• Quienes Somos
  • Publicidad
  • Contacto
  • Aviso Legal
  • Política Privacidad
  • Configurar Cookies
Noticias Ciudadanas
  • Valencia Ciudad
  • Comunidad Valenciana
    • Alicante
    • Castellón
    • Poblaciones de Valencia
  • Cultura
    • Patrimonio
  • España e internacional
  • Economía
  • Noticias sociales
  • Deportes
  • Salud y bienestar
  • Opinión
  • Fiestas y tradiciones
  • Agenda
  • Contacto
Sin resultado
Ver todos los resultados
  • Valencia Ciudad
  • Comunidad Valenciana
    • Alicante
    • Castellón
    • Poblaciones de Valencia
  • Cultura
    • Patrimonio
  • España e internacional
  • Economía
  • Noticias sociales
  • Deportes
  • Salud y bienestar
  • Opinión
  • Fiestas y tradiciones
  • Agenda
  • Contacto
Sin resultado
Ver todos los resultados
Noticias Ciudadanas
Sin resultado
Ver todos los resultados
Home Valencia Ciudad

Listado de premios de las Fallas de Valencia 2025: la lista completa

prensa por prensa
enero 7, 2026
en Valencia Ciudad, Fiestas y tradiciones
0
Listado de premios de las Fallas de Valencia 2025: la lista completa
Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir por mail

Las Fallas 2025 premian la creatividad y el esfuerzo de las comisiones falleras en un año de homenaje y superación

Del 15 al 19 de marzo, Valencia se transforma en un museo al aire libre donde la crítica, la sátira y el arte popular toman las calles. La entrega de premios de las Fallas es uno de los momentos más esperados, donde se reconocen el ingenio, el trabajo y la pasión de las comisiones, incluidas las que han rendido homenaje a la DANA que azotó la ciudad.


Premios Fallas 2025: el reconocimiento al arte efímero y al espíritu fallero

Valencia noticias – Actualidad en Valencia hoy | Las Fallas de Valencia son la gran cita que, año tras año, convierte la capital del Turia en una explosión de arte, pólvora, tradición y emoción. Durante cinco días, del 15 al 19 de marzo, las calles de Valencia se llenan de vida gracias a los monumentos falleros, auténticas obras de arte efímero que combinan sátira social, crítica y humor. Sin embargo, antes de que el fuego arrase estas construcciones en la noche mágica de la cremà, la ciudad se detiene en un momento de reconocimiento y homenaje a quienes hacen posible esta fiesta: la entrega de premios de las Fallas de Valencia.

La Plaza del Ayuntamiento: epicentro de la emoción en la entrega de premios

Los días 16 y 17 de marzo, la Plaza del Ayuntamiento de Valencia se convierte en el epicentro del mundo fallero. Aquí se celebra la ceremonia de entrega de galardones, uno de los actos más emotivos y esperados de las Fallas, en el que las comisiones recogen el fruto del trabajo de todo un año. Las mejores fallas de cada sección, desde infantiles hasta la Sección Especial, desfilan orgullosas para recoger el estandarte que certifica su excelencia.

Es un evento donde no faltan los aplausos, la emoción y las lágrimas de alegría. La Falla Convento Jerusalén-Matemático Marzal, por ejemplo, ha sido una de las grandes triunfadoras de este 2025 en categoría infantil, llevándose no solo el primer premio de la Sección Especial, sino también el Ninot Indultat.

La esencia de la competición fallera: esfuerzo, creatividad y pasión

Las comisiones falleras trabajan durante todo el año para dar forma a sus monumentos, que no solo son expresiones artísticas, sino también reflejos de la sociedad actual, cargados de crítica y sátira. Las categorías de premios reconocen la originalidad, la calidad artística, el ingenio y la fidelidad al espíritu fallero, desde los monumentos más humildes de barrio hasta las grandes producciones de la Sección Especial.

Este año, además, los jurados han valorado especialmente las propuestas que han sabido integrar mensajes de superación y homenaje. En particular, algunos monumentos rindieron tributo a la DANA que azotó Valencia meses atrás, destacando la resiliencia del pueblo valenciano ante la adversidad.

«Este año hemos querido reconocer no solo la calidad artística, sino también el mensaje de esperanza que muchas fallas han transmitido», explicó Santiago Ballester, presidente de Junta Central Fallera y concejal de Fallas del Ayuntamiento de Valencia.

Premios de la Sección 22

  • 1º Premio: Falla 333 Mestre Serrano-Alacant – Roberto Climent Cremades.
  • 2º Premio: Falla 280 Plaça Doctor Berenguer Ferrer – Joserra Lisarde.
  • 3º Premio: Falla 73 Plaça Santa Creu – La Comissió.
  • 4º Premio: Falla 298 Pere Cabanes-Comte de Lumiares – Toni Fornes.
  • 5º Premio: Falla 172 Pérez Galdós-Jesús-Mestre Sosa – Antonio Sansano Escribano.
  • 6º Premio: Falla 373 Antiga Senda de Senent-Albereda – Les Art.

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 22

  • 1º Premio: Falla 73 Plaça Santa Creu – La Comissió.
  • 2º Premio: Falla 333 Mestre Serrano-Alacant – Roberto Climent Cremades.
  • 3º Premio: Falla 280 Plaça Doctor Berenguer Ferrer – Joserra Lisarde.

Premios de la Sección 21

  • 1º Premio:: Falla 286 Plaça Pere María Orts i Bosch – Francisco Hidalgo Guillamón.
  • 2º Premio: Falla 134 Vilanova de Castelló-Horticultor Galán – La Comissió.
  • 3º Premio: Falla 271 Plaça Mossén Milà – Fusta i Cartó SL.
  • 4º Premio: Falla 25 Camí d’Alba-Castell de Cullera – David Zahonero del Fresno.
  • 5º Premio: Falla 297 Hernández Lázaro-Vall de la Ballestera – Isidro Ventiscas.
  • 6º Premio: Falla 396 Suïssa-L’Alquería del Favero – Fallas Paco y David.
  • 7º Premio: Falla 203 Joan Baptista Vives – David Zahonero del Fresno.
  • 8º Premio: Falla 36 Guillem de Castro-Triador – Celso Sierra Barberá.

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 21

  • 1º Premio: Falla 286 Plaça Pere María Orts i Bosch – Francisco Hidalgo Guillamón.
  • 2º Premio: Falla 134 Vilanova de Castelló-Horticultor Galán – La Comissió.
  • 3º Premio: Falla 46 Baix-Mesó de Morella – Vicente Domínguez Pérez.

Premios de la Sección 20

  • 1º Premio: Falla 124 Lluís Oliag-Mariola-Granada (Tedi Chichaniva).
  • 2º Premio : Falla 346 Riu Tajo-Cavite (Francisco Fuentes Moreno).
  • 3º Premio: Falla 305 Universitat Vella-Plaça Patriarca (Fet d’Encàrrec (Marisa Falcó – Paco Pellicer)).
  • 4º Premio: Falla 200 Carcaixent-Compromís de Casp (Alejandro Cano Hernández).
  • 5º Premio: Falla 356 Evarist Bas-Cullera (La Comissió amb la Col·laboració i Disseny de Franjo).
  • 6º Premio: Falla 312 Sèneca-Poeta Mas i Ros (Roberto Climent Cremades).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 20

  • 1º Premio: Falla 200 Carcaixent-Compromís de Casp (Alejandro Cano Hernández).
  • 2º Premio: Falla 124 Lluís Oliag-Mariola-Granada (Tedi Chichaniva).
  • 3º Premio: Falla 312 Sèneca-Poeta Mas i Ros (Roberto Climent Cremades).

Premios de la Sección 19

  • 1º Premio: Falla 294 Jacint Labaila-Manuel Simó (Arturo Vallés Bea).
  • 2º Premio: Falla 252 Maria Ros-Sant Tomàs (José Antonio Marco Gómez).
  • 3º Premio:  Falla 58 Sevilla-Dénia (Rubén Canet Burillo).
  • 4rº Premio: Falla 196 Guillem Sorolla-Recaredo (Santiago Parrado Dobón).
  • 5º Premio: Falla 7 Borrull-Túria (La Comissió).
  • 6ºPremio: Falla 362 Luz Casanova-Pare Espasa (Vicente Espeleta García).
  • 7º Premio: Falla 193 Manuel Arnau-La Creu Coberta (Manuel Pons Ferrer).
  • 8º Premio: Falla 363 L’Alcota-Sagunt (Cristian García Carrasco).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 19

  • 1º Premio: Falla 58 Sevilla-Dénia (Rubén Canet Burillo).
  • 2º Premio: Falla 7 Borrull-Túria (La Comissió).
  • 3º Premio: Falla 196 Guillem Sorolla-Recaredo (Santiago Parrado Dobón).

