Ahir es va celebrar en la Seu de Lo Rat Penat una nova conferència del cicle desmontant l’AVL, en este cas va ser el conferenciant José Manuel Ricart Lumbreras i en una assitència de més de 100 persones en poc més d’un hora va desmontar jurídicament la Acadèmia valenciana de la Llengua sense nom que tenim els valencians imposta pels polítics per a solucionar els seus propis problemes i fent una nova agència de colocació d’amiguets i una nova font d’ingressos per a moltes associacions catalanistes.
Conferència Ricart Lumbreres en Lo Rat Penat
La conferència va començar puntual, deixant des de les set i mija de la vesprà cinc minuts de marge. En la taula estaven el President de Lo Rat penat i el conferenciant.
El president de Lo Rat Penat començà la seua presentació de la conferència parlant dels acadèmics i de la pròpia AVL, per a passar a relatar breument la pròpia creació de la AVL fins al nostres díes.
“Primer foren els governs del PP i d’Unió Valenciana els que crearen l’AVL, encara que Unió Valenciana es desmarcà i al final votà en contra, despuix el PP la mantingué i la clav`dins de l’Estatut, despuix els governs del Botànic la convertiren en una sucursal de l’IEC. Hui en dia, el govern del PP i de Vox la mantenen i seguix el seu cami.”
“Res ha canviat. Seguim en el full de ruta del catalanisme, i pareix que dona igual el color dels polítics governants en la Generalitat Valenciana perque poc canvi ha hagut”
Josep Vt. Navarro, recorda que encara tenen llegislatura per a canviar eixa política que a la fi és casi la mateixa que els anteiors governants en política cultural i llingüística.
“Les conferències al voltant de l’AVL, els valencins debem de tindre molt calr la nostra història i el resultat de la major traició a la Llengua Valenciana, l’AVL no resol el conflicte llingüístic sino que dona una estocada mortal a la llengua valenciana”
“Seguim exigint la oficialisacio de les Normes d’El Puig i la derogació de la catalanista AVL, i exigim que PP i Vox com es comprometeren oficialisen els tituls de Valencià de Lo Rat Penat i la RACV i per tant les Normes d’El Puig”
Posteriorment, va fer un breu resum de l’ampli curriculum de José Manuel Ricart Lumbreras, una carrera de 60 anys d’abogat jubilantse en 2022. i aludix a que les seues primeres protestes contra catalanisme sigueren en cartes al director en el Diari El Levante.
En la transició acodix a Lo Rat Penat i és quan va naixer el Grup d’Accio Valenciana a on també va ajudar, i colaborà en la redacció dels estatuts del partit Unió regionalista Valenciana. Es reunix en el president català Tarradellas per a defendre els interessos valencians front a les intormissions catalanes.
Ricart Lumbreras és nomenat per a la Conselleria de Cultura en el govern de l’UCD i reinstaura les Normes d’El Puig i va preparar més de 400 professors de valencià. Ademés sigué diputat en Corts Valencianes.
La Consellera de Cultura Ampar Cabanes i ell reconegueres les Normes d’El Puig i es va publicar en Normes d’El Puig en primer Estatut d’Autonomia, a on s’establix la cooficialitat del castellà i el valencià en la Comunitat Autònoma Valenciana.
Creà junt a atres Unió Valenciana, i atres entitats valencianistes en l’universitat, i ell dugué la demanda contra la UVEG per la denominació de la llengua, que va guanyar en primera instància i en instàncies superiors.
En 2018 ingresa en el patronat de la RACV i des de 2022 és el president del Patronat.
“Ha lluitat i seguix lluitant tota la vida pel valencianisme, un gran eixemple per a tot el valencianisme”.
Ricart Lumbreras
Jose Manuel Ricart Lumbreras comença la seua conferència en paraules molt clares: “La dita AVL no és una cosa diferent del procés de catalanisació, i fon creà per a potenciar el procés i al introduir-la en l’Estatut la convertiren en una “patent de corso”.”
Recorda Ricart Lumbreras que ya fa huitanta anys, Josep M.ª Bayarri en 1931 va escriure el llibre “el perill català” a on ya advertía del perill del catalanisme.
“Molts valencians ya tenien dubtes en l’AVL, pero passat els anys s’ha descobert, per des del punt de vista jurídic, el tema és molt ample.”
“El procés s’inicià per la llengua, seguí per la Cultura i ara és qüestió de territori, porten més de 60 anys treballant per eixos supostos països catalans.”
