El conte del dilluns. Opinió lliure i imaginativa

El conte del dilluns. Opinió lliure i imaginativa

Despuix de les eleccions municipals en el Cap i Casal del Regne, troben una realitat: hegemonia de la dreta, PP-VOX front al front d’esquerres PSOE i el ‘totum revolutum’ de compromís, esquerra unida, podemos, sumar o restar…

Hui em permetran, estimats llectors, que m’atrevixca a escriure com si fora un conte, una fantasia política que suponc que no serà… pero ¿i sí fora?

Era una volta que:

Està clar en la dreta, que el PP te bona implantació en el Cap i Casal i que la marca tira. VOX en les seues paraules – i alguna protesta en la trona d’algú hemicicle – ha agarrat algun (o tot el) vot valencianiste de símbols patriòtics, eixe votant descontent en les actituts a mija jornada del PP. Inclús yo diria que també alguns despistats de ciutadans han caigut en el parany de VOX, com a vot de protesta que segurament continuarà el 23 de juliol.

El PSOE

 

En l’esquerra, el PSOE de Gómez no ha conseguit aprofitar l’afonament i el desgast del roïn alcalde Ribó. L’implantació del PSOE en Valéncia era i és dèbil. Durant els anys dels governs de Rita, eixe espai l’ha ocupat els radicals de compromís, fonamentalment la colla de Ribó i Oltra. L’incapacitat del PSOE ha segut més que manifesta, i no val això de que s’ha votat en clau: ‘que te vote chapote’.

El PSOE valencià, de la Ciutat i Regne, li tirà la culpa dels resultats electorals del 28 de maig a Sánchez. Este personage més be resta.

Puix be, està clar que Gómez no ha funcionat, l’implantació en Valéncia la tenen roïna com ho demostra el fet del resultat electoral, que necessiten millorar un: 4 de calificació, insuficient.

Solució PSOE valencià: nomenaran a una dòna com a cap de llista al Congrés dels Diputats en la missió de fer oposició, defenent l’agenda valenciana, i que millor que la ministra i antiga alcaldesa de Gandia, Diana Morant. Que se done a conéixer – la congressista – en els círculs valentins i aixina dins de quatre anys la presenten – el seu partit – per a l’alcaldia de Valéncia. Si a la primera no ho conseguix, a la segona és possible. Es dòna, jove, en experiència i treballadora per la terra. ¿Podria ser? Pot ser.

El PP

 

Per la part del PP, chafardejos del cap i casal me diuen que la flamant alcaldesa, per ser la llista en més vots, Sra. Català, no vol ser alcaldesa. Ya ho fon de Torrent i això d’alcaldia ya ho te superat.

Segur que està a l’espera que el president del PP i segurament del govern espanyol, li cride per a ser ministra. Ella ya fon consellera. La seua gestió al front de la Conselleria d’Educació, Deport i Cultura, fon més be mediocre; sense arraconar els vicis catalanistes de la mateixa. Fon blaneta davant dels sindicats, sobretot de STE-PV que és lo mateix que dir Compromís o per aquelles dates crec que encara eren bloc de no se que… vullc dir, el partit. El sindicat és el majoritari docent i soles en l’àmbit docent. No és un sindicat de classe ni d’esquerres.

La possible substituta: crec que, deu ser, serà una dòna, pot ser que siga la primer tinent d’alcalde, Maria José Ferrer. Advocada de reconegut prestigi. Si fora aixina i si el conte es complira; crec que els valentins tindrien sòrt. No la conec molt, soles he creuat dos paraules en ella, pero segons diuen bona chica. Eficient en la seua faena. Esperem espectacular com alcaldesa. ¿Podria ser? Pot ser.

¿I la Generalitat Valenciana?

 

En quant a la Generalitat Valenciana, el perdedor de les eleccions encara no s’ha anat. Està liquidant la cosa. Pareix que una volta arreglat lo de la secretaria de la taula de les Corts, en la persona de Gabriela Bravo, ya consellera en funcions de justícia i alguns diuen, actual parella de Chimo, falta el grup parlamentari socialiste, estan en la faena. Chimo permaneixerà en el càrrec de secretari general del PSOE Valencià. (els regale el nom) ¿per qué? Em tem que l’estratègia serà esperar el resultat del 23 de juliol. Si Sánchez no arriba a sumar per a ser president del Govern d’Espanya, que serà lo més provable puix les eleccions fa ya temps que les ha perdudes, el seu càrrec com secretari general del PSOE serà qüestionat, li menejaran la cadira i ahí estarà el nostre Chimo per a tornar-li la trompa al chic. ¿Podria ser? Pot ser.

I conte contat,

El conte s’ha acabat.

Xavi Carbonell

Artícul en Llengua Valenciana en Normes d’El Puig

Scroll al inicio