Premios de la Sección 18

  • 1º Premio: Falla 248 Saineter Arniches-Arquitecte Ribes (Santiago Parrado Dobón).
  • 2º Premio: Falla 72 Joaquim Navarro-Carrícola (Ignacio Ferrando Tamarit).
  • 3º Premio: Falla 51 Carretera d’Escrivà-Coop. de Sant Ferran (Antonio Ramos Asensi).
  • 4º Premio: Falla 150 Doctor Manuel Candela-Avinguda del Port (Sergio Rodríguez Pons).
  • 5º Premio: Falla 117 Daroca-Pare Viñas (Francisco Hidalgo de la Torre).
  • 6ºPremio: Falla 40 Carabasses-En Gall (Alejandro Cano Hernández).
  • 7º Premio: Falla 185 Poeta Altet-Benicarló (José Antonio Marco Gómez).
    8º Premio: Falla 37 Dalt-Sant Tomàs (Víctor Valero).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 18

  • 1ºr Premio: Falla 198 Plaça de l’Àngel (Fet d’Encàrrec).
  • 2º Premio: Falla 72 Joaquim Navarro-Carrícola (Ignacio Ferrando Tamarit).
  • 3º Premio: Falla 37 Dalt-Sant Tomàs (Víctor Valero).

Sección 17

  • 1º Premio: Falla 257 Músic Espí-Gravador Fabregat (Pepe Gómez Olmos).
  • 2º Premio: Falla 281 Ministre Luis Mayans-Argenter Suárez (Mireya Vicente Díaz).
  • 3º Premio: Falla 351 Doctor Álvaro López-Sant Joan de Déu (Adrián Ballesteros Rubio).
  • 4º Premio: Falla 263 Salvador Giner-Gregori Gea (Jordi Palanca Marqués, Pablo Andreu González).
  • 5º Premio: Falla 314 Tres Camins-Pinedo (Rocío Harriero Montesinos).
  • 6º Premio: Falla 361 Ciutat de Córdova-Vicent Tomàs Martí (David San Ruperto Pérez).
  • 7º Premio: Falla 95 Camí de Barcelona-Travessera i Camí de Montcada (Víctor Caballero Gutiérrez).
  • 8º Premio: Falla 322 Barraca-Columbretes (Fusta i Cartó SL).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 17

  • 1ºPremio: Falla 314 Tres Camins-Pinedo (Rocío Harriero Montesinos).
  • 2º Premio: Falla 281 Ministre Luis Mayans-Argenter Suárez (Mireya Vicente Díaz).
  • 3º Premio: Falla 311 Castielfabib-Marqués de Sant Joan (Menosesmas).

Sección 16

  • 1º Premio: Falla 98 Mestre Aguilar-Maties Perelló (Eliot García Martín).
  • 2º Premio: Falla 326 Hellín-Pere de Luna (Teodora Chichanova).
  • 3º Premio: Falla 190 Mare de Déu de la Fontsanta (Vicente Espeleta García).
  • 4º Premio: Falla 395 Enginyer Manuel Soto – França (Francisco Giner Nuñez).
  • 5º Premio: Falla 344 Polo y Peyrolón-Ciutat de Mula (Mario N. Núñez Hernández).
  • 6º Premio: Falla 329 Grup de Peixcadors del Perellonet (Vicente Francisco Lorenzo).
  • 7º Premio: Falla 359 Enginyer Josep Sirera-Pius IX (Rafael Martínez Reig).
  • 8º Premio: Falla 138 Pare Viñas-Agustín Lara (Pau Vicente Belda).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 16

  • 1º Premio: Falla 190 Mare de Déu de la Fontsanta (Vicente Espeleta García).
  • 2º Premio: Falla 66 Plaça de l’Arbre (Miguel Hache).
  • 3º Premio: Falla 99 Ferran el Catòlic-Erudit Orellana (Vicente Julián García Pastor).

Sección 15

  • 1º Premio: Falla 357 Plaça de la Moreria (Toni Ramos Asensi).
  • 2º Premio: Falla 164 Pérez Galdós-Calixt III (Daniel Salvador Esteve).
  • 3º Premio Falla 265 Riu Segura-Forn d’Alcedo (Alejandro Cano Hernández).
  • 4º Premio: Falla 76 Josep Benlliure-Vicent Guillot (Antonio Benavente Alcaina).
  • 5º Premio: Falla 4 Portal de la Valldigna-Salines (Álvaro Guija Moreno).
  • 6º Premio: Falla 159 Doctor Manuel Candela-Beatriz Tortosa (Andreu Sánchez Hernández).
  • 7º Premio: Falla 216 Rubén Vela-Doctor Waksman (Sergio Carrero Melián).
  • 8º Premio: Falla 133 Reina-Vicent Guillot (Ramón Lemos Sierra).
  • 9º Premio: Falla 258 Calvo Acacio (Vicente Espeleta García).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 15

  • 1º Premio: Falla 13 Actor Mora-Constitució (Matías Almela Piqueras).
  • 2º Premio: Falla 371 Josep Maria Bayarri-Los Isidros (Francisco Javier Soriano Gimeno).
  • 3º Premio: Falla 357 Plaça de la Moreria (Toni Ramos Asensi).

Sección 14

  • 1º Premio: Falla 67 Lluís Lamarca-Velázquez (SacabutxART).
  • 2º Premio: Falla 131 Iecla-Cardenal Benlloch (Andreu Sánchez Hernández).
  • 3º Premio: Falla 195 Gravador Jordán-Escultor Pastor (David San Ruperto).
  • 4º Premio: Falla 230 Mossén Josep Cuenca-Pinedo (Manuel José Blanco Climent).
  • 5º Premio: Falla 348 Cadis-Mossén Femenia-Puerto Rico (La Comissió).
  • 6º Premio: Falla 212 Arts i Oficis-Actor Llorens (Fusta i Cartó SL).
  • 7º Premio: Falla 251 Carrera de Sant Lluís-Rafael Albiñana (Francisco Tarazona García).
  • 8º Premio: Falla 207 Mestre Lope-Josep Carsí (Vicente Espeleta García).
  • 9º Premio: Falla 244 Josep Maria Haro-Poeta Mas i Ros (Sergio Carrero Melián).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 14

  • 1º Premio: Falla 348 Cadis-Mossén Femenia-Puerto Rico (La Comissió).
  • 2º Premio: Falla 131 Iecla-Cardenal Benlloch (Andreu Sánchez Hernández).
  • 3º Premio: Falla 67 Lluís Lamarca-Velázquez (SacabutxART).

Sección 13

  • 1º Premio: Falla 2 Plaça Mercat de Russafa (Alejandro López Sánchez).
  • 2º Premio: Falla 127 Doctor Sanchis Bergón-Túria (Ferran Madero Candelas).
  • 3º Premio: Falla 189 Giorgeta-Roís de Corella (Francisco Tarazona García).
  • 4º Premio: Falla 71 Trinitat-Alboraia (Daniel López Iglesias).
  • 5º Premio: Falla 5 Doctor Olóriz-Arquebisbe Fabián i Fuero (Salvador Ferrís Cerveró).
  • 6º Premio: Falla 309 Plaça del Negret (Lorenzo Fandos Ayoro).
  • 7º Premio: Falla 206 Doctor Gómez Ferrer (Adrián Alcaraz Grao).
  • 8º Premio: Falla 218 Ausiàs March-Na Rovella (Víctor Caballero Gutiérrez).
  • 9º Premio: Falla 233 Avinguda de la Plata-La Senyera (Juan Carlos Banacloy).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 13

  • 1º Premio: Falla 2 Plaça Mercat de Russafa (Alejandro López Sánchez).
  • 2º Premio: Falla 189 Giorgeta-Roís de Corella (Francisco Tarazona García).
  • 3º Premio: Falla 69 Sant Josep de Pignatelli-Doctor Peset Aleixandre (Rubén Canet Burillo).

