En la guerra tot s’utilisa, no es dona puntada sense fil, la realitat és molt complexa… o no tant, i els que tenen la responsabilitat de prendre les decisions, més els professionals, sospesen els escenaris i les seues conseqüències (per a ells i per a “l’enemic”)
En abstracte no hi ha dubte ¿quí va a estar d’acort en tindre com a objectiu una mortaldat contra la població civil en general i els chiquets en particular? ¡Ningú en el seu sà juí! ¿Quins beneficis pot reportar en la batalla? Cap. Perjuïns tots. Per supost, ademés de la total carència de justificació ètica i moral, no fa falta ser un gat cerval per a saber que este tipo d’accions predispon i escarota a les poblacions contra qui les perpetra, aumenten la moral i l’agressivitat de l’enemic, dificulta el respal dels amics, quan no el rebuig.
Hamas va preparar conscientment una gran massacre planificada, minuciosa, directa i exclusivament contra un sector de la població civil en un perfil determinat, sense distinció ideològica, heterogénea, pero que anaren jóvens que se socialisaren en festivals de música, no en un barri concret, no per la seua ideologia, no per ser enemics declarats, no, escrupulosament varen elegir a jóvens units per una forma d’entendre la vida, en un moment i un lloc que sintetisava tot: el Festival de Tribe Nova.
Va ser un atac criminal, sàdic, brutal, contra una població que tenia una forma d’entendre la vida molt distinta, en llibertat. La seua acció sanguinària va ser culminada en el seqüestre massiu i desapiadat d’una part dels assistents al festival, sense cap tipo de respecte per la dignitat humana dels seqüestrats.
Sabien l’irremediable i sense opció resposta d’Israel, la buscaven i la varen provocar.
Per a Hamas els civils són un arma de guerra més. Els assessinats, els seqüestrats i els deixats a la seua sòrt sense previsió llogística alguna sabedors que Gaza es convertiria immediatament en el camp de batalla. Són els utilisats i estos últims per a que Israel, dins de les seues operacions de guerra els matara i seguixca matant, són mera carn de canó a falta de millors missils.
En el tauler de la guerra, davant d’un poble que des del seu “Antic Testament” seguix la màxima de “ull per ull, dent per dent” i en una superioritat militar indiscutible, Hamas juga la basa de la sanc del seu poble al que vol liderar per damunt dels demés poders palestins. Per ad ells, per a la seua forma d’entendre la religió, la Vida dels hòmens, de cada u, individualment, la que Deu nos va facilitar ací en la terra per a la nostra pròpia i personal administració, no té valor algun.
Aixina les coses, una volta més, estem davant d’un fet seqüencial de la defectuosa ment humana. En este cas Israel ha sospesat els escenaris i las distintes conseqüències, Hamas també. Israel té el poder armamentístic i financer, Hamas la seua crueltat, les morts civils del seu poble i la fàcil sensibilisació en contra d’Israel per mig de la movilisació del restant del món. Abdós en els interessos exògens contraposts que els recolzen.
Hui el temps en finiquitar la guerra és més essencial que mai. Despuix quedarà el relat.
I per a terminar, una pregunta ¿No hi ha més guerres igual o més cruels? L’hipocresia i la mentira és condició humana exclusiva, com el sentiment, carent de sentit quan explota sense raciocini algú.