El 19 de setembre de 1982, la Consellera de Cultura i Educació, Ampar Cabanes, va aprovar una ortografia general per a la Llengua Valenciana, destinada al seu us en l’àmbit educatiu. Esta normativa, catalogada com científica, havia segut dissenyada específicament per al poble valencià pels filòlecs de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, una institució creada en 1915 per la Diputació de Valéncia.
No obstant, de forma inesperada, el govern de l’UCD va sofrir una derrota electoral contundent, cedint el poder al socialisme. A penes vintinou dies en acabant de que la normativa entrara en vigor baix un govern llegítimament constituït, el nou Conseller d’Educació va desestimar esta iniciativa, que podria haver promogut la normalisació pacífica de la Llengua Valenciana.
En una majoria absoluta, el nou líder de l’Educació, actuant en la subtilea que va caracterisar el seu mandat, va conseguir que els docents se someteren als seus desijos. A través d’una amenaça implícita d’acomiadament, els va otorgar un determini de tres anys per a adaptar-se a la normativa catalana.
Es varen eliminar tots els rastres de l’ortografia aprovada per la Consellera Ampar Cabanes, que ya havia començat a ser distribuïda en algunes àrees. En un enfocament autoritari, es va portar a terme l’imposició d’esta normativa en l’administració, aixina com en la ràdio, televisió, coleges, instituts i universitats, ordenant que s’ensenyara la llengua conforme als llineaments de l’Institut d’Estudis Catalans.
Imposició i d’esquenes a les Corts Valencianes
Esta acció totalitària, ràpida i malintencionada, es va portar a terme sense cap tipo de consens en les Corts Valencianes, de tal manera que no va ser necessari cap decret o llei per a implementar esta normativa, que seguix vigent i no es menciona en la Llei d’Us del Valencià. Ha donat lloc a una ret d’influències des de la Conselleria d’Educació que resulta pràcticament impossible de desactivar en l’actualitat. Ni tan sols el PP, el partit en el poder ara, ha conseguit lliurar-se de les persones afins al catalanisme que el PSOE va colocar en diverses instàncies de decisió. En l’actualitat, els mateixos comissaris continuen controlant el sistema educatiu. Les expectatives que la població tenia durant la campanya electoral que va dur al PP al poder, sobre la resolució del problema llingüístic, han demostrat ser infructuoses; la situació ha empijorat, no millorat.
S’observa un fenomen que, precisament, era l’objectiu del catalanisme invasor i que el Conseller socialiste va dur a la pràctica: hui en dia, els estudiants que finalisen els seus estudis estan completament convençuts de que lo que han deprés en les escoles és la Llengua Valenciana. Ademés, han segut influenciats de tal manera que no solament desconeixen quí va ser Fullana, sino que consideren a Ausias March, Joanot Martorell i Tirant lo Blanch com a catalans.
Per això, des d’esta Associació Cultural, considerem que l’encomana del president Zaplana al CVC és simplement una reacció improvisada. Una decisió poc meditada, ya que, una volta que tinga l’informe del Consell en les seues mans, serà el propi president qui dega abordar el conflicte i adoptar una postura política sobre un tema que solament pot resoldre’s per mig d’un referèndum.
En l’actualitat, les forces secessionistes del catalanisme estan aprofitant la situació i el tracte favorable per part dels polítics. Ya s’escolten veus que exigixen que la normativa aplicable a la llengua valenciana siga la que s’ensenya en les escoles, argumentant que és la llegal i acceptada. No obstant, és ben sabut que l’implementació d’estes normes va ser el resultat d’una decisió autoritària d’un conseller mal recordat, que ha contribuït enormement a frustrar les esperances d’aquells que varen vore en el PP un raig de llum per a recuperar la Llengua Valenciana, que ha segut vilipendiada i casi completament abolida pel socialisme i la contínua acció del Partit Popular.
