El departament de Matemàtica aplicada de l’Unievrsitat Politècnica de Valéncia ha reenviat un correu de la Societat Catalana de Matemàtiques al seu professorat en el que dona conte de les pròximes activitat i els desija un bon ninou i el correu afiram que «vos compartixc per si és del vostre interés».
Joan Carles Micó vol fer pública la seua contestació vía mail cap al rector de l’UPV i cap a la Societat de Matemàtiques Catalana.
Carta al Departament de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Valéncia
Estimats companyons del departament, no entenc com un departament d’una universitat valenciana colabora en una «societat» que representa, en este cas en matemàtiques, a un moviment supremaciste i expansioniste català que vol estendre la catalanitat als pobles del seu entorn, en el nostre cas al Regne de Valéncia. I la «prova cangur» és una acció més d’eixe moviment supremaciste i expansioniste català.
Colaborar en eixe moviment supremaciste i expansioniste català, fomentant en este cas la catalanisació del poble valencià a través d’una prova per a estudiants valencians, implica colaborar en un moviment caracterisat per un sectarisme ideológic pancatalà que és a totes llums acientífic. És tant com si colaboraren en un moviment sectari dels terraplanistes o del moviment de les antivacunes. Eixe moviment representa puix, com afirmava Arnold Toynbee en «A Study of History», un síntoma més de la «nèmesis de la creativitat» en les societats en decadència.
Afigc ademés que esta colaboració és una prova més de la ceguea del buròcrata que seguix dictàmens ideològics sectaris, en conte de rebujar lo alié a lo pròpiament valencià, o a lo universal com és la verdadera Ciència (un atre síntoma de la «nèmesis de la creativitat» d’Arnold Toynbee). Tingam en conte també que els valencià-parlants natius estem en el nostre dret moral de protestar tan efusivament, ya que, per eixemple, en llengua valenciana, el títul del correu enviat per la «Societat Catalana de Matemàtiques» i reenviat pel nostre departament als professors, com yo, del mateix, seria «Encengam en un giner ple de reptes de matemàtiques escolars», de fet he hagut de buscar qué significa això de «Engenguem».
Qué bona és puix la llibertat d’expressió, ¿veritat que sí, senyor Rector de l’Univeristat Politècnica de Valéncia? Aixina li puc dir clarament que vosté, junt a la direcció del meu departament, son colaboracionistes d’un moviment totalitari «a l’estil del de Donald Trump». La prova és que, ademés de permetre que el nostre departament faça difusió de tals proves, permet l’existència d’una organisació com el SNPL («Servei de Promoció i Normalització Língüística», «Servici de Promoció i Normalisació Llíngüística» en llengua valenciana»), el qual és un organisme censor dels texts acadèmics publicats per la «Editorial UPV» si estos no estan escrits en un «valencià» que siga pur català, pero que no censura texts en cap atra llengua. ¿Dirigix vosté una universitat censora? Clar que sí, perque vosté només és un buròcrata com els del meu departament, cego a l’idiosincràcia pròpia dels valencians i obert a sectarismes ideològics expansionistes, com és el cas denunciat ací per mi.
I a la «Societat Catalana de Matemàtiques» un mensage: queden-se en sa casa, ací som valencians i lo que nos done la gana ser, ¡pero catalans no! Desafortunadament els catalans s’han convertit en un «poble illuminat» per un neocolonialisme polític sectari inacceptable per als valencians de soca i arrel.
Que açò siga el meu regal de Reixos a tots en retart.
Salut i avant,
Joan Carles Micó
