En 2026 es complixen 750 anys de la mort de Jaume I d’Aragó, conegut per l’història com Jaume I el Conquistador. La commemoració d’esta efemèrides invita a tornar sobre la figura d’un dels monarques més decisius de l’Edat Mija peninsular i, de manera molt especial, sobre el seu paper en la configuració de l’antic Regne de Valéncia. El seu regnat no solament va transformar l’equilibri polític del Mediterràneu occidental, sino que va deixar una chafada duradora en l’organisació institucional, jurídica i territorial d’estes terres.
Jaume I no pertany únicament al passat. El seu nom forma part de la memòria històrica valenciana perque la seua acció política va contribuir de manera decisiva al naiximent d’una realitat que ha perdurat a lo llarc dels sigles. Parlar d’ell és parlar de conquista, pero també de fundació; de poder, pero també de llei; d’expansió militar, pero igualment de construcció institucional.
Un rei format en l’adversitat
Jaume va nàixer en Montpeller el 2 de febrer de 1208, en el sí de la Corona d’Aragó. La seua infància va estar marcada per l’inestabilitat pròpia d’un temps convuls. Als cinc anys va perdre al seu pare, Pedro II, mort en la batalla de Muret en 1213. Aquell episodi va alterar profundament el seu destí i ho va colocar, sent encara chiquet, davant la responsabilitat de governar una Corona en importants desafius interns i externs.
La seua educació va ser confiada als templaris en el castell de Monsó, a on va rebre una formació severa, orientada a la disciplina, l’obediència i l’eixercici del comandament. Aquella etapa va resultar fonamental en la configuració del seu caràcter. Des de molt jove va quedar cridat a eixercitar un paper de primer orde en la política mediterrànea del seu temps, en un context marcat per les tensions entre noblea, monarquia i expansió territorial.
Un regnat llarc i complex
L’accés efectiu de Jaume I en poder no va ser senzill. Durant la seua minoria d’edat, la noblea va tractar de llimitar l’autoritat real, generant una situació d’inestabilitat política que va exigir paciència, prudència i fermea. No obstant, en el pas del temps el monarca va conseguir consolidar la seua autoritat i donar al seu regnat una notable continuïtat.
El seu govern, que es va prolongar durant més de sis décades, va ser un dels més llarcs de l’Edat Mija peninsular. En eixe temps va impulsar una política de gran alcanç, combinant l’expansió militar en la consolidació d’estructures de govern estables. El seu regnat va ser, en essència, un procés de transformació política i territorial de gran alcanç. Mallorca i l’expansió mediterránea
La primera gran empresa de Jaume I va ser la conquista de Mallorca, iniciada en 1229. L’expedició, integrada per nobles, cavallers i tropes de la Corona, va conseguir sometre l’illa i obrir una nova etapa en la presència aragonesa en el Mediterràneu occidental.
L’incorporació de Mallorca va tindre una importància estratègica notable. Va permetre reforçar les rutes comercials, controlar millor l’espai marítim i reduir una pirateria que dificultava la navegació i l’intercanvi. Aquella victòria va consolidar el prestigi del monarca i va mostrar la seua capacitat per a convertir la conquista en un instrument de reorganisació política i econòmica.
Pero seria la conquista de Valéncia la que donaria al seu regnat la seua dimensió històrica més profunda.
1238 i el naiximent d’un Regne
La conquista de Valéncia constituïx el gran acontenyiment fundacional del regnat de Jaume I. Despuix d’anys de campanya, la ciutat va capitular en 1238. La rendició es va firmar el 28 de setembre en Ruzafa, a les afores de la ciutat, i el 9 d’octubre el rei va realisar la seua entrada solemne en Valéncia. Aquell dia va quedar inscrit per a sempre en la memòria històrica del poble valencià.
No es va tractar d’una simple anexió territorial. Jaume I va donar orige a una nova realitat política: el Regne cristià de Valéncia. En això, el territori no va quedar absorbit sense més per una estructura superior, sino que va adquirir personalitat històrica pròpia, en institucions, normes i un desenroll singular dins de la Corona d’Aragó.
Eixe pas va ser decisiu. A partir de llavors, Valéncia va començar a configurar-se com un regne en identitat diferenciada, dotat d’una organisació jurídica i institucional que marcaria la seua evolució durant sigles.