Sección 12

  • 1º Premio: Falla 225 Rosari-Plaça Calabuig (Carlos Carsí).
  • 2º Premio: Falla 90 Nador-Miraculosa (Elliot García Martín).
  • 3º Premio: Falla 210 Alacant (Santiago Parrado Dobón).
  • 4º Premio: Falla 240 Mestre Bellver-Marià Ribera (Rubén Canet Burillo).
  • 5º Premio: Falla 15 Bosseria-Tossal (Mireya Vicente Díaz).
  • 6º Premio: Falla 208 Escalante-Marina (Alejandro Cano Hernández).
  • 7º Premio: Falla 70 Vidal de Canyelles-Sánchez Coello (Fernando Martínez Hernández).
  • 8º Premio: Falla 118 Acàcies-Picaio (Xavi Herrero).
  • 9º Premio: Falla 360 Rubén Darío-Fra Lluís Colomer (Andreu Sánchez Hernández).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 12

  • 1º Premio: Falla 210 Alacant (Santiago Parrado Dobón).
  • 2º Premio: Falla 26 Ciutat de l’Artista Faller (Manolo García).
  • 3º Premio: Falla 205 Nord-Doctor Zamenhoff (Rafael Vilches Sáez).

Sección 11

  • 1r Premio: Falla 374 Pere Cabanes-Joan XXIII (Santiago Muñoz Girón).
  • 2º Premio: Falla 166 Santa Cruz de Tenerife (Rubén Canet Burillo).
  • 3º Premio: Falla 57 Pelai-Matemàtic Marzal (J de Juanes).
  • 4º Premio: Falla 135 Avinguda de Burjassot-Joaquim Ballester (José Badía Roca).
  • 5º Premio: Falla 81 Goya-El Brasil (Juan Martí Martínez).
  • 6º Premio: Falla 19 Plaça Sant Bult (Superarte).
  • 7º Premio: Falla 226 Doctor Joan Josep Dómine-Port (Paco Pellicer Brell).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 11

  • 1º Premio: Falla 57 Pelai-Matemàtic Marzal (J de Juanes).
  • 2º Premio: Falla 201 Palleter-Erudit Orellana (José Luis Platero Cosi).
  • 3º Premio: Falla 24 Cadis-Literat Azorín (Antonio Ramos Asensi).

Sección 10

  • 1º Premio: Falla 336 Serra Martés-Miguel Servet (Enrique Andrés Alandí).
  • 2º Premio: Falla 110 Plaça Lope de Vega (José Luis Gómez Olmos).
  • 3º Premio: Falla 327 Pintor Pasqual Capuz-Fontanars (Jesús Liñana Ferrando).
  • 4º Premio: Falla 77 Barri de Sant Josep (Xaume Torrent Arenas).
  • 5º Premio: Falla 20 Salamanca-Comte d’Altea (Vicente Domínguez Pérez).
  • 6º Premio: Falla 106 Primat Reig-Sant Vicent de Paül (Vicente Domínguez Pérez).
  • 7º Premio: Falla 283 Jacinto Benavente-Regina Na Germana (Lorenzo Fandos Ayoro).
  • 8º Premio: Falla 191 Pare Domènech-Pius XII (Sergi García Pérez (Creacions Artistíques Art de Foc)).
  • 9º Premio: Falla 367 Puebla de Valverde-II República Espanyola (Isidro Ventiscas).
  • 10º Premio: Falla 340 Francesc Climent-L’Uruguai (Deivid Belenguer Ramírez (Deivid – Xe que Falles)).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 10

  • 1º Premio: Falla 327 Pintor Pasqual Capuz-Fontanars (Jesús Liñana Ferrando).
  • 2º Premio: Falla 114 Carrera de Sant Lluís-Doctor Waksman (Vicente Espeleta García).
  • 3º Premio: Falla 110 Plaça Lope de Vega (José Luis Gómez Olmos).

Sección 9

  • 1º Premio: Falla 269 Nàquera-Lauri Volpi (Santiago Muñoz Girón).
  • 2º Premio: Falla 272 Menéndez y Pelayo-Catalunya (Daniel López Iglesias).
  • 3º Premio: Falla 331 Marqués de Solferit (Teo Chichanova).
  • 4º Premio: Falla 17 Quart-Palomar (Rubén Canet Burillo).
  • 5º Premio: Falla 215 Baró de Patraix-Conca (Deivid Belenguer Ramírez).
  • 6º Premio: Falla 320 L’Equador-Alcalde Gurrea (Emilio Tamarit Simón).
  • 7º Premio: Falla 342 Avinguda de Valladolid-Enginyer Vicent Pichó (Rubén Canet Burillo).
  • 8º Premio: Falla 121 Plaça Lluís Cano (Xaume Torrent Arenas).
  • 9º Premio: Falla 171 Ramon de Rocafull-Comte d’Alaquàs (Ximo Martí Fernández).
  • 10º Premio: Falla 245 Manuel de Falla-Tamarindes (Ángela Grau González).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 9

  • 1º Premio: Falla 272 Menéndez y Pelayo-Catalunya (Daniel López Iglesias).
  • 2º Premio: Falla 269 Nàquera-Lauri Volpi (Santiago Muñoz Girón).
  • 3º Premio: Falla 194 Visitació-Oriola (Toni Ramos Asensi).

Sección 8

  • 1º Premio: Falla 308 Mercat de Castella (David Ojeda).
  • 2º Premio: Falla 273 Regne de València-Mestre Serrano (Sevior & Priol Arts).
  • 3º Premio: Falla 176 Campanar-Hipòlit Rovira (Francisco Tarazona García).
  • 4º Premio: Falla 352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (Juan José Salom Díaz).
  • 5º Premio: Falla 186 Bisbe Jaume Pérez-Lluís Oliag (Ángel Navarro Requena).
  • 6º Premio: Falla 266 Mendizábal (Vicente Domínguez Pérez).
  • 7º Premio: Falla 239 Peris i Valero-Cuba (Rodrigo Nuñez López).
  • 8º Premio: Falla 274 Plaça de la Tenda (Andrés García).
  • 9º Premio: Falla 102 Fèlix Pizcueta-Ciril Amorós (Xaume Torrent Arenas).
  • 10º Premio: Falla 292 Mestre Arambul Sanz-Campanar (Mireya Vicente Díaz).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 8

  • 1º Premio: Falla 239 Peris i Valero-Cuba (Rodrigo Nuñez López).
  • 2º Premio: Falla 352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (Juan José Salom Díaz).
  • 3º Premio: Falla 153 Sant Pere-Mare de Déu de la Vallivana (Salvador Dolz Rubio).

Sección 7

  • 1º Premio: Falla 335 L’Eliana-El Cid (Superarte Alicante).
  • 2º Premio: Falla 285 Rodríguez de Cepeda-Llorenç Palmireno (Mario Gual del
  • Olmo).
  • 3º Premio: Falla 3 Plaça Doctor Collado (Teodora Chichanova).
  • 4º Premio: Falla 276 Carrera de Malilla-Illa Cabrera (Francisco Tarazona García).
  • 5º Premio: Falla 254 Pare Santonja-Cardenal Benlloch (Juan José Salom Díaz).
  • 6º Premio: Falla 152 Sant Vicent Màrtir-Pianista Empar Iturbi (Rubén Canet Burillo).
  • 7º Premio: Falla 188 Primat Reig-Vinaròs (Juan José Salom Díaz).
  • 8º Premio: Falla 279 Maties Perello-Lluís de Santàngel (José Campillo).
  • 9º Premio: Falla 1 Plaça Mercat Central (Joaquín Rubio Yáñez).
  • 10º Premio: Falla 231 Poeta Alberola-Totana (Roberto Moratalla Gómez).
  • 11º Premio: Falla 349 Sants Just i Pastor-Serradora (Alejandro Cano Hernández).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 7

  • 1º Premio: Falla 335 L’Eliana-El Cid (Superarte Alicante).
  • 2º Premio: Falla 254 Pare Santonja-Cardenal Benlloch (Juan José Salom Díaz).
  • 3º Premio: Falla 334 Doctor Marañón-Mestre Palau (Alejandro Cano Hernández).

