Quan un sindicat que hauria de representar als treballadors de l’ensenyança incorpora una determinada visió de l’identitat valenciana al seu discurs, és llegítim preguntar-se a qui representa i quins interessos defén.
Hi ha una qüestió que convé deixar clara des del principi: defendre els drets laborals dels professors és una cosa, i utilisar la representació sindical per a promoure una determinada concepció política, cultural i territorial és una atra ben distinta. I precisament eixa és la qüestió que mereix una reflexió crítica quan parlem del sindicat STEPV.
En les declaracions corresponents al curs 2016-2017, baix el lema «La lucha continúa: ganaremos», el sindicat plantejava una série de reivindicacions relacionades en la reducció de les ràtios escolars, la recuperació de les plantilles docents, el poder adquisitiu dels treballadors i la construcció de centres educatius.
¿Qui pot estar en contra d’una ensenyança pública en millors recursos, professors suficients i instalacions dignes? Segurament, molt pocs. El problema apareix quan, al costat d’estes reivindicacions laborals perfectament llegítimes, s’introduïx una qüestió que no és simplement sindical: el model llingüístic de l’ensenyança valenciana.
EL VALENCIÀ NO ÉS PATRIMONI DE CAP SINDICAT
En les declaracions reproduïdes, STEPV considera urgent negociar el valencià com a llengua vehicular de l’ensenyança. Defendre la presència del valencià en les aules és perfectament llegítim. De fet, la seua protecció i promoció formen part del nostre marc estatutari.
Pero una cosa és defendre el valencià i una atra pretendre que una determinada visió de la llengua i de l’identitat valenciana siga l’única acceptable.
El valencià no va nàixer en STEPV, ni en cap partit polític, ni en cap institució normativa contemporànea. Té una història, una tradició lliterària i una vinculació en el poble valencià que no poden reduir-se a les preferències ideològiques de ningú. Els valencians tenim dret a voler la nostra llengua sense necessitat d’identificar-nos en el catalanisme polític. Tenim dret a defendre la nostra personalitat històrica sense que se nos presente com a enemics de l’ensenyança pública. I tenim dret a reclamar que les escoles siguen espais de formació, coneiximent i convivència, no escenaris de confrontació identitària.
¿QUÉ TENEN QUE VORE ELS «PAÏSOS CATALANS» EN LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT?
La vinculació de STEPV en espais i discursos favorables al concepte dels «Països Catalans» mereix un debat públic seriós. Eixe concepte pot tindre defensors culturals o polítics, pero no constituïx cap realitat administrativa reconeguda per l’Estatut d’Autonomia valencià.
La nostra comunitat té institucions pròpies, història pròpia i una identitat que no necessita quedar subordinada a cap proyecte territorial alié. Per això, quan apareixen mapes dels denominats «Països Catalans» en actes relacionats en organisacions sindicals, és raonable preguntar:
¿Qué relació té eixa representació territorial en la reducció de les ràtios, la millora dels salaris o la construcció de nous coleges?
¿És necessari compartir eixa concepció territorial per a sentir-se representat per un sindicat? ¿Pot un professor que defén la llengua valenciana i rebuja el pancatalanisme considerar que les seues conviccions estan igualment respectades? Són preguntes llegítimes que mereixen respostes, no etiquetes ni descalificacions.
Ara be, també cal ser rigorosos: la participació en un acte, la presència d’un mapa o l’acceptació d’un reconeiximent no demostren per sí soles l’existència d’un programa d’anexió política. Per a sostindre una acusació d’eixa gravetat serien necessaris documents i posicionaments explícits. Lo que sí permeten és plantejar un debat sobre la coherència, la representativitat i l’orientació ideològica d’un sindicat.
