L'Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia, commemora el 212 aniversari de la mort de el nostre general valencià Josep Romeu

L’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia, commemora el 212 aniversari de la mort de el nostre general valencià Josep Romeu

En 1808, José Romeu va ser nomenat Comandant de la “Milícia Honrada”, cos defensiu de caràcter popular, format per a la lluita contra les tropes franceses que havien invadit Valéncia durant la Guerra de l’Independència.

José Francisco Pelegrín Romeu i Parres, va nàixer en Morvedre (actual Sagunt el 26 de giner de 1778. Fill de José Romeu i Mates i Francisca Parres i Casasús. Va nàixer en la casa ubicada en el número 7 de la calle Tintorers (actualment carrer Romeu)

El 25 de maig de 1808 s’allista en l’eixèrcit segons una orde expedida per la Junta de Valéncia obligant a l’allistament de tots els hòmens útils des dels 16 als 40 anys.

Es varen presentar en Sagunt tots els hòmens reclutats, front a l’esplanada de Sant Francesc. Allí formats, Romeu els arengà en les següents paraules:

“Volemos, hijos de Sagunto, volemos al campo del honor. Preso nuestro rey, vilmente hollada nuestra patria, juremos no doblar jamás la cerviz al yugo afrentoso de esos advenedizos engañadores que, so color de amistad, pretenden tiranizarnos: Vencer ó Morir sea el juramento irrevocable de la división saguntina”

Quan es va rendir Valéncia als francesos, es varen dissoldre casi totes les milícies organisades en el Regne de Valéncia. Romeu es va dirigir llavors a Alacant a oferir els seus servicis a la Junta de Guerra d’aquella ciutat.

No podent els francesos capturar a Romeu, varen intentar atraure-li per mig de la persuasió. El Major Comandant de Valéncia, Anné, li va remetre un plec per conducte de Jacomet, governador de Bunyol, en el qual li oferia totes les consideracions i tot tipo de protecció si retornava pacífic a la seua llar. Romeu va rebujar l’oferta per escrit i ho va tornar a intentar el general Suchet. Esta volta, també va rebujar Romeu l’oferta escrivint-li el següent text:

“Que mentres hi haguera un pam de terreny lliure en Espanya, li havia de defendre com a bon patriota i fidel súbdit del seu august monarca el senyor D. Fernan VII, i que la sòrt de la seua pàtria havia de ser la seua.”

Pels continus atacs de Romeu contra els combois francesos, Suchet es va vore obligat a formar numeroses columnes per a que estigueren en la seua contínua persecució i evitar aixina que els interceptaren quemenjar i correspondència.

En juny de 1812, lo que no varen poder conseguir les tropes franceses, ho va conseguir la traïció d’un atre espanyol. Suchet havia promés una recompensa a qui entregara a Romeu. Este paisà, conegut en el malnom de “Recelós”, va seguir a Romeu pels monts, avisant al comandant Saint-Georges, que es trobava en Llíria, de que Romeu es dirigia en sol 40 cavalls en direcció a Sot de Chera. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges va manar 4 divisions en uns 1.800 soldats per a que caigueren sobre Sot de Chera cap a la matinada. Romeu es va vore sorprés i no va tindre ni temps d’empunyar un arma.

Al matí següent, el 7 de juny, Romeu va ser conduït a Valéncia, a on Such esperava que Romeu es convertira a la causa gala, influint en els seus conciutadans i alcançar aixina la pacificació de la província. Mazzuchelli, el governador superior de Valéncia, va enviar al tinent Gavilà a convéncer a Romeu de que s’unira a la causa francesa. Romeu, indignat li va contestar:

“Diga Ud. al seu general que Romeu és un espanyol, i un espanyol que va nàixer en Sagunt”.

El general Suchet va preguntar de nou si Romeu s’havia retractat en la seua declaració i si s’havia somés al govern de S.M. En informar-li que no, Suchet va dir: “Puix tampoc es retracta el Mariscal de l’Imperi” i va prendre la ploma i va escriure:

“D. José Romeu morirà precisament aforcat dins de dotze hores, i els seus bens seran prontament confiscats.”

Aixina, el matí del 12 de juny de 1812, va entrar Romeu a la plaça del Mercat, a on s’havia alçat un cadafals i situat front al patíbul va exclamar:

“Oh patíbul ignominioso… ¡hui va Romeu a honrar-te en la seua sanc!”

Romeu va ser aforcat en 34 anys d’edat i els seus restants varen ser acompanyats pels encofrades de la Confraria de la Verge dels Desamparats fins al cementeri de Carraixet, en Tavernes Blanques. El cementeri, junt al barranc del Carraixet, estava dedicat exclusivament per als ajusticiats. Allí reposen els restants mortals de Romeu en una fossa comuna.

En les imàgens veem la seua casa natal en Sagunt. Actualment es troba en estat casi ruïnós; l’oli d’autor desconegut de José Romeu que es troba en el despaig d’alcaldia de l’ajuntament de Sagunt i, per últim, el monument a Romeu en la glorieta de Sagunt

Scroll al inicio