Fill de Salvador Carrió i Maria Rosa Rovira, Salvador Carrió Rovira «El Zurdo», va nàixer el 1 d’agost de 1853 en Sagra (Alacant). Naixcut en una família pobra, va començar a treballar com a agricultor des de molt jove com la majoria dels seus veïns sagratins.
Posteriorment dedicarà la seua vida professional a l’insòlit ofici del transport d’automòvils conegut com «trajinante o arriero». La paraula «arriero», segons José Ignacio Uriol Salcedo, es deriva de la paraula àrap «arre», que es va publicar en la «Revista de Obras Públicas» en 1979.
«El Zurdo» era Salvador Carrió Rovira. Va morir el 17 de giner de 1922, i va ser el fundador i patriarca de l’actual empresa Autocars Carrió.
Generosa Camps Ripoll, veïna de Tormos i filla de José Camps, natural de la Carroja (Vall de Gallinera), va ser la seua futura nóvia i es varen casar en la propenca localitat de Tormos. D’esta unió varen nàixer tres fills: Maria Teresa Carrió Camps, casada en Carlos Llopis, Maria Rosa Carrió Camps, casada en José Estela Oliver. Maria Ferrándiz Carrió i, Salvador Carrió Camps, casat en Maria Ferrándiz Carrió.
La carretera de tercer orde que s’estava construint entre les poblacions de Pego i Benidorm a finals del sigle XIX i principis del XX va ser a on Salvador Carrió Rovira va iniciar la seua carrera com a professional del transport. Va usar un carro tirat per cavalls per a transportar la pedra i els materials necessaris per a la construcció del pont sobre el caixer del riu Xaló o Gorgos. Esta carretera és ara CV-715.
Despuix de finalisar els proyectes mencionats, «El Zurdo» va continuar en el seu ofici conduint el seu coche pels carrers de la Marina Alta, a on li demanaven en freqüència que transportara persones. El Zurdo es va donar conte de que açò era necessari perque la gent necessitava moure’s d’un lloc a un atre.
Estes solicituts varen donar lloc a l’idea de que podria dur passagers en lloc de transportar mercaderies en el seu automòvil. Per ad això va convertir el seu coche en una diligència o tartana que podia dur sèt o huit passagers i era tirada per tres cavalls. Va escomençar llavors el seu viage com a transportiste de viagers cap a El Verger, localitat a on es trobava l’estació de ferrocarril cap a Gandia i Valéncia. Fins a 1911, Dénia també estaria servida per esta llínea regular.
A finals del sigle XIX no hi havia ret viària o molt poca en l’interior de la Marina Alta, una comarca en una orografia molt complexa. Segons els escrits històrics, els residents rurals de classe mija i baixa en poca o cap movilitat que vivien en els pobles de l’interior feyen pocs viages de llarga distància. Moltes persones casi mai s’aventuraven fòra de la ciutat a on varen nàixer. Els pocs que ho feyen solien viajar a peu, a cavall o en bicicleta. Si tenien que moure’s, ho feyen en carretes tirades per cavalls.
Sobre el modo de transport i desplaçament en la Marina Alta, varen destacar a partir dels anys 1894/95 varis arriers que es dedicaven al transport de mercaderies i viagers darrere d’un carro o diligència tirada per cavalls o uns atres animals.
En Benissa varen destacar alguns notables tartaners professionals, entre ells Diegues “el tartaner”, i la família Pineda de Bellita. Salvador Carrió Rovira, també conegut com «El Zurdo», va viure en Sagra, Murla, Parcent i Xaló, mentres que Carlos Peretó Rovira, membre de la família Peretó, va aplegar a Pego procedent de la pròxima localitat de Tormos a partir de 1731.
A pesar de que este mig de transport feya que les distàncies entre pobles semblaren interminables i llargues, era inevitable que els viagers i ginets necessitaren parar a descansar o pernoctar durant el viage. A lo llarc dels camins i carreteres entre pobles, les vendes i les posades varen créixer en número com a resultat d’esta manera de transport.
Salvador Carrió va construir quatre posades en el nostre àmbit d’influència com a conseqüència de lo dit: la de Xaló, la de Parcent, la de Murla situada en el port d’Orba en el creuament de Murla, i la de Sagra. La seua filla Maria Rosa Carrió Camps i el seu marit José Estela Oliver serien els encarregats de gestionar la venta de Sagra.
Les expedicions mencionades es varen portar a terme durant un temps, pero en el pas d’este, els importants canvis econòmics i socials, junt en el desenroll del sistema de carreteres en la Marina Alta, varen favorir el creiximent urbà i també varen millorar la movilitat dels seus habitants, aixina com el desenllaç de la revolució industrial, que va donar lloc a una màquina de motor explosiu coneguda com a automòvil, màquina que supondria canvis significatius en l’aparició de tot tipo de vehículs, tant per a us personal i com a us comercial, etc.
No obstant, supondria l’ubicació paulatina de posades i ventes aixina com l’utilisació de carruages o diligències tirades per cavalls o uns atres animals per al transport de passagers.
Ademés, les comunicacions per carretera eren cada volta millors. Com a ilustració, vejau lo imprés el 31 de maig de 1900 en la secció «de Obras Públicas del Boletín Oficial de la Província de Alicante en el número 122».
Servix esta publicació com a notícia de l’expropiació dels terrenys necessaris per a la carretera de tercer orde, o CV- 715, entre les localitats de Pego i Benidorm.
