent l’unitat de la llengua (això sí, en la boljaca plena) fins a regidors comprats de la ex-Unió valenciana que s’han assegurat el sou una dècada més, seguir chuplant de la mamella de lo públic…

La llengua valenciana perseguida

Des del pacte del Majestic la Llengua Valenciana ha segut vetada, en una política dictatorial de censura, i ara en este gest de l’acadèmia tornem a vore com supostos cadèmics, censuren la cultura i volen comprar voluntats.

En lo polític tot ha canviat, per a que a la fi res haja canviat en quant a la Llengua i Cultura Valencianes, a on les que prometeren a canvi del vot ara no s’enrecorden de lo promés i volen comprar voluntats a canvi de miquetes. “No en els meus dienrs no es paga catalanisme”.

“La Llengua Valenciana no es compra, es defén”

Bé per l’Associació d’escritors i vaja el reconeiximent d’este mig de comunicació cap a esta entitat, de la que nos sentim orgullosos.

Comunicat de l’Associació d’Escritors

L’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana desija manifestar públicament que renuncia a rebre la subvenció de 3.000 € que el presupost de 2024 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), aprovat per les Corts Valencianes, reservava per a la nostra entitat.

El motiu no és atre que l’obligació expressa, traslladada per escrit per la AVL fa uns dies, de que la nostra entitat observe “la normativa oficial del valencià” si vol rebre la mencionada ajuda pública pagada en els imposts de tots els contribuents valencians.

Sabut és que la nostra entitat, i el centenar d’autors ad ella associats, utilisem la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, les populars “normes d’El Puig”, en la nostra creació lliterària i en el nostre funcionament quotidià. La llengua valenciana normativisada segons dicta la RACV, és, de fet, segons l’artícul 4 dels nostres Estatuts reglamentàriament aprovats pel Ministeri de l’Interior en 2005, la llengua oficial de la nostra entitat.

Aixina puix, se pretén coaccionar econòmicament a una entitat cultural per a que actue contra els seus propis Estatuts, contravenint ademés els drets a la llibertat d’expressió i creació lliterària que protegixen la Constitució. Uns drets reconeguts també per la Declaració Universal dels Drets Llingüístics, que indica, en el seu artícul 9, que “tota comunitat llingüística té dret a codificar, estandarisar, preservar, desenrollar i promoure el seu sistema llingüístic, sense interferències induïdes o forçades”.

La nostra entitat viu exclusivament de les quotes dels seus socis. Per això, no pot arriscar-se a efectuar un gasto econòmic que puga estar somés a l’arbitrarietat ideològica de l’entitat que l’ha de respalar.

El precedent de la nostra entitat germana, Lo Rat Penat, és clar: una subvenció de 112.500 euros de la Diputació de Valéncia que li havia segut oficialment concedida, li fon més tart vergonyosament retirada en acabant d’un informe d’una acadèmica de la AVL en el que s’acusava a l’entitat ratpenatista de ”usar formes divergents”. El motiu: tindre en la seua web un artícul d’opinió que, simplement, era crític en l’actuació de la mencionada entitat politicoacadèmica, i manifestava el seu recolzament a la RACV.

La nostra integritat no es ven per una subvenció. I el conflicte llingüístic valencià no es solucionarà mentres l’arbitrarietat, l’hipocresia, el sectarisme, el cinisme, la valencianofòbia i l’imposició ideològica no siguen neutralisats pel poder polític que els ha tolerat les últimes décades. De moment, accions com esta, o com la discriminació en el concurs de llibrets de la Conselleria d’Educació a les falles que usen la normativa de la RACV, demostren que poca cosa ha canviat en l’últim any en lo essencial.

Este diari únicament publicarà en Valencià en Normes d’El Puig en un compromís ferm en la Llengua Valenciana, per ad això colaborém en el patronat de la RACV activament i tenim en la “home” el traductor de valencià/castellà en Normes d’El Puig. Rebujem la partidista i cara acadèmia de la llengua sense nom.
Scroll al inicio