Pocs noms han quedat tan estretament lligats a la defensa de la llectura com el de Vicente Clavel Andrés, escritor, periodiste, editor i traductor valencià que va passar a l’història com el gran impulsor del Dia del Llibre en Espanya. La seua figura, hui encara insuficientment coneguda pel gran públic, resulta essencial per a entendre cóm una iniciativa naixcuda en l’àmbit editorial va terminar convertint-se en una de les celebracions culturals més arraïlades del calendari internacional.
Naixcut en Valéncia en 1888 i fallit en Barcelona en 1967, Clavel va desenrollar una trayectòria intelectual i professional marcada per la difusió del llibre com a instrument de cultura, formació i accés al coneiximent. Des de molt jove es va vincular a l’activitat periodística i lliterària, i pronte es va integrar en el món editorial, a on va deixar una emprenta decisiva. Va ser fundador de l’Editorial Cervantes, creada en Valéncia en 1916 i traslladada despuix a Barcelona, des d’a on va proyectar una intensa llabor d’edició i promoció cultural.
La seua biografia reflectix la d’un home de lletres en el sentit més ampli del terme. Periodiste, traductor, editor i promotor cultural, Clavel va entendre el llibre no solament com un producte intelectual, sino com una ferramenta de transformació social. Eixa visió, profundament moderna per al seu temps, explica en bona mida per qué el seu nom va quedar associat a una de les iniciatives culturals més exitoses del sigle XX: la creació d’una festa dedicada al llibre i als seus llectors.
L’idea de celebrar el dia del llibre
La proposta de Vicente Clavel va sorgir en el sí de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, institució en la que va eixercitar un paper rellevant. En 1923, Clavel va plantejar la conveniència de dedicar una jornada al llibre espanyol, una celebració que servira per a estimular la llectura i rendir homenage als autors. L’iniciativa va rebre respal institucional i va acabar cristalisant en el Real Decret de 26 de febrer de 1926, firmat durant la monarquia d’Alfonso XIII, pel que s’instaurava l’anomenada Festa del Llibre Espanyol.
En els seus orígens, la data elegida va ser el 7 d’octubre, considerada llavors com l’aniversari del naiximent de Miguel de Cervantes. No obstant, l’evolució posterior de la commemoració va dur al seu trasllat al 23 d’abril, data que en el temps es va consolidar com el Dia del Llibre i que hui se celebra en numerosos països com a jornada de promoció de la llectura, del llibre i dels drets d’autor.
El pas del 7 d’octubre al 23 d’abril va respondre a raons simbòliques i pràctiques, i va permetre associar la festa en la tradició cervantina i en una data de gran càrrega cultural. En el temps, la celebració va ser adquirint un caràcter cada volta més universal, fins a convertir-se en una cita de referència en el món editorial i en l’agenda cultural de ciutats de molt distints països.
Un editor en vocació internacional
L’importància de Vicente Clavel no es llimita al seu paper com a promotor del Dia del Llibre. El seu treball com a editor va estar marcat per una clara vocació d’obertura i per un interés especial en la difusió d’autors espanyols i hispanoamericana. L’Editorial Cervantes, fundada per ell, va ser una peça clau d’eixa llabor. Des d’ella va impulsar edicions de gran alcanç i va contribuir a consolidar ponts culturals entre els dós costats de l’Atlàntic.
Clavel va formar part d’una generació d’editors que va entendre l’edició com una empresa cultural abans que purament comercial. En la seua trayectòria s’aprecia una preocupació constant per l’accés del llector a texts de calitat, per l’expansió del mercat del llibre i per la dignificació de l’ofici editorial. Eixa mescla de sensibilitat intelectual i capacitat organisativa explica que la seua figura fòra decisiva en la configuració de la vida bibliogràfica del seu temps.
També va desenrollar una intensa activitat en l’àmbit periodístic. Va colaborar des de jove en la prensa valenciana i va mantindre una relació estreta en el món lliterari i cultural de la seua ciutat natal. Entre els seus vínculs més coneguts figura el de Vicente Blasco Ibáñez, en qui va compartir interessos editorials i una visió expansiva de la cultura escrita.
Un valencià en l’història cultural d’Espanya
Encara que bona part de la seua carrera professional es va desenrollar en Barcelona, Vicente Clavel mai va deixar de ser un valencià d’orige, i eixa senya resulta rellevant per a comprendre la seua trayectòria. El seu nom forma part d’eixa tradició d’intelectuals valencians que, sense renunciar a les seues raïls, varen tindre un paper clau en la modernisació cultural d’Espanya.
La biografia publicada per l’Universitat d’Alacant destaca que Clavel va ser una figura central en la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, a on va aplegar a eixercir càrrecs de responsabilitat. La seua llabor en eixa institució no va ser menor: des d’allí va promoure iniciatives de respal al llibre i a l’indústria editorial en un moment en que la cultura escrita adquiria una dimensió cada volta més àmplia en la vida pública.
La seua proposta del Dia del Llibre responia a una convicció clara: la llectura devia eixir del círcul restringit dels especialistes i convertir-se en una pràctica social compartida. Eixa idea, hui absolutament consolidada, va anar en el seu moment una aposta innovadora. En cert modo, Clavel va alvançar una concepció contemporànea de la cultura com a dret i com ben comú.
Una herència que encara perdura
La vigència de Vicente Clavel es percep cada 23 d’abril, quan llibreries, institucions, escoles, biblioteques i carrers de mig món celebren el Dia del Llibre en activitats de tot tipo. Lo que va nàixer com una idea editorial concreta es va transformar en els anys en una commemoració universal, associada a la llectura, a l’intercanvi de llibres i al reconeiximent de la creació lliterària.
No obstant, el nom del seu promotor seguix sent menys conegut de lo que mereixeria. La memòria colectiva sol retindre la data i la costum, pero no sempre a qui les va fer possibles. En el cas de Clavel, eixa desmemoria és especialment cridanera, perque la seua iniciativa va contribuir a crear un ritual cultural que hui forma part del calendari simbòlic de millons de persones.
Recordar-ho supon també recuperar una certa idea de la cultura com a servici públic. Vicente Clavel va ser un home convençut de que el llibre podia millorar a la societat, ampliar horisons i democratisar l’accés al pensament. La seua aposta pel Dia del Llibre no va ser un gest menor ni anecdòtic: va ser la concreció d’una visió humanista que seguix plenament vigent.
Un nom per a l’història
La figura de Vicente Clavel Andrés permet entendre cóm una sola iniciativa pot deixar una emprenta durable en la vida cultural d’un país. Periodiste, editor, traductor i promotor cultural, va saber combinar ofici i convicció en un moment decisiu per a l’història del llibre en Espanya. El seu llegat no es llimita a la creació d’una celebració; inclou també una manera de concebre la llectura com a instrument de ciutadania i de progrés.
Hui, quan el Dia del Llibre s’ha convertit en una festa universal de la cultura escrita, convé recordar que darrere d’eixa celebració va haver un valencià que va imaginar una forma distinta d’homenajar als llibres i a els qui els lligen. Vicente Clavel Andrés mereix ocupar un lloc destacat en l’història cultural espanyola, no solament com inspirador d’una data, sino com un dels grans defensors del valor social del llibre.
Pedro Fuentes Caballero
Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana corresponent per Dénia
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