LA LLIBERTAT LLINGÜÍSTICA TAMBÉ ÉS UN DRET DELS VALENCIANS
L’ensenyança valenciana hauria de ser capaç de protegir i transmetre el valencià sense convertir el castellà en un adversari. Les dos llengües són oficials en la Comunitat Valenciana, i les dos formen part de la realitat quotidiana de moltíssimes famílies. No és acceptable presentar qualsevol crítica a una política llingüística com un atac a la llengua valenciana. Tampoc seria acceptable despreciar el valencià en nom de la llibertat d’elecció.
Defendre el valencià no hauria d’exigir renunciar a la llibertat, ni defendre la llibertat hauria de significar abandonar el valencià. La missió de l’escola és formar ciutadans preparats, capaços de dominar les llengües oficials i d’exercir els seus drets en respecte als demés.
ELS PROFESSORS NECESSITEN SOLUCIONS, NO BATALLES IDENTITÀRIES
Mentres els sindicats i els responsables polítics discutixen sobre models llingüístics, les necessitats materials dels centres continuen sent fonamentals. Els professors necessiten estabilitat laboral, recursos suficients, instalacions adequades i unes condicions que els permeten desenrollar dignament la seua professió.
Les famílies necessiten confiança en el sistema educatiu. I els alumnes necessiten una ensenyança de qualitat que els prepare per al futur. Per això, quan STEPV parla de «guanyar», convindria preguntar qué significa exactament eixa victòria.
¿Guanyar és conseguir més professors i millors centres? Perfecte. ¿Guanyar és reduir les dificultats de l’alumnat? També. Pero si guanyar significa que una determinada ideologia llingüística o territorial s’impon sobre les demés, llavors ya no estaríem parlant simplement d’una victòria educativa. Estaríem parlant d’una confrontació política.
UN SINDICAT NO POT CONFONDRE LA REPRESENTACIÓ LABORAL EN L’UNANIMITAT IDEOLÒGICA
Els afiliats i simpatisants d’un sindicat poden tindre idees polítiques molt distintes. Poden ser d’esquerres, de dretes, valencianistes, catalanistes o no identificar-se en cap d’estes corrents. I tots mereixen que els seus interessos professionals siguen escoltats.
STEPV té tot el dret a defendre les seues posicions. Eixa llibertat no està en discussió. Pero els demés també tenim dret a examinar-les, criticar-les i preguntar si determinades iniciatives ideològiques responen verdaderament a les necessitats dels treballadors que diu representar.
La llibertat d’expressió d’un sindicat no significa immunitat davant de la crítica. Ni una pancarta, ni una folga, ni un mapa, ni un premi poden substituir les explicacions que una organisació deu oferir quan les seues actuacions generen controvèrsia.
DEFENDRE VALÉNCIA NO ÉS ESTAR CONTRA NINGÚ
No necessitem enemistar-nos en Catalunya per a defendre Valéncia. No necessitem despreciar cap llengua per a reivindicar la valenciana. Ni necessitem qüestionar els drets sindicals per a criticar les idees d’un sindicat. Lo que sí necessitem és que se respecte la personalitat valenciana i que ningú pretenga presentar com a indiscutible una concepció territorial o cultural que no tots compartim.
La nostra història, la nostra llengua i la nostra identitat no són patrimoni exclusiu de cap organisació.
Per això, a STEPV se li pot exigir lo mateix que a qualsevol sindicat: transparència, coherència, respecte a la pluralitat i una clara explicació de les seues prioritats. Si la seua prioritat és millorar l’ensenyança, trobarà moltes reivindicacions compartides per valencians de sensibilitats molt distintes. Si també vol defendre un proyecte cultural o polític concret, té dret a fer-ho, pero ha d’acceptar que eixe proyecte siga discutit i qüestionat.
Perque una cosa és defendre als treballadors valencians, i una atra molt distinta és donar per fet que tots els treballadors valencians compartixen la mateixa idea de Valéncia.
I ahí està el verdader debat.
Valéncia no necessita que ningú pense per ella. Necessita una ensenyança de qualitat, respecte a la seua identitat i llibertat per a decidir el seu futur.
Pedro Fuentes Caballero
Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana corresponent per Dénia
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
Agregat colaborador de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
