Hui, quan commemorem el 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, és un bon moment per recordar, no solament la transcendència històrica de la seua figura, sino també desmontar algunes creences que, a força de repetire durant sigles, han acabat convertint-se en falses veritats. Una de les més conegudes és l’atribució al Conquistador de la famosa cimera del Drac Alat, una identificació que la documentació històrica i els estudis especialisats desmentixen de manera clara.
En l’imaginari colectiu, Jaume I apareix representat habitualment portant el conegut caixco en la cimera del Drac Alat. Aixina el veem, per eixemple, en el monument del Parterre de Valéncia o en l’estàtua erigida en l’avinguda que porta el seu nom en Castelló. No obstant, esta iconografia respon més a una tradició posterior que a la realitat històrica.
L’identificació d’esta cimera en Jaume I fon acceptada durant molt de temps per diversos erudits. L’arqueòlec José Amador de los Ríos, en la seua monumental obra Monumentos Arquitectónicos de España, afirmava sobre un tríptic-relicari procedent del Monasteri de Pedra, que contenia «la peregrina divisa del rey Conquistador». Igualment, una Historia General de España, publicada baix els auspicis de la Real Acadèmia de l’Història, reproduïa el caixco conservat en la Real Armeria de Madrit en el peu d’image: «Casco llamado de Jaime I el Conquistador». També Francisco María Tubino dedicà un estudi al «Yelmo llamado del rey D. Jaime I el Conquistador que se conserva en la Armería de Madrid».
Pero la visió tradicional escomençà a qüestionar-se a finals del sigle XIX. En 1894, el Baró de les Cuatro-Torres publicà un estudi exhaustiu titulat El Casco del Rey D. Jaime el Conquistador, a on demostrava, en abundants proves documentals i iconogràfiques, que «el yelmo no ha pertenecido jamás á D. Jaime». L’autor argumentava que esta atribució contradia tant l’armament militar propi del sigle XIII com les mateixes descripcions que el rei oferix en el Llibre dels Feyts. Ademés, destacava que no existix cap representació gràfica o escultòrica contemporànea de Jaume I portant una cimera de drac.
L’estudi del Baró analisa l’evolució dels caixcos militars dels sigles XI, XII i XIII, arribant a la conclusió de que durant el regnat de Jaume I s’utilisaren primer el caixco cilíndric de timbre pla i, posteriorment, el caixco ovoide, sense cap relació en el model obert coronat per un drac alat. Per això afirmava que «no existe ningún documento gráfico ni plástico que represente distintamente a D. Jaime con el citado yelmo».
L’investigació va encara més llunt, estudiant l’heràldica dels reis de la Corona d’Aragó. Les conclusions són igualment contundents: el Drac Alat apareix per primera vegada durant el regnat de Pere IV el Cerimoniós, en el primer terç del sigle XIV, és dir, décades despuix de la mort de Jaume I. La cimera conservada en la Real Armeria de Madrit correspon precisament ad esta época, i no al regnat del Conquistador.
Esta teoria quedava reforçada pels estudis de l’especialiste francés Demay, qui explicava que les grans cimeres heràldiques —en forma d’ales, animals fantàstics o figures simbòliques— escomençaren a generalisar-se a partir de finals del sigle XIII i sobretot durant el XIV, coincidint en l’aparició del caixco ovoide, molt despuix de la vida de Jaume I.
Ademés, el primer document conegut a on apareix representat el Drac Alat data de 1322, en una còpia de les Ordenances de l’Amotacenia de Valéncia, ya baix el regnat de Pere IV. Igualment revelador és que el conegut caixco conservat en la Real Armeria no estiga fabricat en acer, sino en cartó molt resistent, tal com el descrivia la pròpia institució en un inventari de 1849, una circumstància ben difícilment compatible en un casc de guerra del sigle XIII.
Per tant, les proves històriques permeten afirmar que la famosa cimera del Drac Alat mai fon utilisada per Jaume I. Es tracta d’una atribució tardana que acabà consolidant-se per la força de la tradició, pero no per l’evidència documental.
Precisament hui, en el 750 aniversari de la mort del rei Conquistador, resulta especialment oportú separar la llegenda de l’història. Honrar la memòria de Jaume I significa també acostar-nos a la seua autèntica realitat històrica, deixant de costat mits que el temps ha convertit en aparents certees. La cimera del Drac Alat és, sense dubte, una de les més populars, igual que atres falses atribucions, com el denominat «Penó de la Conquista», o l’escut i espasa atribuïts al monarca i conservats en l’Archiu Municipal de Valéncia. L’investigació històrica, llunt de desmereixer la figura de Jaume I, contribuïx a conéixer-la en major rigor i fidelitat.
