El 11 de novembre de 2023, el Centre d’Art Hortènsia Herrero ha obert les seues portes a tot el públic. Abans, ensaig per a la prensa. Un goig per als valencians i visitants. Naix en un doble propòsit: compartir en la societat l’art contemporàneu més rellevant a nivell internacional i contribuir a que la Comunitat Valenciana siga un destí cultural i artístic de referència.
Este nou espai reunix la colecció privada de la mecenes Hortènsia Herrero, que inclou obres d’artistes com Andreas Gursky, Anselm Kiefer, Georg Baselitz, Anish Kapoor, Manolo Valdes, Miquel Navarro o Mat Collishaw entre uns atres. Alguns d’estos artistes han creat obres específiques que viuran en enclavaments concrets del Centre d’Art.
Tindre a l’abast un Centre d’Art a on vore les obres d’art contemporàneu, tot el sigle XX inclús “pop art”. Ademés, gojar de observar les recents instalacions, contemplar i explorar, en atres soports, obres d’art superant el tradicional llenç; metals, fustes, paper… Tot un anexe de nova planta per ad esta nova expressió plàstica i visual.
El Centre d’Art Hortènsia Herrero està format per dos edificis de quatre plantes que alberguen un total de 17 espais expositius en més de 3.500m².
S’ubica en un palau migeval restaurat i habilitat per ad este us, en el centre de la Ciutat Valéncia, en el carrer del Mar, 31. La intervenció arquitectònica de l’antic Palau Valeriola ha supost un treball de més de 5 anys per a preparar este emblemàtic edifici com a centre d’art. Un edifici ple d’història a on s’ha trobat un fragment del Circ de la Valentia Romana. Ya teníem constància que el circ estava ahí.
Per a la taquilla del Centre d’Art, s’ha habilitat la planta baixa d’enfront, que fon una llibreria especialisada en mapes. Lloc a on anaven per a conseguir els mapes topogràfics quan volien fer excursions pel mont prop o llunt de la ciutat.
El Centre d’Art Hortènsia Herrero, espai cultural i artístic que s’unix a l’oferta de museus i centres expositius de la Ciutat de Valéncia. Complementant-la, sense dubte favorint a les galeries d’art, comerços a on s’oferixen les obres dels artistes consagrats; de promeses; o d’aquells que poden despuntar en un futur. Sempre s’ha dit que comprar art és una inversió i els bancs, als seus clients preferents – això de banca privada – recomanen a llarc determini, pot ser una aposta segura.
De lo que ben segurs estem és del bot de jagant que la Ciutat de Valéncia ha pegat en esta nova oferta cultural. Segurament passant per damunt d’atres capitals manco importants.
Des de la societat civil i no des del poder, ha pogut ser este ensomi. Garantisa una vitalitat que este mateix poder ha ignorat fins ara. El Botànic (el govern per a les persones) fon el govern per a les seues “paradetes” en interessos mes personals o ideològics que socials.
La Fundació Hortènsia Herrero sorgix en 2012 en l’objectiu de promoure l’interés, el coneiximent i la sensibilitat per l’art i la cultura a través de proyectes creats en la Comunitat Valenciana per artistes de tot lo món. A través de la mateixa canalisa la seua vocació de mecenage baix la filosofia de compartir en la societat lo que d’esta ha rebut. (https://www.cahh.es 2023)
En paraules de Hortènsia Herrero, la mecenes única i presidenta de la fundació:
“Los valencianos tenían que trasladarse a ciudades como París, Nueva York o Londres para ver arte contemporáneo de referencia, por lo que empezamos a trabajar en la ambiciosa idea de conformar una colección de arte internacional compuesta por una nómina de artistas del nivel del que puede verse en los principales centros de arte contemporáneo del mundo” i continua dient “Quién me iba a decir que esta afición por la pintura, que empezó a los 14 años, se acabaría convirtiendo en una pasión que ha desembocado en la construcción de este centro de arte, ofrecido ahora para que lo disfruten valencianos y visitantes.”
L’oferta cultural de centres museístics en l’aspecte de les arts plàstiques és enorme i complementària en Valéncia.
San Pio V oferix una colecció important de pintura. Des de Romànic fins el brillant sigle XIX. No debades és en tota seguritat, la segona pinacoteca de l’Estat Espanyol.
El IVAM, Institut Valencià d’Art Modern, se centra en eixa época de canvi, de trobar noves formes i noves expressions, llunt de les acadèmies i retrats en els que conviuen de manera excelent en les noves formes dels Pinazo, per ficar un eixemple valencià. Temps a on naixqueren els moviments denominats “itsmes” Centrant-se durant, en lo que més tart, se coneixeria com Moviment Modern en arquitectura. Situant-se temporalment en el periodo d’entre guerres del sigle XIX. Sense por a mostrar l’actualitat creativa en el Centre IVAM del Convent del Carme.
Junt ad este espai el MUVIM intenta tindre el seu espai cultural de l’época ilustrada tant important en tot el Regne de Valéncia. Moviment dels “novatores” i personages com Mayans, Ros, Jorge Juan, Ciscar… És una mostra audiovisual, sense peces expostes o molt poques d’estes. Una aposta museística diferent.
Valéncia en una mirada general dels seus espais culturals dedicats a les arts plàstiques, té una bona oferta que des de el romànic aplega fins l’actualitat, visitant les tres ofertes que estem comentant.
Sense dubte, i al nostre parer, fa falta un espai a on mostrar les obres del sigle XIX contextualisades entre tots els artistes, mostrant l’evolució plàstica des de la tradicional i perfecta acadèmia fins els “istmes” més moderns d’eixa época. Tot un sigle d’or de l’expressió plàstica i inclús arquitectònica d’eixes décades. Des de estes mateixes pagines reivindicarem est espai en el Palau de les Comunicacions. L’edifici de Correus. Espai a on contingut i continent en harmoniosa simbiosis en les obres allí expostes donaria a la Ciutat de Valéncia i a la Comunitat Valenciana un atre pas de jagant esta volta sí, impulsat des de l’administració pública. Des de el poder.
Xavier Carbonell i Montesinos
Font: https://www.cahh.es/coleccion/ consulta 17/11/2023.