“Hem de tindre en conter respecte de la llengua valenciana, les lleis, que cronològicament són la Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomía, la Llei d’us del Valencià, la creació del Consell Valencià de Cultura, el dictamen de la defensa i denominació de la llengua fet pel CVC i aprovat per l’AVL…”
¿Com conseguiren introduir el català com a nom d’una suposta llengua si l’Estatut ho deixa molt clar?
“No podien transformar inmediatament el valencià en català i per ad aixo els polítics valencians, en pressió del carrer i atres pressions culturals i polítiques buscaven la unitat de la llngua i havia que recotar el mur llegal contra el que se topaven, ya que la creació de l’AVL estava inspirat en dictàmens anteriors que parlaven de defensa de la llengua valenciana. Per ad axixo el 9 de febrer de 2005, falsejant tots els principis que contenen eixes tres lleis principals, CE que reconeix coma cooficial les llengües, l’estatut d’Autonomía que parla de llengua propia dels valencians i en la reforma del estatut no s’altera eixe sistema de nomenar el valencià.”
La primera llei d’ús i ensenyança del valencià del 23 de novembre de 1983 redactada pel partit socialiste en el preàmbul 4º assegura que ha de recuperar-se el valencià com a llengua històrica dels valencians i que forma part de l’identitat del Poble.
Inclús la pròpia creació del Consell valencià de Cultura (CVC), entitat assessora de la Generalitat valenciana asegura que entre els seus objectius està la defensa de la Llengua Valenciana.
Posteriorment, pacte de Pujol i Aznar en l’any 1996 Pujol assegurà que Zaplana acceptà la proposta i ordenà la creació de la AVL.
Ricart Lumbreras parla del dictamen del CVC de les Bases de 1.932 en Castelló, un dictamne que inclús reconeix que eixes bases sigueren contestades des del principi, pero el dictàmen del CVC les dona per vàlides fins al pacte de Pujol i Zaplana. L’informe inicial assegura que gran part dels escritors valencians rebujaren eixes bases…Ademés parla de la “llengua pròpia dels valencians.”
En les últimes llínies del dictamen, el CVC parlen del nom, la naturalea i la codificació de la llengua. “este término ha de ser utilizado como valencianos como indica nuestro estatuto que es la lengua de los valencianos, pero esta definición no ha de ser excluyente”. Ací, Ricart lumbreras ya advertix de la primera estocà als valencians en el terme “no excluyente”
“Al final ya parla de la llengua la la històrica Corona d’Aragó i ya obrin la possibilitat i propon la creació d’un ent que tinga capacitat per a regular la llengua, donant pas a la llei de creació de la AVL. Una llei de creació de la AVL és a soles de 3 mesos despuix d’eixe dictamen del CVC.”
¿Qué es normativisar? Regular algo que ya existix…
Normativisar una llengua és l’ortografía i la forma que s’escriu eixa llengua…
“Eixes normes no s’ajustaven a lo que ells volien, i no era necessària la creació de cap acadèmia, en lo que la llei prescindix de les entitats històriques de la RACV i Lo Rat Penat que ya es venien utilisant les Normes que despuix es denominarien Normes d’El Puig. La llei de creació de la AVL li dona com a competències: la normativa i la normativa de la toponímia i de la onomàstica.
Ricvart Lumbreras advertix que a pesar d’això la pròpia lleid e creació ya contemplava el pressupost, adquirir bens materials, contractació de personal,…“¿és necessari tot aço per a crear unes normes?”
Ricart Lumbreras advertix que posteriorment la pròpia AVL crea un reglament que ya es dispara, donant poder als acadèmics, i otorgant pressupost per ad aço.
“Ya tenim una entitat creada en màxim poder inclús superant les atribucions que donava la pròpia llei de creació”
El conferenciant denimina com “Engany que ya s’atribuix la denominació de la llengua” este dictamen, encara quedins de les seues funcions no és cap atribució. “Es tracta d’una questió pendent de resoldre demandada per la societat valenciana”-assegura el propi dictamen en la seua redaccio-, i afegix ya que alguns el l’òrbita de la anormalitat rebugen esta denominació “inutilment”.
El conferenciant en este punt afegix que des de l’AVL consideren que hi ha que tractar la identitat de la llengua i que la llei no ho regula.
“El objetiu de la AVL es resoldre l’ambigüetat de la llei…” i asegura que el valencià forma part d’un sistema llingüístic dels territoris de la Corona d’Aragó, “per tal d’amagar ya un intent de estandarisació del català” Assegurant que el sistema llingüístic equival a llengua. “El fet de compartir una llengua és compartir una mateixa cultura”-afegix el porpi dictamen-, per lo que el conferenciant afegix que ara ya no és qüestió de llengua sino de la pròpia cultura dels valencians, que nega este dictamen assegurant que n’hi ha una cultura comuna, “lo següent ya serà el territori comú”-afegix el conferenciant donant un avís sobre l’intencionalitat de la pròpia AVL.