Hi ha que senyalar que l’ingenier de «Obras Públicas» Juan Miró Moltó, pare de l’escritor Gabriel Miró Ferrer, responsable del disseny i supervisor de la carretera, vivia en Polop per este motiu i viajava en freqüència a la nostra comarca per motius de treball. Solia quedar-se en les ventes abans mencionades.
Més tart va passar a ser la «Compañía de Coches de Carrió, Mora y Monserrat», i durant varis anys varen realisar les expedicions al poble d’El Verger tal com es detalla en un mapa de carreteres datat el 17 de giner de 1912.
Les normes que regulen esta categoria de turismes s’arrepleguen en la «Guía Especial de las Provincias de Alicante, Castellón i Valencia de 1914» del Directori Valencià, aixina com en les Ordenances Municipals.
Pego, Oliva, Gandia, Valéncia, Dénia, Alcoy, Benissa i Alacant varen ser les principals localitats a les que es varen traslladar els nostres antepassats per motius administratius, comercials o sanitaris. El Directori valencià abans descrit també menciona que Pego prestava servici de carruages a les localitats de Dénia, que es troben pròximes i que es mencionen en relació en la nostra comarca.
«Servicio diario a las 8 de la mañana por el precio de una peseta por asiento, a Oliva (diario, a las 5 y 15 horas), a Parcent vía Sagra, Orba y Murla (servicio diario)».
Ademés, la «Compañia de Coches de Carrió, Mora i Monserrat» realisava el servici entre Xaló, El Verger, Sela Miraflor i Mirarrosa (Els Poblets), ampliant-se posteriorment a Dénia en servici diari a les 9 hores. Donava servici entre les localitats de Sagra, Tormos, Orba, Murla, Parcent i Xaló a l’estació de tren de Benissa totes les nits pel cost d’una pesseta. Este servici proporcionava un enllaç directe entre les estacions de tren de Benissa i El Verger.
L’empresa va començar a consolidar-se com un proveïdor de transport de passagers en 1924, i els seus fundadors es varen unir a la «Cámara de Transporte Mecánico», que ara es coneix com FENEBUS. Ademés, els coches de lloguer per al transport de turistes a Dénia fan la seua primera aparició en la Contribució de vehículs a motor de l’any 1925. Quan treballava en Dénia, Sela i Mirarrosa, Benigembla i Parcent, Salvador Carrió Rovira va fundar l’empresa «El Zurdo», que es menciona en l’artícul. També unia Pego en Sagra, Tormos, Orba, la Venta del «Zurdo» i Xaló abans d’aplegar a l’estació de tren de Benissa.
L’explotació de la llínea regular de viagers entre Xaló i El Verger, que més tart es va ampliar fins a Dénia, va ser cedida ad esta empresa en 1926 quan el govern es va vore obligat a reglamentar el transport regular de viagers. La societat regular colectiva Carrió-Estela va ser constituïda per José Estela Oliver, cunyat de l’anterior Carrió Camps, i Salvador Carrió Camps, fill d’esta última, en fins de la supervivència empresarial.
Durant este temps es varen desenrollar casi totes les llínees regulars que operaria esta empresa durant la seua existència, que finalisaria en 1949.
“Xaló – El Verger el 12 de enero de 1926; Beniarbeig – Dénia el 20 de julio de 1928; y Castell de Castells – Dénia el 12 de enero de 1936”.
Pero en 1929, Salvador Carrió Camps va visitar el “Salón Internacional del Automóvil” de Barcelona i va comprar un autobús Chevrolet i un Passenger Ford modele T per a modernisar el recorregut que abans feyen les diligències i coches de cavalls i substituir-los per nous vehículs en motors de combustió interna, tant per a us particular com per a transport de viagers.
Estos automòvils varen ser produïts en els Estats Units d’Amèrica. L’autobús Chevrolet tenia un sistema elèctric de 6 volts i un motor de gasolina de 20 HP. El seu examen tècnic inicial va tindre lloc en Espanya en febrer de 1931.
L’escritura de regulació de drets entre els dos socis mencionats, José Estela Oliver i Salvador Carrió Camps, es va firmar el 30 de novembre de 1942, i com a resultat es consolidaria Autobusos «El Zurdo», una nova empresa. Est autobús més tart va quedar obsolet quan es va actualisar la flota de l’empresa, va permanéixer en tràfic pesat i es va almagasenar en un garaig.
L’autobús en la guerra civil va ser requisat per l’eixèrcit republicà. En finalisar el conflicte, va ser recuperat i reconstruït en «Carrocerías Miró» d’Alcoy, recomençant el servici entre Xaló-El Verger-Dénia. El govern espanyol va emetre una orde llimitant el seu consum durant la posguerra per l’escassea de carburant provocada per l’embargament petroler impost a Espanya per la venda de tungsteno a l’estat alemà, per lo que est autobús va estar en us durant un temps. Fins que les coses tornen a la normalitat, conduïx un automòvil a gasolina.
Va ser novament restaurat per «Carrocerías Cervera» d’Albal (Valéncia) en els anys 90. Actualment el posseïx un aficionat de coches antics de Sant Vicent del Raspeig, i conserva el motor original. Est autobús Chevrolet va aparéixer en la série de televisió La Alqueria Blanca de Canal Nou.
Ford model T A-4356 encara està en us hui en dia i actualment està en mans de l’empresa en sèu en Benissa Lloguer Coches Rent a Car Giner.
Actualment, Autocars Carrió S.L. és una empresa de transport de passagers que està al comandament de la quarta generació, que va començar en Salvador Carrió Rovira «El Zurdo».