Sección 6

  • 1º Premio: Falla 79 Ferran el Catòlic-Àngel Guimerà (Gotes de Foc).
  • 2º Premio: Falla 61 Marqués de Montortal-Josep Esteve (Xavier Gurrea Belenguer).
  • 3º Premio: Falla 41 Cuba-Puerto Rico (Alejandro López Sánchez).
  • 4º Premio: Falla 220 Fermín Galán i García Hernández-Primavera (Alfonso Díaz Lucas).
  • 5º Premio: Falla 169 Major-Moraira-Natzaret (Ángel Navarro i Requena).
  • 6º Premio: Falla 183 Illes Canàries-Dama d’Elx (Pepe Gómez Olmos).
  • 7º Premio: Falla 29 Peu de La Creu-En Joan de Vila-Rasa (Teodora Chichanova).
  • 8º Premio: Falla 111 Burjassot-Pare Carbonell (Juanjo Salom Díaz).
  • 9º Premio: Falla 103 València-Teodor Llorente (Santiago Muñoz Girón).
  • 10º Premio: Falla 125 Baró de San Petrillo-Leonor Jovani (Pepe Gómez Olmos).
  • 11º Premio: Falla 380 Pintor Maella-França-Menorca (David Mou).
  • 12º Premio: Falla 122 Cervantes-Pare Jofré (Paco Martínez).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 6

  • 1º Premio: Falla 79 Ferran el Catòlic-Àngel Guimerà (Gotes de Foc).
  • 2º Premio: Falla 41 Cuba-Puerto Rico (Alejandro López Sánchez).
  • 3º Premio: Falla 61 Marqués de Montortal-Josep Esteve (Xavier Gurrea Belenguer).

Sección 5

  • 1º Premio: Falla 232 Pius XI-Fontanars (David Ojeda Amorós).
  • 2º Premio: Falla 174 Pintor Salvador Abril-Peris i Valero (Superarte).
  • 3º Premio: Falla 197 Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana (Zvonimir Ostoic).
  • 4º Premio: Falla 126 Pintor Salvador Abril-Pere III El Gran (Sergio Gómez Ferrer).
  • 5º Premio: Falla 179 Ferros-Joan Baptista Perales (Emilio Tamarit Simón).
  • 6º Premio: Falla 375 Albereda-França (Alejandro López Sánchez).
  • 7º Premio: Falla 11 Plaça Mercé (Alfonso Díaz Lucas).
  • 8º Premio: Falla 250 Cadis-Dénia (Sevior & Priol Arts).
  • 9º Premio: Falla 107 Bilbao-Maximilià Thous (Adrián Ballesteros Rubio).
  • 10º Premio: Falla 161 Regne de València-Ciscar (Carlos Herrero Muria).
  • 11º Premio: Falla 35 Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar (Jaime Torrent Arenas).
  • 12º Premio: Falla 303 Alemanya-El Batxiller (Alejandro Cano Hernández).
  • 13º Premio: Falla 53 Plaça Pintor Segrelles (Daniel Pérez Martínez).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 5

  • 1º Premio: Falla 174 Pintor Salvador Abril-Peris i Valero (Superarte).
  • 2º Premio: Falla 260 Barri de Sant Isidre (Pepe Gómez Olmos).
  • 3º Premio: Falla 158 Albacete-Marvà (Andreu Sánchez Hernández).

Sección 4

  • 1º Premio: Falla 154 Sant Vicent-Marvà (José Fuster García).
  • 2º Premio: Falla 178 Illes Canàries-Trafalgar (Santi Muñoz Girón).
  • 3º Premio: Falla 55 Sapadors-Vicent Lleó (Ángel Navarro Requena).
  • 4º Premio: Falla 328 Enginyer Manuel Maese-Cristóbal Llorens (Salvador Dolz Rubio).
  • 5º Premio: Falla 10 Avinguda de l’Oest (Francisco Tarazona García).
  • 6º Premio: Falla 54 Joaquim Costa-Borriana (David Ojeda Amorós).
  • 7º Premio: Falla 288 Periodista Gil Sumbiela-Assutzena (Kuebien Valencia, SLU).
  • 8º Premio: Falla 6 Llanterna-Na Rovella-Avinguda de l’Oest (Carlos Herrero Muria).
  • 9º Premio: Falla 94 Plaça Mercat de Montolivet (Andreu Sánchez Hernández).
  • 10º Premio: Falla 27 Cadis-Els Centelles (José Gómez).
  • 11º Premio: Falla 192 Ramiro de Maeztu-Humanista Furió (José Campillo Quiles).
  • 12º Premio: Falla 87 Arxiduc Carles-Xiva (José Blanco Climent).
  • 13º Premio: Falla 47 Alberic-Heroi Romeu (La Mire).
  • 14º Premio: Falla 147 Plaça Mare de Déu de Lepant (José Luis Platero Cosi).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 4

  • 1º Premio: Falla 154 Sant Vicent-Marvà (José Fuster García).
  • 2º Premio: Falla 55 Sapadors-Vicent Lleó (Ángel Navarro Requena).
  • 3º Premio: Falla 178 Illes Canàries-Trafalgar (Santi Muñoz Girón).

Sección 3

  • 1º Premio: Falla 9 Na Jordana (José Luis Platero Cosí).
  • 2º Premio: Falla 49 Barraca-Espadà (Alejandro López Sánchez).
  • 3º Premio: Falla 31 Lo Rat Penat (Alejandro Rubio Capella).
  • 4º Premio: Falla 289 Isabel la Catòlica-Ciril Amorós (Zvonimir Ostoic SL).
  • 5º Premio: Falla 59 Aras de Alpuente-Castell de Pop (Miriam García Sandemetrio).
  • 6º Premio: Falla 392 Blas Gámez – Ángel Villena (Fran Tarazona).
  • 7º Premio: Falla 151 Just Vilar-Mercat del Cabanyal (Vicente Domínguez Pérez).
  • 8º Premio: Falla 140 Sant Josep de la Muntanya-Terol (José Fuster García).
  • 9º Premio: Falla 228 Arquitecte Alfaro-Francesc Cubells (Kuebien Valencia, SLU).
  • 10º Premio: Falla 291 Jerónima Galés-Litògraf Pascual i Abad (Antonio Verdugo Ballester).
  • 11º Premio: Falla 300 Santa Maria Micaela-Martí l’Humà (Mou).
  • 12º Premio: Falla 68 Conserva-Berenguer Mallol (Salvador Dolz Rubio).
  • 13º Premio: Falla 214 Cristòfol Sorní-Mestre Ferran Martí (Kuebien Valencia, SLU).
  • 14º Premio: Falla 377 Avinguda de França-Alfred Toran i Olmos (Carlos Herrero Muria).
  • 15º Premio: Falla 86 Blocs Platja (Víctor Hugo Giner).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 3

  • 1º Premio: Falla 392 Blas Gámez – Ángel Villena (Fran Tarazona).
  • 2º Premio: Falla 140 Sant Josep de la Muntanya-Terol (José Fuster García).
  • 3º Premio: Falla 151 Just Vilar-Mercat del Cabanyal (Vicente Domínguez Pérez).

Sección 2

  • 1º Premio: Falla 187 Regne de València-Duc de Calàbria (Mario Pérez Sánchez).
  • 2º Premio: Falla 316 Arxiduc Carles-Músic Gomis (Vicente Gomar Vidal).
  • 3º Premio: Falla 32 Doctor Serrano-Carles Cervera-Clero (Ausiàs Estrugo Maño).
  • 4º Premio: Falla 330 Vicent Sancho Tello-Xile (Ángel Navarro Requena).
  • 5º Premio: Falla 173 Jesús-Sant Francesc de Borja (José Fuster García).
  • 6º Premio: Falla 101 Carrera de Malilla-Enginyer J. Benlloch (David Ojeda Amorós).
  • 7º Premio: Falla 302 Xiva-Francisco de Llano (Sevior & Priol Arts).
  • 8º Premio: Falla 89 Sant Vicent-Periodista Azzati (Santiago Muñoz Girón).
  • 9º Premio: Falla 358 Andreu Piles Ivars-Salvador Tuset (Grego Acebedo).
  • 10º Premio: Falla 28 Cuba-Literat Azorín (Gonzalo Rojas Rodríguez).
  • 11º Premio: Falla 181 Barri Beteró (Sergio Gómez Ferrer).
  • 12º Premio: Falla 84 Gravador Esteve-Ciril Amorós (Rubén Arcos Martí).
  • 13º Premio: Falla 123 L’Alguer-Enginyer Rafael Janini (Teodora Aleksandrova Chichanova).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 2

  • 1º Premio: Falla 173 Jesús-Sant Francesc de Borja (José Fuster García).
  • 2º Premio: Falla 187 Regne de València-Duc de Calàbria (Mario Pérez Sánchez).
  • 3º Premio: Falla 330 Vicent Sancho Tello-Xile (Ángel Navarro Requena).