Afegix el propi dictamen d’esta política acadèmia que “des del sigle XV n’hi ha alguns valencians en consciència de pertenèixer a un sistema major, i a la fi asegura que la Constitució denomina català i valencià a la mateixa llengua i exigix a les administracions públiques per a que “s’armonice” la llengua…”. I admitix la diversitat dins de l’unitat, i assegura que n’hi ha que diridir-se a tots el territoris que compartixen la mateixa llengua per a que la estandarisen.
Les calus de la catalanisació
- Llei de reforma de l’Estatut d’Autonomía quan se fica dins l’AVL, que parla de nou de la llengua própia dels valencians i no diu res de la lexicografía.
- El Dictamen CVC del 1998.
- la pròpia llei de creació de la AVL que no diu de llengua valenciana, sino d’una llengua sense nom.
- El reglament de l’AVL.
- El dictamen de denominació de la llengua fet per l’AVL.
Activitats i costs per als valencians de l’AVL
Ricart Lumbreras relata en gran sorpresa per als presents el cost de l’AVL per als valencians, i per ad això comença relatant el pressupost del 2015, que tingué un cost econòmic de 2.934310€.
- En el capitul 1, de gast de personal té un pressupost de 1.691.000€.
- Per a compra de bens i gastos de funcionament 881.510.
- Arrendaments, material d’oficina, comunicacions, telefonía, transports, segurs i tributs…
- treballs externs 276100€.
- dietes 7.000€.
- locomocio, 26.500€.
- atres indemnisacions, 30.000.
- Beques i subvencions, 66.ooo€.
- convenis, 15.000€.
- Promoció exterior de la llengua 24.000€.
- Prensa, 50.000€,…
Pressupost del 2023 que afegix el concepte de normalisacio, 3.658.659€ i en el 2024, són ya 3.894.210€
Relata el conferenciant com hi ha una serie d’entitats subvencionades per AVL, com Escola valenciana,…i colaboració en la Universitat Oberta de Catalunya que firma un conveni en l’AVL i treballa per a la promoció del català., o com la fundació sambori que gestiona el premi en català dels països catalans, la Xarxa d’entitats cíviques del països catalans,…
“La llei a soles li encomana fer la normativa, la toponimia i lonomàstica, l’ AVL s’extrallimita les seues funcions, agotades la funció essencial encomanada, exicercint competències no atribuides per la seua pròpia llei de creació”
Ricart Lumbreras advertix de que existixen “centenars de publicacions de la AVL com el vocabulari de veternirària, oracional valencià, un vocabulari de pilota valenciana, més de 100 llibrets catalanisats que és el mal de per a la cultura valenciana.”
Llegislacio vigent
El conferenciant recorda la llegislació vigent actual:
- Llei de 26 nov de 1992 de règim jurídic de les Administracions Públiques i de procediment administratiu comú., a on en l’artícul assegura que “son anulables los actos de la Adeministraciones Públicas que incluyan cualquier desviación de sus funciones, acuando con poder y sobrepasando sus actuaciones” i en el art.70. regula la figura d’eixe poder. Ricart Lumbraras dona pistes per a on es pot clavar mà de esta política i catalanista entitat.
- Jurisprudència del Tribunal Suprem de 2014 sobre desviació de poder. “Interés público distinto del contemplado por la ley, ejercicio de la potestad que sirva a fines distintos de los fijados por el propio ordenamiento jurídico”.
“Ricart Lumbreras afirma que l’AVL es una entitat illegímitima perque naix d’un pacte polític secret i ocultat als valencians.”
“La llei de creació ataca a l’idioma, aspectes culturals, històrics i fonalemtals de l’Idiosincràcia Valenciana, atacant per tant la pròpia identitat dels valencians.”
El pressupost de l’AVL
Finalment, Ricart Lumbreras és clar i diàfan en les asues afirmacions finals:
“L’ AVL s’ha convertit en una entitat mastodòntica contrària de la seua creació, s’ha convertit en una consellería que crea e inventa l’idioma que vol, convertint el Regne de Valencia en una colonia de Catalunya, pero els valencians no ho anem a consentir.”
Per a finalisar recorda als presents que sumant els diners gastats a lo llarg de la seua existència, el cost d’esta entitat per als valencians passen de 70 millons.
