Una de les frases més repetides pels defensors del pancatalanisme és que “cal fer cas a la realitat científica” quan parlen de la llengua valenciana. Pero la gran pregunta és: quina realitat? I sobretot, quina ciència?
Perqué quan es revisa la història, els documents i els autors, el que trobem és claríssim: la llengua dels valencians, des del Sigle d’Or fins als nostres dies, ha segut sempre nomenada valencià. No hi ha cap dubte en Ausias March, Joanot Martorell o Sor Isabel de Villena. No hi ha cap dubte en els archius del Regne de Valéncia, ni tampoc en la memòria viva del nostre poble.
La “realitat científica” a la qual fan referència alguns no és més que la posició ideologisada d’unes institucions naixcudes per a justificar la unitat fictícia dels mal nomenats Països Catalans. El problema no és científic, és polític. I darrere d’esta estratègia hi ha una finalitat molt concreta: desposseir-nos de la nostra identitat pròpia per a convertir-nos en apèndix cultural de Catalunya.
La verdadera ciència no manipula, no elimina fonts, no falseja documents. La verdadera ciència reconeix els testimonis històrics i respecta la voluntat d’un poble. La realitat, per tant, és que el valencià és una llengua ab identitat pròpia, reconeguda estatutàriament i arrelada en una tradició secular.
Dir “cal fer cas a la realitat científica” sense definir qué és eixa realitat és una manera de tapar la manipulació baix una capa d’autoritat falsa. És repetir un mantra sense fonament per a desacreditar a qui defensa el seu poble.
Els valencians no necessitem que ningú en diga des de fora com s’anomena la nostra llengua. Ya ho sabem: es diu valencià, i és patrimoni exclusiu del poble valencià.
Pedro Fuentes Caballero
Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana corresponent per Dénia
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
Agregat colaborador de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