Sección 1

  • 1º Premio: Falla 242 Ribera-Convent de Santa Clara (Javier Álvarez-Sala Salinas).
  • 2º Premio: Falla 177 Sueca-Literat Azorín (Rubén Arcos Martí).
  • 3º Premio: Falla 278 Joaquim Costa-Comte d’Altea (Mario Pérez Sánchez).
  • 4º Premio: Falla 384 Santa Genoveva Torres-Arquitecte Tolsà (Miriam García Sandemetrio).
  • 5º Premio: Falla 78 Plaça Bisbe Amigó-Conca (Gonzalo Rojas Rodríguez).
  • 6º Premio: Falla 65 Serrans-Plaça Els Furs (David Ojeda Amorós).
  • 7º Premio: Falla 34 Plaça del Pilar (Borja Llorens Mata).
  • 8º Premio: Falla 100 Arquebisbe Olaechea-Sant Marcel·lí (José Fuster García).
  • 9º Premio: Falla 284 Ceramista Ros-Josep Maria Mortes Lerma (Carlos Herranz Martínez).
  • 10º Premio: Falla 120 Molinell-Alboraia (Carlos Herrero Muria).
  • 11º Premio: Falla 317 Camí Nou de Picanya-Nicolau Primitiu (Grego Acebedo).
  • 12º Premio: Falla 310 Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberà (Carlos Borras Cabo).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección 1

  • 1º Premio: Falla 384 Santa Genoveva Torres-Arquitecte Tolsà (Miriam García Sandemetrio).
  • 2º Premio: Falla 278 Joaquim Costa-Comte d’Altea (Mario Pérez Sánchez).
  • 3º Premio: Falla 34 Plaça del Pilar (Borja Llorens Mata).

Sección Especial

  • 1º Premio: Falla 12 Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal (Iván Tortajada Estellés).
  • 2º Premio: Falla 83 Ciscar-Borriana (Joan S. Blanch).
  • 3º Premio: Falla 44 Mestre Gozalbo-Comte d’Altea (Sergio Alcañiz Valiente).
  • 4º Premio a la Falla 145 Duc de Gaeta-La Pobla de Farnals (Mario Pérez Sánchez).
  • 5º Premio: Falla 204 Espartero-Ramón y Cajal (Fernando Foix Fabregat).
  • 6º Premio: Falla 227 Gayano Lluch (Raúl García Pertusa).
  • 7º Premio: Falla 22 Exposició-Misser Mascó (Gonzalo Rojas y Mercedes Taibo).
  • 8º Premio: Falla 112 Malva-Rosa-Antoni Ponz-Cavite (Xavier Gurrea Belenguer).
  • 9º Premio: Falla 143 Reina-Pau-Sant Vicent (José Luis Ceballos y Francisco Sanabria).
  • 10º Premio: Falla 149 Comte de Salvatierra-Ciril Amorós (Borja Lorente Castillo).
  • 11º Premio: Falla 14 Almirall Cadarso-Comte d’Altea (Vicente Gomar Vidal).

Premios de Ingenio y Gracia – Sección Especial

  • 1º Premio: Falla 83 Ciscar-Borriana (Joan S. Blanch).
  • 2º Premio: Falla 145 Duc de Gaeta-La Pobla de Farnals (Mario Pérez Sánchez).
  • 3º Premio:  Falla 112 Malva-Rosa-Antoni Ponz-Cavite (Xavier Gurrea Belenguer).

Premios Caliu Infantil

  • 1º Premio: Falla 66 Plaça de l’Arbre (Miguel Hache)
  • 2º Premio: Falla 270 Cuenca Tramoyeres-La Guàrdia Civil (Amparo Valero Costa)
  • 3º Premio: Falla 52 Misser Rabassa-Poeta Maragall (Amparo Ordaz Ceballos Y La Comisión)
  • 4º Premio:  Falla 39 Castelló-Sogorb (Fet d’Encàrrec (Marisa Falcó y Paco Pellicer)

Sección experimental

  • 1º Premio: Falla 319 Sant Vicent de Paül-Dip. Clara Campoamor (Vicente Julián García Pastor).
  • 2º Premio: Falla 314 Tres Camins-Pinedo (Rocío Harriero Montesinos).
  • 3º Premio: Falla 130 Plaça Patraix (Vicente Julián García Pastor).
  • 4º Premio: Falla 62 Mossén Sorell-Corona (Eme Doble Taller (Manolo Martín).
  • 5º Premio: Falla 226 Doctor Joan Josep Dómine-Port (Paco Pellicer Brell).

Mejores Ninots 2025

El ninot es una figura individual que forma parte de la falla y que, por su singularidad y calidad artística, puede ser indultada del fuego, salvándose de la «cremà». Cada año, se eligen dos ninots indultats: uno infantil y otro mayor. Estos son seleccionados mediante votación popular en la Exposición del Ninot, donde cada comisión presenta su propuesta más destacada.​ Este año ha sido especialmente relevante el Ninot dedicado a la Dana y en concreto a Paiporta.

  • Ninot Indultat Infantil 2025: la comisión de Duque de Gaeta-Pobla de Farnals ha conseguido el Ninot Indultat Infantil con Tots a una veu, germans vingau, un homenaje al Pont de la Solidaritat. De la mano de Mario Pérez, la comisión logra por segundo año consecutivo salvar del fuego una figura que, lejos de ser atemporal, quedará en el Museo como testimonio artístico de un movimiento social que marcó la historia.
  • Ninot Indultat Mayor 2025:  La obra de David Sánchez Llongo, titulada Un poble d’Or que ajuda en lo cor, muestra a un matrimonio celebrando sus bodas de oro en Forn Pa i Porta, comercio afectado por la DANA, en Paiporta, una de las poblaciones que se vieron más afectadas. Ha conseguido 13.847 votos de los 69.922 emitidos
prensa

prensa

  • Tendencia
  • Comentarios
  • El último
Lotería del Niño: números más buscados y terminaciones más premiadas

Lotería del Niño: números más buscados y terminaciones más premiadas

enero 2, 2025
Hallan sin vida a Agustín Sánchez, desaparecido ayer cuando salía en bici desde Catarroja

Hallan sin vida a Agustín Sánchez, desaparecido ayer cuando salía en bici desde Catarroja

marzo 13, 2025
El ayuntamiento de Paiporta demoniza las ayudas de la Fundación de Amancio Ortega

El ayuntamiento de Paiporta demoniza las ayudas de la Fundación de Amancio Ortega

febrero 24, 2025
El barranco del Poyo con agua de parte a parte en Paiporta

El barranco del Poyo con agua de parte a parte en Paiporta

diciembre 28, 2025
La Mare de Deu dels Desamparats tuvo dos alfombras coloridas

La Mare de Deu dels Desamparats tuvo dos alfombras coloridas

0
Sánchez premia a Puig con la embajada ante la OCDE en París

El PP de Castelló desvela que Morella ha pagado más de 700.000€ al hermano de Chimo Puig

0
Más de 2.000 facturas pagadas por Morella por más de 840.000€ al hermano de Puig

Más de 2.000 facturas pagadas por Morella por más de 840.000€ al hermano de Puig

0
El Papa Francisco asegura ante ASAJA que los verdaderos ecologistas son los agricultores y ganaderos y les anima a luchar por responsabilidad social

El Papa Francisco asegura ante ASAJA que los verdaderos ecologistas son los agricultores y ganaderos y les anima a luchar por responsabilidad social

0
Torrent proyecta la reconstrucción integral del polígono industrial Mas del Juge con una inversión de 35,7 millones tras la DANA

Torrent proyecta la reconstrucción integral del polígono industrial Mas del Juge con una inversión de 35,7 millones tras la DANA

septiembre 6, 2026
La Fallera Mayor de Valencia regresa a Torás para participar en las fiestas patronales junto a su Corte de Honor

La Fallera Mayor de Valencia regresa a Torás para participar en las fiestas patronales junto a su Corte de Honor

septiembre 6, 2026
Por: Juan García Sentandreu Ex Presidente de Coalición Valenciana