Institucions, llei i estabilitat
La grandea política de Jaume I no es va llimitar a les victòries militars. La seua verdadera aportació va consistir també en fundar i ordenar. El nou Regne de Valéncia va nàixer en institucions pròpies, tribunals, moneda, Corts i, sobretot, en un sistema jurídic específic: els Furs de Valéncia.
Els furs no varen ser una mera norma administrativa. Varen constituir la base del dret valencià i el soport llegal de la vida del regne. Varen regular la convivència, l’eixercici del poder, l’activitat econòmica i la relació entre la Corona i els habitants del territori. La seua vigència prolongada va convertir al Regne de Valéncia en una realitat política cohesionada i reconeixible dins de la Corona d’Aragó.
En este sentit, Jaume I no deu ser recordat únicament com un conquistador, sino també com un rei llegislador. Va comprendre que la força de les armes, per sí sola, no basta per a sostindre una obra històrica. Era necessari dotar-la d’estabilitat, de norma i de permanencia.
La construcció del territori
Despuix de la conquista va començar una llabor menys visible, pero igualment decisiva: l’organisació del territori i de la societat. Va caldre repartir terres, restablir cultius, fundar municipis, reconstruir camins, reforçar defenses i promoure el repoblament. També va ser necessari articular una nova ret social i eclesiàstica que permetera consolidar el domini sobre el territori conquistat.
El Llibre del Repartiment constituïx un dels testimonis més valiosos d’este procés. Gràcies a ell coneixem cóm es varen distribuir les propietats entre els participants en la conquista i cóm es va ser construint la nova societat valenciana. El seu valor històric és extraordinari, perque permet seguir de prop la transformació d’un espai conquistat en un regne organisat.
A Valéncia varen aplegar persones procedents de diversos territoris del món cristià, pero totes elles varen quedar integrades en una mateixa realitat política i social. Baix l’autoritat de Jaume I va començar a prendre forma una nova comunitat històrica. El Llibre dels Fets
Pocs monarques migevals varen deixar una obra tan personal i significativa com el Llibre dels Fets, dictat pel propi Jaume I. Es tracta d’una de les grans obres de la lliteratura migeval europea i, al mateix temps, d’una font històrica de primer orde.
En les seues pàgines s’entrellacen la crònica, la reflexió política i el testimoni personal. El text oferix la visió d’un rei conscient del seu paper històric, pero també d’un home del seu temps, marcat per la pietat, l’estratègia i la voluntat de deixar memòria del seu govern. Gràcies a esta obra coneixem en detall episodis fonamentals de les conquistes de Mallorca i Valéncia, aixina com la manera en que el propi monarca entenia la seua missió. Un llegat que seguix viu
Setcents cinquanta anys despuix de la seua mort, Jaume I seguix ocupant un lloc central en la memòria històrica valenciana. El seu llegat transcendix la victòria militar i alcança la configuració mateixa del regne, l’articulació de les seues institucions, la definició del seu dret i la proyecció de la seua identitat històrica.
Sense el seu regnat no s’entendrien els Furs de Valéncia, ni les Corts valencianes, ni bona part de l’estructura institucional que durant sigles va donar forma a l’antic Regne de Valéncia. Tampoc podria explicar-se de la mateixa manera l’evolució de les seues ciutats, de les seues viles i de les seues formes d’organisació territorial.
La seua obra va deixar una senyal profunda i duradora en la vida política, jurídica i econòmica del Regne de Valéncia. Per això el seu nom seguix ocupant un lloc destacat en la memòria colectiva.
Una commemoració necessària
Recordar a Jaume I en el 750 aniversari de la seua mort no significa convertir-ho en una figura intocable ni jujar-ho en paràmetros aliens a la seua época. Significa reconéixer la magnitut del seu llegat i situar-ho en el context històric que li correspon. Va ser un monarca medieval, en virtuts i llimitacions pròpies del seu temps, pero també un governant excepcional, capaç de deixar una impronta que ha travessat els sigles.
Commemorar la seua figura és, en realitat, commemorar un dels moments fundacionals de l’història valenciana. És tornar sobre l’orige d’un regne, sobre la construcció d’unes institucions i sobre la permanència d’una identitat històrica que forma part del nostre present.
Les grans comunitats són aquelles que saben mirar al passat en rigor, en respecte i en sentit de continuïtat. En eixe sentit, el 750 aniversari de la mort de Jaume I oferix una ocasió solemne per a recordar al rei que va donar forma al Regne de Valéncia i la figura del qual seguix pertanyent, en ple dret, a l’història viva del nostre regne.
