El nou d’octubre és la data en que el Regne de Valéncia celebra la seua reincorporació al món occidental cristià de la ma del rei Aragonés Jaume I. De tots és conegut que este monarca, primer rei cristià de Valéncia, se feu el Senyor del territori anteriorment en mas de reis musulmans. El Conveni de Calatayut, firmat entre Jaume I i Abū Zayd havia fet que molts musulmans s’hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix Zayyan, natural d’Onda. Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de Valéncia i se va traslladar a Sogorp, cap al nort a on encara conservava el poder. En esta vila es convertí al cristianisme i va cedir tots els drets sobre Valéncia al seu Senyor natural: Jaume I. Este entrà finalment en Valéncia el 9 d’octubre de 1238 despuix de vore en la torre de la muralla les dos barres de la senyal real. Esta senyal volia dir que Valéncia reconeixia a Jaume I com el seu rei, en tots els drets que Zayd li havia cedit en Segorb. Jaume I entrava en una ciutat de la qual ya era rei.
Posteriorment durant les guerres en Castella, Pere II de Valéncia concedí el privilegi de coronar l’escut del regne, establint definitivament les quatre barres roges sobre camp d’or, que són les armes dels reis de la Corona d’Aragó, Les formes foren en “losange” o en forma d’escut, que es transformà en bandera, tal com la coneixen hui. La corona se broda en la bandera (desenroll de les armes del Regne) sobre un fons blau, tal com el color que està en l’escut de la Corona d’Aragó. El blau fon el color dels reis. Esta bandera, la primera en la península que representa un territori, és la que se pot contemplar en l’archiu històric municipal. La de 1596 l’última que se confeccionà abans de la perduda dels furs. És puix la Real Senyera Valenciana la que representa l’identitat del Regne de Valéncia. En paraules del meu amic i professor Òscar Rueda: “Realment, en el tema de l’historicitat de la Senyera, la cosa està clara des dels temps de Vives Liern, allà per 1900; i els estudis posteriors de Juanjo Manrique, Molina Pont, Garcia Moya o Atienza no feren més que sostindre incontestablement lo que la memòria dels valencians sabia: que la bandera de Valéncia és una de les més antigues i millor documentades que existixen, i que el seu especial simbolisme deuria ser matèria de veneració per a qualsevol moviment que vullga construir un proyecte en arraïlament i ascendència en esta terra.”
No soles és identitat valenciana la Senyera. L’idioma valencià també ho és
Lo mateix que no servix per a res, traure a passejar la Senyera cada nou d’octubre tampoc servix de res dir que el valencià és el nostre idioma, un dels dos, i no usar-lo en la normalitat requerida i en la normativa més científica i la que més s’acosta a l’estandart oral del nostre domini llingüístic; La Comunitat Valenciana: Les Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana o normes d’El Puig. Tant roïn és catalanisar el Valencià com castellanisar-lo, digué un sabi ya fa temps. Llengua Valenciana, puix normes valencianes. Senzill.
No soles els valencians vivim de Senyera, Territori i Llengua. El dret civil valencià també és una senya identitària de la nostra Comunitat. Ara el nostre president anirà o ha anat a parlar en el president del govern espanyol per a reclamar-li que el nostre Estatut en la reforma de 2006 atribuïx a la Generalitat Valenciana la capacitat de llegislar sobre les relacions civils entre els ciutadans espanyols que vivim en la Comunitat Valenciana. De la mateixa manera que atres sis comunitats espanyoles tenen atribuïda esta capacitat. Unes sentències – més que discutibles, segons els experts en dret – del TC dictaminà que la GV no pot llegislar sobre dret civil, puix en el moment de la proclamació de la Constitució no estaven vigents. Puix be senyors llegisladors, la CE derogà totes les lleis i decrets que s’oponen ad ella, per lo tant el decret de Nova Planta pel quan queden abolits els furs de Valéncia està derogat, conseqüentment els furs estan vigents, tots aquells que s’ajusten al la CE en lo que respecta al dret civil, per lo tant efectivament la GV te atribucions i capacitat per a llegislar sobre dret civil valencià. Una atra senya d’identitat dels valencians.
Com pot ser Francesc de Vinatea, héroe civil i civilisat. Morellà. Jurat en cap que defengué els furs del Regne front al contrafur del rei Alfons el Benigne. Aixina ho descriu l’Enciclopèdia https://www.lenciclopedia.org/wiki/Francesc_Vinatea la wikipedia en valencià:
“Sent Jurat en cap de Valéncia, quan en l’any 1333, el rei Alfons el Benigne pretengué separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló i Burriana), per a passar-les en feu a son fill Ferrando. Este fet suponia un «contrafur», i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de Valéncia per a que assumiren la seua defensa.
Francesc de Vinatea fon triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Anfós a Valéncia en aquell any. La seua intervenció davant del monarca fon tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei anulà tot d’una totes les donacions efectuades” “Alfons li va contestar: reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons»
La significació de Vinatea és tant important que durant el govern municipal d’Unió Valenciana en Valéncia, se li va erigir un monument en la seua figura en la plaça més important del Cap i Casal. De fet algunes institucions culturals li fan un homenage abans de la processó cívica de la Senyera. Esta estàtua va substituir a la d’un dictador, per un defensor de les lleis forals, lo més paregut a una constitució de l’época. Les senyes d’identitat no es deuen llimitar a lluir-les una vegada a l’any. Són el nostre ser. Les que nos identifiquen dins del món globalisat occidental com una nacionalitat històrica, en particularitats culturals distintes i diferents als nostres veïns del sur, oest, nort i est.
El usar-les tots els dies simplement nos fa cada vegada ser més valencians.