Azud y la fragmentación del valencianismo

septiembre 6, 2026
Des de Dénia per Pedro Fuentes Caballero, Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana corresponent en Dénia. La RACV respon a la nova presidenta de l’AVL i reobri el debat sobre qué model de llengua valenciana volem preservar Les declaracions realisades per Maria Àngels Francés, nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, han tornat a posar damunt de la taula una qüestió que en Valéncia mai ha deixat d’estar completament tancada: qué s’entén per llengua valenciana, quin model llingüístic es vol transmetre i fins a quin punt la denominada «unitat de la llengua» condiciona la seua codificació. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ha reaccionat públicament davant de les paraules de Francés, pronunciades durant la seua presa de possessió, en les quals definí el valencià com una llengua «unitària i diversa, pròpia i compartida». La resposta de la RACV és contundent: considera que darrere d’eixa formulació existix una concepció de l’idioma que, baix l’aparència de reconéixer la diversitat valenciana, acaba subordinant-la a un model llingüístic essencialment català. No estem davant d’una discussió sobre una simple paraula. Estem davant de dos maneres profundament diferents d’entendre la codificació, la personalitat i el futur del valencià. Una frase que concentra tot el debat Dir que el valencià és una llengua «unitària i diversa» pot semblar, a primera vista, una fòrmula conciliadora. Permet parlar d’unitat i, al mateix temps, reconéixer particularitats territorials. Pero precisament ahí és a on la RACV situa la seua discrepància. La pregunta és inevitable: ¿unitària respecte a qué? Per a l’AVL, la resposta està determinada pel seu propi marc normatiu i institucional. L’Acadèmia sosté des de fa anys una concepció unitària compartida en el català, encara que reivindique la denominació «valencià» i determinades formes pròpies valencianes. La RACV partix d’un plantejament radicalment diferent. Considera que el valencià deu ser codificat des de la seua pròpia tradició, fonètica, lèxic, morfologia i sintaxis, sense convertir la convergència en el català normatiu en l’eix vertebrador del model. Per això la frase que tanca el comunicat és delliberadament directa: «UNITÀRIA» ¿VOL DIR CATALANA? No és una afirmació neutral ni una conclusió acceptada per tota la filologia. És la síntesis de la postura de la RACV davant del model de l’AVL. I precisament per això mereix ser explicada i debatuda, no reduïda a un intercanvi d’etiquetes. DOS MODELS QUE NO DEUEN CONFONDRE’S Una de les aportacions més importants del comunicat és que la RACV no presenta el conflicte simplement com una elecció entre un valencià «unitari» i un atre «diferenciat». Segons la seua argumentació, plantejar-ho aixina ya condiciona la resposta, perque convertix el català normatiu en el marc de referència i deixa al valencià reduït a una colecció de particularitats internes. La RACV defén una atra perspectiva: existix una tradició valenciana susceptible de ser codificada des de criteris valencians, de la mateixa manera que existix una codificació catalana desenrollada a partir de la seua pròpia tradició normativa. Ahí està el verdader fondo de la controvèrsia. No es discutix únicament si diem este o aquest, si preferim determinades formes verbals o si un diccionari accepta una paraula concreta. Lo que es discutix és quin model ocupa el centre i quin queda relegat a la perifèria. I eixa diferència és fonamental. EL VALENCIÀ NO POT REDUIR-SE A UNA SUMA DE «PARTICULARITATS» Quan una determinada concepció normativa presenta les formes genuïnament valencianes com a «variants», «particularitats» o formes territorials dins d’un conjunt superior, és comprensible que una part del valencianisme cultural es pregunte qué queda, finalment, de l’autonomia del model valencià. Perque una llengua no és únicament el nom que apareix en la portada d’un diccionari. Una llengua és també la manera de pronunciar, les paraules heretades, les construccions populars, les formes verbals, la tradició escrita, la lliteratura i la memòria colectiva dels seus parlants. Si totes eixes característiques són sistemàticament valorades en funció de la seua proximitat o distància respecte d’un atre estàndart, el debat deixa de ser purament ortogràfic. Passa a ser un debat sobre dependència normativa. La RACV denuncia precisament això: que baix l’expressió «llengua unitària» es pretén presentar com a valencià un estàndart que, segons la seua interpretació, respon essencialment a la codificació catalana, encara que incorpore concessions o variants valencianes. LA LLENGUA REAL DEL CARRER TAMBÉ DEU CONTAR Hi ha, ademés, una qüestió que les institucions llingüístiques no deurien ignorar: la distància entre la llengua normativa i la llengua espontànea de molts valencians. Qualsevol persona que recórrega les comarques valencianes trobarà formes, expressions, pronunciacions i construccions que formen part de la transmissió familiar de generacions. No tot lo popular és necessàriament normatiu, evidentment. Una codificació necessita criteris, coherència i estabilitat. Pero tampoc seria raonable construir un estàndart que fera sentir al parlant que la seua manera tradicional d’expressar-se és permanentment secundària, inadequada o necessitada de correcció. Una normativa deu servir a la llengua; la llengua no pot convertir-se simplement en servidora de la normativa. I este és segurament un dels punts a on el debat deixa els despaig acadèmics i entra directament en la societat. ¿Per qué alguns valencians senten que el model que estudiaren en casa i el que troben en determinats àmbits oficials s’allunten? ¿Per qué determinades formes valencianes necessiten permanentment justificar la seua existència? ¿Per qué la convergència en el català estàndart és considerada normalisació, mentres que la recuperació de formes valencianes és presentada en ocasions com a secessionisme? Són preguntes llegítimes. I descalificar-les no les farà desaparéixer. UNA COSA ÉS LA FILOLOGIA I UNA ATRA, LA POLÍTICA LLINGÜÍSTICA També convé introduir una precisió imprescindible si volem que l’artícul tinga rigor. La classificació acadèmica majoritària contemporànea considera el valencià i el català varietats d’un mateix sistema llingüístic. Negar que esta és actualment la posició predominant en la romanística seria presentar de manera incompleta el debat. Pero reconéixer este fet tampoc resol totes les qüestions. La filologia pot estudiar parentesc, evolucions històriques, inteligibilitat, dialectologia i característiques estructurals. Una classificació llingüística no determina per sí mateixa totes les decisions sobre denominació, codificació, identitat cultural o política normativa. I molt manco obliga als valencians a considerar irrellevant el nom històric de la seua llengua. L’Estatut d’Autonomia parla expressament de idioma valencià i establix que «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià». Per tant, la denominació valenciana no és un caprig, una invenció contemporànea ni una concessió sentimental: és la denominació oficial de la llengua pròpia dels valencians. A partir d’ahí, una societat democràtica deu poder discutir quin model de valencià considera més adequat sense que cada discrepància acabe convertida en una guerra d’identitats. LA RACV I LES NORMES D’EL PUIG La postura de la RACV tampoc naix ara. La institució representa una tradició normativa pròpia que té en les Normes d’El Puig una de les seues expressions més conegudes. Eixe model ha segut defés durant décades per sectors del valencianisme cultural com una codificació construïda des de la personalitat diferencial valenciana. Podem compartir-la o discutir-la. Podem comparar els seus criteris en els de l’AVL. Podem estudiar quines formes tenen major tradició documental, quines són més habituals entre els parlants o quines faciliten millor l’aprenentage. Lo que no pareix intelectualment raonable és fingir que este debat no existix. Existix. T'història. T'institucions. T'arguments. I té valencians que llegítimament defenen una opció o una atra. Precisament per això, la resposta adequada deuria ser més estudi, més documentació i més debat; no menys. «PRÒPIA I COMPARTIDA»: ¿A ON ESTÀ EL LLÍMIT? L’atra expressió pronunciada per Francés «pròpia i compartida» mereix també una reflexió. Una llengua pot ser compartida sense que això elimine les identitats particulars dels seus parlants. És una realitat perfectament normal en moltes comunitats llingüístiques del món. El problema apareix quan «compartida» acaba interpretant-se com subordinada, o quan la comunitat demogràficament, institucionalment o editorialment més forta acaba determinant quin és l’estàndart central. Per això, més que discutir eternament sobre una paraula, seria convenient formular preguntes concretes: ¿Quantes formes genuïnament valencianes ocupen realment el centre del model? ¿Quantes són tolerades només com a variants? ¿Quin pes té la tradició lliterària valenciana en la construcció de l’estàndart? ¿Quina relació existix entre la llengua ensenyada i la llengua tradicional de les comarques valenciaparlants? Ahí és a on el debat pot resultar productiu. DEFENDRE EL VALENCIÀ NO ÉS ATACAR A NINGÚ La defensa d’un model valencià propi no necessita construir-se contra els catalans ni contra Catalunya. Catalunya té tot el dret a preservar, normativisar i promocionar la seua llengua i la seua cultura d’acort en les seues institucions. Exactament el mateix principi deuria aplicar-se a Valéncia. Defendre la personalitat valenciana no significa odiar la catalana. Defendre les formes valencianes no obliga a negar afinitats llingüístiques. I reconéixer afinitats tampoc deuria significar exigir la renúncia a la personalitat valenciana. Eixa distinció és essencial per a evitar que una discussió cultural acabe convertint-se en una batalla identitària permanent. El valencianisme cultural té més força quan defén lo propi per lo que és, i no simplement per oposició a un atre poble. EL FUTUR DEL VALENCIÀ ES JUGA TAMBÉ EN EL CARRER Mentres acadèmies, universitats i polítics discutixen sobre unitat, codificació i normativa, existix una qüestió encara més urgent: que el valencià continue parlant-se. Una llengua no sobreviu únicament gràcies als diccionaris. Sobreviu quan els pares la transmeten als fills; quan els chiquets la senten en casa; quan els jóvens la gasten en naturalitat; quan està present en el comerç, en la música, en els mijos de comunicació, en les festes, en la cultura popular i en les noves tecnologies. Seria una enorme paradoxa que els valencians dedicàrem totes les energies a discutir sobre quin valencià i acabàrem sense suficients parlants que el mantingueren viu. Per això, la defensa de la llengua pròpia necessita dos coses simultàneament: preservar la seua personalitat i assegurar la seua transmissió social. Una sense l’atra quedaria incompleta. NI SILENCI NI DOGMES: DEBAT El comunicat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana té valor, sobretot, perque recorda que una part de la societat valenciana no considera resolta la qüestió del model llingüístic. Podrà discutir-se la seua conclusió. Podrà rebatre’s filològicament. Podran defendre’s les tesis de l’AVL o les de la RACV. Això forma part d’una societat plural. Pero si realment volem protegir el patrimoni cultural valencià, ninguna institució deuria tindre por a les preguntes. ¿Quin valencià volem transmetre? ¿Un estàndart progressivament convergent en el català general o un model que situe les formes valencianes en el centre de la codificació? ¿Com conciliem classificació filològica, denominació estatutària, tradició escrita i realitat oral? ¿I cóm conseguim, sobretot, que els valencians continuen parlant la llengua que hem heretat? Eixes són les qüestions de fondo. La RACV ha donat la seua resposta: el valencià és valencià i el català és català. L’AVL partix d’una concepció diferent, basada en l’unitat llingüística i en la diversitat interna. El desacort és evident. I precisament perque és evident, lo democràtic no és amagar-lo, sino discutir-lo en arguments, documentació i respecte. Perque al final, per damunt de sigles, acadèmies i disputes normatives, hi ha una realitat que no deuríem perdre de vista: la llengua valenciana no és propietat exclusiva de cap institució. És patrimoni dels valencians que l’han parlada, escrita i transmesa durant generacions. I si verdaderament nos preocupa el seu futur, la pregunta no pot ser únicament qui té l’última paraula. La pregunta decisiva és molt més important: ¿QUIN VALENCIÀ VOLEM DEIXAR A LES GENERACIONS QUE VINDRAN? «Unitària» ¿vol dir catalana?

