2026-14-02
L’història d’esta data tan senyalada en mils I mils de calendaris del món occidental consumiste ve de molt llunt, durant l’época imperial Romana. Un sacerdot cristià (Valentí) fon ajusticiat per haver celebrat matrimonis secrets de parelles jóvens enamorades. Des d’eixe moment San Valentí és reconegut com el Sant de l’amor. En Espanya esta “festa” va escomençar a celebrar-se a mitat del sigle, XX en el motiu d’incentivar la compra de regals. Esta “festa” llunt de les devocions religioses, la va introduir (segons diuen alguns) popularisant-la, la cadena de grans almagasens Galerias Preciados. Se celebra el 14 de febrer, coincidint en la data en que es venera al Sant de l’amor: Valentí, en regals, viages o escapades romàntiques i molts atres tipos de “folclorades” similars.
Els valencians de nació i als habitadors d’este Regne, la data i senya del enamorats és una atra molt més important i significativament patriota. Se tracta de Sant Donís. ¿Quí fon Sant Donís?
“Sant Denis” fon el primer bisbe de París, martirisat en el sigle III, poc abans de la campanya anticristiana en la que es va martirisar al nostre Sant Vicent. El seu dia és el 9 d’octubre. Es celebra Sant Donís. Coincidix en l’entrada triumfal del Conquistador de la Ciutat i Regne de Valéncia, el Rei d’Aragó i Comte de Barcelona, Jaume I.
Per a celebrar esta data es “rebentaven” coets. En certa data es prohibix el llançament de coets i artefactes pirotècnics – no recorde si fon abans o després del decret de juny de 1707 – el cas fon que al no poder “disparar” els coets, al gremi de pasticers valencians se’ls va ocórrer fer uns pastiços en la forma dels coets. Formes de tronador i piuleta i aixina poder seguir celebrant el retorn del Regne de Valéncia a l’òrbita del món occidental cristià. La cosa es convertí en un regal dels hòmens cap a les seues enamorades, precisament eixe dia de Sant Donís. Per a embolicar els pasticets s’utilisa un mocador i… Ya tenim la tradició de la mocadorada valenciana en el dia dels enamorats valencians.
Gràcies ad esta tradició els enamorats valencians tenim un mal de cap menys. Una data difícilment oblidable. Una bona mocadorada en tronadors, piuletes i figuretes de fruita de massapà, quedem com uns senyors o senyores davant de les nostres persones volgudes.
Utilisació d’una llegua aliena en el IES Ausiàs March de Gandía
Una volta aclarit el tema dels enamorats valencians que es celebra en una data tan patriòtica com el nou d’octubre, m’estime denunciar un fet que ha ocorregut en la Ciutat de Gandia, que al meu parer és un atentat a la dignitat de la ciutat i al conjunt dels valencians. Recentment el flamant nou IES Ausias March (una rehabilitació i ampliació formalment discutible) ha fet una jornada de portes obertes a la ciutadania de la Ciutat Ducal. La política llingüística dels centres de secundària és sense dubte molt millorable, puix a l’utilisar un model de llengua pervertit (AVL) o estranger (català) lo que conseguixen és la disminució dels fidels a l’utilisació de la nostra llengua: el valencià i desgraciadament el seu us social. És un fet.
Els proyectistes i els encarregats d’acabar l’obra han donat un pas més en la manipulació de la llengua del nostre àmbit territorial. Dalt de les portes d’eixida han ficat un cartell de senyalisació que fica: en català SORTIDA i baix en castellà SALIDA. Evidentment falta en la senyalisació de prevenció d’incendi la paraula en valencià: EIXIDA. Cóm podem apreciar els nostres llectors EIXIDA és la traducció en valenciana llengua de Sortida, Salida, Exit, Sortie.
¿Les autoritats educatives i municipals de prevenció d’incendi no tenen res a dir a l’utilisar una paraula d’un idioma que és estranger i està llunt del estandart valencià?
Puix Consellera responsable de la “cosa” ya té més faena a banda de reconéixer els títuls de valencià que expedix Lo Rat Penat després de cursar en èxit els cursos i superar els respectius exàmens. A la mampresa, Govern i Corts Valencianes.
