La Secció de Llengua i Lliteratura “Lluís Fullana” de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ve realisant una constant revisió, correcció i actualisació del Diccionari General de la Llengua Valenciana, editat per la real institució. Actualment el Diccionari consta de 80.823 entrades o paraules i és de consulta gratuïta en internet. A on té una acollida espectacular en vora un milló de
consultes anuals.
El treball que realisen constantment els membres de la Secció de Llengua ha consistit en revisar, corregir i ampliar accepcions dels vocables ya arreplegats, aixina com la d’anar afegint noves paraules. Generalment cultismes o tecnicismes que impon l’era digital i la ciència, pero també dialectalismes i formes locals que enriquixen el cabal lèxic. Són un patrimoni llingüístic a preservar i acosten l’obra als parlants de qualsevol àrea geogràfica de parla valenciana. Finalment se dona entrada a alguns arcaismes en una definició per a facilitar la comprensió de texts clàssics o antics.
Noves entrades
Entre els cultismes, neologismes i tecnicismes s’ha donat entrada a “assertivitat, bentònic, abocardar, ametalador, calistènia, chivalet, cisgènero, bitcoin, colonoscòpia, desextinció, diverticulitis, encriptació, acribiologia, acridòfec, antozoari, bel, geolocalisar”.
Entre les formes locals o dialectals s’ha donat entrada a formes com “almorzígol, boligana, apretunyat, atamborinar, canyamentes, claumat, embrutasopars, engaldufar, atzimbori, caliendes, llambrícia”. Aixina com ad alguns arcaismes com “arcepélech, damnage, dembre, depús, despuixes, enabans, espaordir, feeltat, honço, obtumne”.
Totes les formes duen una abreviatura que indica al llector el llenguage al que pertanyen o si són formes locals o dialectals. Remetent en molts casos a la forma més general, ya que el diccionari, sent general, té una clara intenció normativa.
Paraules d’origen valencià usades en el espanyol i que la RAE no accepta
El Diccionari General de la Llengua Valenciana evidentment contempla els valencianismes, que en son dia remeté a la Real Academia Española en un informe bilingüe titulat “Valencianismes: propostes a la Real Academia Española”. És un informe ben documentat de paraules usades en espanyol i d’orige valencià que la RAE seguix sense acceptar en el seu diccionari. Entre estes
paraules se troben alguns valencianismes en castellà com “bachoqueta” (del valencià bajoqueta), recordem que el diccionari de la RAE sí arreplega la forma catalana “moncheta” (del català mongeta). Unes atres formes que la RAE seguix rebujant i que el Diccionari de la RACV sí
arreplega en la seua forma valenciana són:“sorollismo, sorollista”. Quan sí arreplega daliniano o picassiano, “blasquismo, blasquista, foguera, foguerero, gayata, gayatero, hernandiàno, momo, moma, paellero, tomatina”.
La RAE no arreplega “tribunal de las aguas”, ni “valencianista”, sí andalucista, galleguista…, ni “valencianización, valencianizar, valencianohablante, versador (de albades)”. Pero sí el vasc versolari, com tampoc arreplega la RAE una llarga llista de gentilicis
valencians com “almazorino, alteaono, alcireño, alcudiolano, almusafeño….. “que el Diccionari General de la Llengua Valenciana sí acull.
Atres diccionaris de la RACV
Per una atra banda la Secció de Llengua de la RACV també treballa en l’actualisació dels seus atres diccionaris. Com ara el bilingüe valencià-castellà/castellà-valencià, el de sinònims i antònims. El diccionari de la rima i treballa en l’elaboració d’un gran diccionari de locucions.