«Unitària» ¿vol dir catalana?

septiembre 6, 2026

Noticias recientes

Torrent proyecta la reconstrucción integral del polígono industrial Mas del Juge con una inversión de 35,7 millones tras la DANA

Torrent proyecta la reconstrucción integral del polígono industrial Mas del Juge con una inversión de 35,7 millones tras la DANA

septiembre 6, 2026
La Fallera Mayor de Valencia regresa a Torás para participar en las fiestas patronales junto a su Corte de Honor

La Fallera Mayor de Valencia regresa a Torás para participar en las fiestas patronales junto a su Corte de Honor

septiembre 6, 2026
Por: Juan García Sentandreu Ex Presidente de Coalición Valenciana

Azud y la fragmentación del valencianismo

septiembre 6, 2026
Des de Dénia per Pedro Fuentes Caballero, Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana corresponent en Dénia. La RACV respon a la nova presidenta de l’AVL i reobri el debat sobre qué model de llengua valenciana volem preservar Les declaracions realisades per Maria Àngels Francés, nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, han tornat a posar damunt de la taula una qüestió que en Valéncia mai ha deixat d’estar completament tancada: qué s’entén per llengua valenciana, quin model llingüístic es vol transmetre i fins a quin punt la denominada «unitat de la llengua» condiciona la seua codificació. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ha reaccionat públicament davant de les paraules de Francés, pronunciades durant la seua presa de possessió, en les quals definí el valencià com una llengua «unitària i diversa, pròpia i compartida». La resposta de la RACV és contundent: considera que darrere d’eixa formulació existix una concepció de l’idioma que, baix l’aparència de reconéixer la diversitat valenciana, acaba subordinant-la a un model llingüístic essencialment català. No estem davant d’una discussió sobre una simple paraula. Estem davant de dos maneres profundament diferents d’entendre la codificació, la personalitat i el futur del valencià. Una frase que concentra tot el debat Dir que el valencià és una llengua «unitària i diversa» pot semblar, a primera vista, una fòrmula conciliadora. Permet parlar d’unitat i, al mateix temps, reconéixer particularitats territorials. Pero precisament ahí és a on la RACV situa la seua discrepància. La pregunta és inevitable: ¿unitària respecte a qué? Per a l’AVL, la resposta està determinada pel seu propi marc normatiu i institucional. L’Acadèmia sosté des de fa anys una concepció unitària compartida en el català, encara que reivindique la denominació «valencià» i determinades formes pròpies valencianes. La RACV partix d’un plantejament radicalment diferent. Considera que el valencià deu ser codificat des de la seua pròpia tradició, fonètica, lèxic, morfologia i sintaxis, sense convertir la convergència en el català normatiu en l’eix vertebrador del model. Per això la frase que tanca el comunicat és delliberadament directa: «UNITÀRIA» ¿VOL DIR CATALANA? No és una afirmació neutral ni una conclusió acceptada per tota la filologia. És la síntesis de la postura de la RACV davant del model de l’AVL. I precisament per això mereix ser explicada i debatuda, no reduïda a un intercanvi d’etiquetes. DOS MODELS QUE NO DEUEN CONFONDRE’S Una de les aportacions més importants del comunicat és que la RACV no presenta el conflicte simplement com una elecció entre un valencià «unitari» i un atre «diferenciat». Segons la seua argumentació, plantejar-ho aixina ya condiciona la resposta, perque convertix el català normatiu en el marc de referència i deixa al valencià reduït a una colecció de particularitats internes. La RACV defén una atra perspectiva: existix una tradició valenciana susceptible de ser codificada des de criteris valencians, de la mateixa manera que existix una codificació catalana desenrollada a partir de la seua pròpia tradició normativa. Ahí està el verdader fondo de la controvèrsia. No es discutix únicament si diem este o aquest, si preferim determinades formes verbals o si un diccionari accepta una paraula concreta. Lo que es discutix és quin model ocupa el centre i quin queda relegat a la perifèria. I eixa diferència és fonamental. EL VALENCIÀ NO POT REDUIR-SE A UNA SUMA DE «PARTICULARITATS» Quan una determinada concepció normativa presenta les formes genuïnament valencianes com a «variants», «particularitats» o formes territorials dins d’un conjunt superior, és comprensible que una part del valencianisme cultural es pregunte qué queda, finalment, de l’autonomia del model valencià. Perque una llengua no és únicament el nom que apareix en la portada d’un diccionari. Una llengua és també la manera de pronunciar, les paraules heretades, les construccions populars, les formes verbals, la tradició escrita, la lliteratura i la memòria colectiva dels seus parlants. Si totes eixes característiques són sistemàticament valorades en funció de la seua proximitat o distància respecte d’un atre estàndart, el debat deixa de ser purament ortogràfic. Passa a ser un debat sobre dependència normativa. La RACV denuncia precisament això: que baix l’expressió «llengua unitària» es pretén presentar com a valencià un estàndart que, segons la seua interpretació, respon essencialment a la codificació catalana, encara que incorpore concessions o variants valencianes. LA LLENGUA REAL DEL CARRER TAMBÉ DEU CONTAR Hi ha, ademés, una qüestió que les institucions llingüístiques no deurien ignorar: la distància entre la llengua normativa i la llengua espontànea de molts valencians. Qualsevol persona que recórrega les comarques valencianes trobarà formes, expressions, pronunciacions i construccions que formen part de la transmissió familiar de generacions. No tot lo popular és necessàriament normatiu, evidentment. Una codificació necessita criteris, coherència i estabilitat. Pero tampoc seria raonable construir un estàndart que fera sentir al parlant que la seua manera tradicional d’expressar-se és permanentment secundària, inadequada o necessitada de correcció. Una normativa deu servir a la llengua; la llengua no pot convertir-se simplement en servidora de la normativa. I este és segurament un dels punts a on el debat deixa els despaig acadèmics i entra directament en la societat. ¿Per qué alguns valencians senten que el model que estudiaren en casa i el que troben en determinats àmbits oficials s’allunten? ¿Per qué determinades formes valencianes necessiten permanentment justificar la seua existència? ¿Per qué la convergència en el català estàndart és considerada normalisació, mentres que la recuperació de formes valencianes és presentada en ocasions com a secessionisme? Són preguntes llegítimes. I descalificar-les no les farà desaparéixer. UNA COSA ÉS LA FILOLOGIA I UNA ATRA, LA POLÍTICA LLINGÜÍSTICA També convé introduir una precisió imprescindible si volem que l’artícul tinga rigor. La classificació acadèmica majoritària contemporànea considera el valencià i el català varietats d’un mateix sistema llingüístic. Negar que esta és actualment la posició predominant en la romanística seria presentar de manera incompleta el debat. Pero reconéixer este fet tampoc resol totes les qüestions. La filologia pot estudiar parentesc, evolucions històriques, inteligibilitat, dialectologia i característiques estructurals. Una classificació llingüística no determina per sí mateixa totes les decisions sobre denominació, codificació, identitat cultural o política normativa. I molt manco obliga als valencians a considerar irrellevant