Valéncia, 3 de març de 2026.
Davant les recents declaracions del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, en les que acusa a la Comunitat Valenciana de “prohibir” autors catalans en les escoles, Des de Lo Rat Penat manifesten el seu més ferm rebuig a lo que considerem una ingerència inacceptable i una manipulació interessada de la realitat educativa valenciana.
«Resulta profundament ofensiu que el senyor Illa pretenga donar lliçons a la societat valenciana sobre cóm deu organisar el seu currículum educatiu, com si la nostra terra no tinguera tradició lliterària pròpia o necessitara tutela externa. La Comunitat Valenciana té una identitat cultural sòlida, una llengua en personalitat històrica i una
lliteratura rica i extensa que mereix ser ensenyada en prioritat en les nostres aules.»
«Defendre que els alumnes valencians coneguen en primer lloc als seus propis escritors no és “prohibir” a ningú; és dignificar lo nostre. És apostar pel coneiximent de figures fonamentals com Teodor Llorente, Constantí Llombart, Lluís Fullana, Pere Delmonte, Anfós Ramon, Eduart Escalante, Xavier Casp o Miquel Adlert, entre
tants atres que han configurat l’ànima cultural del poble valencià.»
«Nos sorprén que qui governa Catalunya s’arrogue la potestat moral de decidir qué deuen estudiar els jóvens valencians, mentres exigix respecte per al seu propi model llingüístic i educatiu. La coherència política deuria començar per aplicar en casa lo que es reclama fòra.»
Lo Rat Penat reitera que la promoció de la lliteratura valenciana no és un acte d’exclusió, sino d’afirmació cultural. Defendre la nostra tradició no és atacar la de ningú. Lo que sí resulta preocupant és l’intent constant de diluir la personalitat valenciana baix etiquetes alienes i discursos uniformisadors.
«Puix que el senyor Illa es mostra tan preocupat pels currículums educatius d’atres comunitats, li formulem una pregunta clara: ¿va a demanar també en Catalunya que s’ensenye en prioritat, respecte als autors catalans, a escritors valencians com els anteriorment citats? ¿O el principi de reciprocitat només s’exigix quan convé políticament?»
Valéncia mereix respecte.
La nostra llengua, la nostra lliteratura i la nostra història no estan al dictat de ningú
