El passat dijous, Toni Fontelles presentà en la seu del Grup d’Acció Valencinaista els últims dos llibres publicats, i ho va fer en forma de chicoteta conferència davant d’un auditori de més de huitanta persones.
La conferència de Toni Fontelles
Com sempre, resultà prou interessant i amena la conferència de Toni Fontelles, en la que surrallà conceptes com la panificació idiomàtica, el nom és fonamental, començant pel marc que és determinant.
Un clar repàs a l’AVL i la seua trayectòria estos 20 anys
Les formes valencianes, rarament per a l’AVL són formes coloquials, no formals, son optatives o secundàries.
El marc és l’acort de l’AVL el 9 de febrer del 2025, en el que fa equivalents valencià i català. Per a Toni Fontelles, l’AVLl s’extrallimità, ya que en ningún lloc asimilaba valencià i català i en el propi dictàmen del CVC no equipara català i valencia com a lo mateix. La AVLl necessitava un acort reglamentari i llegal que ho diguera, per ad això es creà eixe acort.
Per a Toni Fontelles l’acort és illegal, perque l’articulat de creació de la llei de l’AVLl no diu res al respecte, al problema es resolgué prenint este acort.
La planificació de l’unitat de la unitat artificial de la llengua creada
Existixen diversos models i la planificació està determinada per l’identitat, i si combiném l’identitat en la llengua eixen quatre possibilitats, ser valencià llengua valenciana, soc català pero dic llengua valenciana (inexistent), soc valencià pero li dic llengua catalana i la posició de sóc català i li dic català.
A partir d’ahí n’hi ha models mentals, com per eixemple se diu servixc en valencià o servisc en català…
Qüestions del cervell que provoca que perga’m la confiança donant les normes de l’AVLl, dissociació absoluta entre lo que parla la gent i lo que ensenyen, lo que ha fet és modificar l’estructura cerebral que tenim i per tant estàn imposant algo que no és natural.
El marc genèric de l’AVL és la convergència en el català, encara que cap sociollingüiste els done la raó
Blaverisme. Els que ells s’han denominat a sí mateix catalanistes pero ara se les donen de “valencianistes” i anomenen al blaverisme com a anticatalanisme.
En el Congrés de Cultura Catalana de 1976-77 s’afirmaba com que el Misteri d’Elig és arte sacre català o el Micalet eixemple català… “rosa lo esperpèntic”… i parlà finalment del llibres de sociollingüística valenciana que els catalanistes anomenen pamflets i els contrastà en els seus llibres que sí tenen format de pamflet.
Toni Fontelles
Antoni Fontelles i Fontestad (Massalfassar, l’Horta Nort, 22 de giner de 1956), conegut popularment com a Toni Fontelles, és un professor, escritor i periodiste valencià. Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicologia i Diplomat en Magisteri.
És llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicologia i Diplomat en Magisteri. És professor d’E.G.B. i periodiste dedicat a la normativisació de la llengua valenciana i a l’estudi dels condicionants que dificulten la difusió i aplicació de la mateixa i la normalisació de l’us social de la llengua.
Entre octubre de 1996 i juliol de 1999 fon Cap de programes de Canal 9- TVV.
Fon Agregat de la Secció de Llengua i Lliteratura de la RACV durant 20 anys i és coautor de la Gramàtica de la Llengua Valenciana adoptada per esta entitat com a referent normatiu.
És autor de La Flexió Verbal Valenciana, coautor de les Normes de la Llengua Valenciana i del Diccionari Valencià-Castellà, guanyador del Premi Excelentíssim Ajuntament de Valéncia pel llibre Societat, Ciencia i Idioma Valencià.
Antoni Fontelles fon una de les persones que participaren en la redacció de les actuals normes ortogràfiques de l’idioma valencià, Normes d’El Puig.
Fon Director dels Cursos de Llengua i Cultura de Lo Rat Penat. És també colaborador habitual en la prensa valenciana, escriu freqüentment en el diari Levante-EMV.
Participà en el I Congrés de la Llengua Valenciana, celebrat en Elig en l’any 1985, en la ponencia, «Evolucio de la P, T , K, llatines intervocaliques». Les intervencions en dit Congrés foren publicades en un llibre en l’any 2003.
També va participar en el V Congres Internacional d’Estudis Occitans, celebrat en Toulouse en l’any 1996, en la ponència, «El conjunt occità-romanic: implicacions socials, politiques i culturals».
Ha realisat moltes conferències, participat en taules redones i debats al voltant de la llengua valenciana, ha escrit artículs per a la prensa valenciana, també ha colaborat en la revista Revers i actualment publica periodicament artículs en la wep d’Accio Nacionalista.