el nom històric de la seua llengua. L’Estatut d’Autonomia parla expressament de idioma valencià i establix que «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià». Per tant, la denominació valenciana no és un caprig, una invenció contemporànea ni una concessió sentimental: és la denominació oficial de la llengua pròpia dels valencians. A partir d’ahí, una societat democràtica deu poder discutir quin model de valencià considera més adequat sense que cada discrepància acabe convertida en una guerra d’identitats. LA RACV I LES NORMES D’EL PUIG La postura de la RACV tampoc naix ara. La institució representa una tradició normativa pròpia que té en les Normes d’El Puig una de les seues expressions més conegudes. Eixe model ha segut defés durant décades per sectors del valencianisme cultural com una codificació construïda des de la personalitat diferencial valenciana. Podem compartir-la o discutir-la. Podem comparar els seus criteris en els de l’AVL. Podem estudiar quines formes tenen major tradició documental, quines són més habituals entre els parlants o quines faciliten millor l’aprenentage. Lo que no pareix intelectualment raonable és fingir que este debat no existix. Existix. T'història. T'institucions. T'arguments. I té valencians que llegítimament defenen una opció o una atra. Precisament per això, la resposta adequada deuria ser més estudi, més documentació i més debat; no menys. «PRÒPIA I COMPARTIDA»: ¿A ON ESTÀ EL LLÍMIT? L’atra expressió pronunciada per Francés «pròpia i compartida» mereix també una reflexió. Una llengua pot ser compartida sense que això elimine les identitats particulars dels seus parlants. És una realitat perfectament normal en moltes comunitats llingüístiques del món. El problema apareix quan «compartida» acaba interpretant-se com subordinada, o quan la comunitat demogràficament, institucionalment o editorialment més forta acaba determinant quin és l’estàndart central. Per això, més que discutir eternament sobre una paraula, seria convenient formular preguntes concretes: ¿Quantes formes genuïnament valencianes ocupen realment el centre del model? ¿Quantes són tolerades només com a variants? ¿Quin pes té la tradició lliterària valenciana en la construcció de l’estàndart? ¿Quina relació existix entre la llengua ensenyada i la llengua tradicional de les comarques valenciaparlants? Ahí és a on el debat pot resultar productiu. DEFENDRE EL VALENCIÀ NO ÉS ATACAR A NINGÚ La defensa d’un model valencià propi no necessita construir-se contra els catalans ni contra Catalunya. Catalunya té tot el dret a preservar, normativisar i promocionar la seua llengua i la seua cultura d’acort en les seues institucions. Exactament el mateix principi deuria aplicar-se a Valéncia. Defendre la personalitat valenciana no significa odiar la catalana. Defendre les formes valencianes no obliga a negar afinitats llingüístiques. I reconéixer afinitats tampoc deuria significar exigir la renúncia a la personalitat valenciana. Eixa distinció és essencial per a evitar que una discussió cultural acabe convertint-se en una batalla identitària permanent. El valencianisme cultural té més força quan defén lo propi per lo que és, i no simplement per oposició a un atre poble. EL FUTUR DEL VALENCIÀ ES JUGA TAMBÉ EN EL CARRER Mentres acadèmies, universitats i polítics discutixen sobre unitat, codificació i normativa, existix una qüestió encara més urgent: que el valencià continue parlant-se. Una llengua no sobreviu únicament gràcies als diccionaris. Sobreviu quan els pares la transmeten als fills; quan els chiquets la senten en casa; quan els jóvens la gasten en naturalitat; quan està present en el comerç, en la música, en els mijos de comunicació, en les festes, en la cultura popular i en les noves tecnologies. Seria una enorme paradoxa que els valencians dedicàrem totes les energies a discutir sobre quin valencià i acabàrem sense suficients parlants que el mantingueren viu. Per això, la defensa de la llengua pròpia necessita dos coses simultàneament: preservar la seua personalitat i assegurar la seua transmissió social. Una sense l’atra quedaria incompleta. NI SILENCI NI DOGMES: DEBAT El comunicat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana té valor, sobretot, perque recorda que una part de la societat valenciana no considera resolta la qüestió del model llingüístic. Podrà discutir-se la seua conclusió. Podrà rebatre’s filològicament. Podran defendre’s les tesis de l’AVL o les de la RACV. Això forma part d’una societat plural. Pero si realment volem protegir el patrimoni cultural valencià, ninguna institució deuria tindre por a les preguntes. ¿Quin valencià volem transmetre? ¿Un estàndart progressivament convergent en el català general o un model que situe les formes valencianes en el centre de la codificació? ¿Com conciliem classificació filològica, denominació estatutària, tradició escrita i realitat oral? ¿I cóm conseguim, sobretot, que els valencians continuen parlant la llengua que hem heretat? Eixes són les qüestions de fondo. La RACV ha donat la seua resposta: el valencià és valencià i el català és català. L’AVL partix d’una concepció diferent, basada en l’unitat llingüística i en la diversitat interna. El desacort és evident. I precisament perque és evident, lo democràtic no és amagar-lo, sino discutir-lo en arguments, documentació i respecte. Perque al final, per damunt de sigles, acadèmies i disputes normatives, hi ha una realitat que no deuríem perdre de vista: la llengua valenciana no és propietat exclusiva de cap institució. És patrimoni dels valencians que l’han parlada, escrita i transmesa durant generacions. I si verdaderament nos preocupa el seu futur, la pregunta no pot ser únicament qui té l’última paraula. La pregunta decisiva és molt més important: ¿QUIN VALENCIÀ VOLEM DEIXAR A LES GENERACIONS QUE VINDRAN? «Unitària» ¿vol dir catalana?

«Unitària» ¿vol dir catalana?

septiembre 6, 2026
Noticias Ciudadanas

Noticias Ciudadanas te aproxima todas las noticias de Valencia y las provincias de Alicante Castellón. Noticias de toda la Comunidad Valenciana.

Siguenos

Auditado por

Categorías

  • Agenda
  • Alicante
  • Castellón
  • Cine
  • Comunidad Valenciana
  • Con niños
  • Consejos y tendencias
  • Cultura
  • Deportes
  • Destacada
  • Economía
  • Educación
  • El tiempo
  • España e internacional
  • Exposiciones
  • Fallas
  • Fiestas y tradiciones
  • Gastronomía y turismo
  • Historia
  • Lotería y sorteos
  • Música
  • Noticia destacada del día
  • Noticias sociales
  • NOTICIES EN LLENGUA VALENCIANA
  • Opinión
  • Patrimonio
  • Poblaciones de Valencia
  • Revista
  • revista Valencia
  • Salud y bienestar
  • Sin categoría
  • Teatro
  • Valencia Ciudad
  • Varios

Noticia destacada del día

Los bomberos dan por estabilizado un incendio de vegetación declarado en Dénia

Los bomberos dan por estabilizado un incendio de vegetación declarado en Dénia

septiembre 5, 2026
  • Quienes Somos
  • Publicidad
  • Contacto
  • Aviso Legal
  • Política Privacidad
  • Configurar Cookies

© 2024 Noticias ciudadanas -Periódico digital Noticias Ciudadanas.

Sin resultado
Ver todos los resultados
  • Valencia Ciudad
  • Comunidad Valenciana
    • Alicante
    • Castellón
    • Poblaciones de Valencia
  • Cultura
    • Patrimonio
  • España e internacional
  • Economía
  • Noticias sociales
  • Deportes
  • Salud y bienestar
  • Opinión
  • Fiestas y tradiciones
  • Agenda
  • Contacto

© 2024 Noticias ciudadanas -Periódico digital Noticias Ciudadanas.