Les Senyes d’Identitat d’una comunitat de persones, els sentiments de pertànyer a un colectiu en una personalitat pròpia a la vegada comuna a moltes atres comunitats. Això de ser valencià de naiximent o adopció és important. Ser diferent, divers, dins d’una comunitat més gran. Lo chicotet és bonico, com digué un filòsof ya fa unes décades (E.F. Schumacher, Orbis 1983). Eixos sentiments d’estimar lo que nos és propi, lo que nos fa ser diferents, el fet diferencial valencià.
Efectivament no nos allunta del restant del món occidental, pero si que nos permet estar orgullosos de Juno Bruto, fundador de la colònia romana Valentia, de Abu Zait, últim rei llegal de la Balensyya mora, senyor de Segorp, d’Aben Alabar, gran poeta valencià en llengua àrap. De Jaume I que nos dictà els furs, basats en el dret romà Bizantí. Els seu hereus, El Benigne que acceptà les justes reclamacions de Vinatea, El Magnànim, que engrandí la seua corona, deposità en el Cap i Casal el verdader got de l’últim sopar de Nostre Senyor, El Sant Càliç que es custòdia en la Catedral de Valéncia, de Ferran El Catòlic que proporcionà els contactes per a finançar el viage del nostre, presumiblement paisà, Colon. Dels terços valencians que combateren per tota Europa, Dels ilustrats valencians, Cavanilles, Ros, Ciscar, Jorge Juan. Grans personages a pesar de la perduda dels Furs Valencians “per just dret de conquista armada” De la resistència contra el francés, el Carlisme, la Restauració, el Blasquisme, la Renaixença, els arquitectes modernistes, eclècticament modernistes; Viedma, Ribes, Mora, Carbonell.
Les festes populars nos fan sentir-nos un poble gran; els bous al carrer, la pólvora, els moros i cristians en totes les comarques. Els nostres artistes plàstics innovadors, Pinazo, Benlliure. Per supost els artistes fallers i els dramaturcs en els populars Sainets Valencians, obres de denuncia social, que es poden entendre molt millor si et situes temporalment en la Valéncia de principis del s. XX. La llengua valenciana, provinent del romanç prejaumí escrita en alfabet àrap i / o en el llatí. Sigle d’Or, primerenques traduccions a la llengua valenciana en el s. XIV.
L’invent dels moviments de la Reina en el joc d’escacs, i… me canse d’escriure i descriure els grans motius per a sentir-nos orgullosos de ser i viure en Valéncia. Terra agrícola, industrial i de servicis. Treballadora i festera a l’hora. Les lloances fins ací. La denuncia ara:
Les Senyes d’Identitat nostres, les que són pròpies i privatives, sense dubte entre atres moltes; l’idioma valencià, la capacitat i atribució de llegislar sobre el Dret Civil propi i modern valencià.
Estes dos senyes valencianes han segut traïcionades recentment pels polítics de dos partits que han manifestat reiteradament que les volen defendre. Han promés que les senyes que nos fan ser poble, son seues. Assumides en els seus programes electorals i de govern. ¡Mentires!.
Tant el PP com VOX han preferit fugir de la defensa a ultrança d’estos principis per a substituir-los per uns atres, cóm digué en son dia un personage famós que no cal recordar al llector. Per ad ells prioritat nacional. Nosatres exigim, com no pot ser d’una atra manera Prioritat Valenciana. Finançament Just, idioma valencià; normes valencianes, Real Senyera com a símbol de la nostra regió o nacionalitat, deports valencians: corregudes de joyes, pilota, etc.
El PP en boca de… ¿no se que representa dins d’esta organisació? ha dit que la AVL és una entitat que defén el valencià. Este personage és miop, tots sabem per declaracions i accions de la AVL que esta soles és una sucursal de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en sa secció de llengua catalana. L’intenció d’este IEC per mig de la AVL és fer desaparéixer el idioma valencià per substitució del normatiu i prescriptiu dialecte català barceloní, segons la falaç AVL és lo correcte. Ni tant sols respecta la presunta variant dialectal que, segons alguns, és presuntament el valencià. Recordar que qualsevol dialecte, més pronte que tart, se convertix en llengua ¿Interessos lluntans a l’idioma valencià que la AVL deu de protegir i fomentar?
A les proves me remet: Acorts de colaboració en el IEC, variant l’àmbit territorial que l’Estatut Valencià marca per a la AVL, recomanacions per a evitar l’utilisació del lèxic, morfologia i sintaxis valencianes, recomanacions i eixemples d’autors que utilisen el català en les seues obres i un llarc etc.
La gramàtica i el diccionari AVL prescriuen lo que és correcte i incorrecte. Les universitats i el sistema educatiu no soles permet esta anomalia llingüística, sino que la fomenta. Tots els que s’oponem ad esta dictadura idiomàtica som calificats d’ignorants, que anem en contra de la ciència que som “terraplanistes” i coses similars. Quan no se tenen arguments de pes, s’utilisen falàcies, desprestigi i el principi d’autoritat acadèmica.
El PP i sobretot VOX han caigut en eixe parany des de que F. Camps va ser u dels que impulsa la creació de la AVL. Segurament les seues preocupacions eren atres. L’actitut “cabardica” del PP de no enfrontar-se ad esta gentola, el fa ser més “maria complejines” com dia aquell periodiste. M. Rajoy ho calificaria ¡uf quin folló!
Els polítics estan per a organisar i gestionar lo de la “cosa pública”. Arreglen vostés, senyors polítics, este destarifo: la traïció al seu programa i promesa electoral. Tenen als seus votants – en el que una majoria s’identifiquem – desencantats per no complir les seues promeses electorals i canviar el rumbo per a ser uns més dels partits de l’esquerra acatalanats. Aixina NO senyors de la dreta. Eixe no és el camí.
Ho poden encara solucionar: tenen pendents en els mesos que queden, llegislar sobre la simbologia valenciana. En l’articulat d’esta llei se deu d’incloure el reconeiximent de la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana com una de les dos a utilisar per qualsevol persona que vixca en el Regne de Valéncia sense ser exclòs de rebre subvencions públiques per utilisar esta normativa, reconeiximent oficial dels títuls i certificats de coneiximents de llengua valenciana per Lo Rat Penat: Prioritat Valenciana. Llegislar sobre el Dret Civil Valencià, llegislen i ya vorem que diu el T. C. Nomenar als parlamentaris per a defendre la reforma constitucional és una quimera. Erro per la seua part, ya que el Dret Civil, la competència i atribució per a llegislar sobre este dret és sense dubte una atra senya d’identitat valenciana. Prioritat Valenciana.
Per supost demanar en fermea una reforma de finançament autonòmic justa, reclamant el deute que històricament nos deu l’estat espanyol: Prioritat Valenciana. Crear un verdader sistema educatiu valencià llunt de l’adoctrinament acatalanat. Manco imposts i millor gestió de la “cosa pública”. Estos incendis recents nos demostren que les coses no se fan correctament, prevore abans que extinguir: Prioritat Valenciana. I aixina en ports, aeroports, trens de contornada, AVEs, metro… En definitiva: Prioritat Valenciana. Els que NO defenguen este principi fonamental per als polítics valencians millor que se’n vagen a casa: Eixemple: el hui encara portaveu de VOX en Corts Valencianes. Prioritat Valenciana o se pensarem, senyors polítics, a on devem de depositar la nostra confiança en maig de l’any vinent.
NOTA ACLARIDORA:
Parlem de Prioritat Valenciana, NO de prioritat per als valencians.
Xavier Carbonell Montesinos
Professor de llengua valenciana.
