Tercer Centenari de la Resistència Austracista i la Tragèdia de la Nova Planta, ya que a la mort sense hereus de Carles II (1700) va desencadenar la primera guerra mundial de l’història moderna. Dos visions d’Europa varen chocar, Felip de Borbó, net de Lluís XIV de França, encarnava l’absolutisme centraliste en respal de Castella, i l’archiduc Carles d’Àustria representava el model federatiu dels Habsburg, defés per Anglaterra, Holanda, Portugal i Saboya.
Quan Felip V va jurar els furs en 1701, Valéncia va confiar en la continuïtat. Pero la seua política pronte va revelar el pla de suprimir autonomies per a crear un estat a image de la francesa. La gota que va caramullar el got va ser el reclutament forçós de valencians per a lluitar en Itàlia (1704), violant els privilegis del regne.
Juan Batiste Basset, naixcut en Valéncia (Alboraya-1654), este estratega dels Terços es va convertir en héroe dels oprimits. Despuix de combatre en mija Europa, va retornar per a liderar la Segona Germania (1693), un alçament popular contra els abusos nobiliaris.
En 1705, va convéncer a l’archiduc Carles, «La clau per a guanyar Espanya està en els llauradors valencians«. El seu programa era revolucionari:
.- Abolició d’imposts senyorials abusius.
.- Restitució de terres comunals.
.- Justícia popular front als privilegis de sanc.
Dénia 17 d’agost de 1705 va marcar un punt d’inflexió ya que Basset va desembarcar en Altea en 1000 maulets (llauradors armats) i va cercar Dénia.
Despuix de la fugida del marqués de Dénia, va prendre el castell sense sanc i va proclamar:
«¡Valencians! Hui naix un regne lliure baix Carles III. ¡Jurem defendre els nostres furs!»
La ciutat es va convertir en el primer bastió austracista de la península, resistint el primer sege borbònic en setembre. Per a decembre, Valéncia ho aclamava com llibertador despuix d’abolir tributs.
L’èxit de Basset va despertar recels i varen fer que la noblea austracista ho vea com un «radical perillós«.
Despuix de victòries en Alzira i Xàtiva, va ser encarcerat pels seus propis aliats (1706).
En la batalla d’Almansa (25 abril 1707) va ser el principi del fi ya que en 30,000 soldats borbònics varen derrotar a les tropes aliades.
El duc de Berwick va eixecutar l’orde de Felip V, «Cremeu eixe niu de rebels«. Xàtiva va ser incendiada i renomenada «Sant Felipe«, símbol de la barbàrie.
Mentres Valéncia caïa, Dénia va resistir tres llocs èpics, juny 1707, Basset (ya lliberat) va dirigir la defensa contra el general D’Asfelt. Va ordenar crear el «Carrer de la Brecha» derribant cases per a frenar l’alvanç.
En novembre de 1707, despuix de rebujar tres assalts, Basset va ser apunyalat pel governador preborbónic Rejón quan es negava a rendir-se.
En novembre de 1708, sense aliments i en muralles en ruïnes, els últims 500 resistents varen capitular. Alacant va caure en abril de 1709.
En el castell encara es conserva la làpida d’Esperanza Ramos, mare de Basset, morta durant el sege.
El Decret del 29 juny de 1707 va borrar sigles d’història. Abolició dels Furs i Corts Valencianes. Prohibició de la llengua valenciana en les escoles i tribunals i administracions públics. Per a passar-les a les Lleis de Castella impostes per corregidors reals.
Navarra i País Vasc, que varen recolzar a Felip V, varen conservar els seus furs. Valéncia va pagar el preu de la seua llealtat a la llegalitat foral.
318 Anys despuix
La Guerra de Successió no va anar solament un conflicte dinàstic ya que es va aniquilar la tradició pactista de la Corona d’Aragó.
La castellanisació va ser imposta i forçada i la conseqüència de la persecució llingüística cree un trauma identitari.
Cada 25 d’abril, Almansa commemora la seua victòria, mentres Valéncia recorda la seua «derrota en honor».
«Lo que Basset va defendre en Dénia no va ser un rei, sino el dret a ser valencians»
Despuix de caure Barcelona (1714), Basset va seguir lluitant en els maulets fins a ser capturat. Va morir en presó en 1728, pero el seu crit encara resona:
«No lluitem per Àustria, sino perque ningú expulse les nostres lleis, la nostra terra, les nostres paraules».
Tres sigles despuix, la Nova Planta seguix sent la gran cicatriu històrica del poble valencià.
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilizada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig)
