Este año me concede la catalanizada y servil al partidismo Junta Central Fallera, la máxima recompensa a la que un fallero opta.
Son 30 años en comisión fallera como adulto y lo he conseguido, además de los años como infantil y juvenil a sumar, ya que soy fallero desde que nací y he pertenecido a 3 comisiones fallera de mi Valencia.
Con orgullo digo que he sido de tres comisiones, la primera y casi desde que nací en compañía de padres, tios, hermanos, sobrino, hijo y allegados, amigos y compañeros, en la falla L’Alguer- Ingenier Rafael Janini (Isla Perdida), después en Guillém de Castro – Triador y actualmente en la falla Hierrros- Juan Bautista Perales, en la que me he encontrado muy a gusto, con gente muy agradable y con mi actual mujer o pareja, según como se diga actualmente.
Y ahora vamos al turrón que es de lo que se trata. ¿Por qué no voy a ir recoger de manos de la Fallera Mayor de Valencia mi recompensa?- Pues por la sencilla y para mí importantísima razón de que me van a dar una recompensa acompañada de un pergamino en catalán. Sí, amigos que están leyendo esto, no sé si lo saben, y si no lo sabían yo muy amablemente se lo explico, si quieren en persona, con datos, historia y manipulación de nuestra bonita lengua valenciana.
Fui, soy y seré fallero y valenciano, valencianista y defensor de nuestras señas de identidad desde que tuve uso de razón ya demás la suerte de haber nacido en el Regne de Valencia, y con la salvedad de que vengo de familias por parte paterna y materna de otras regiones de España y de tener las ganas y el conocimiento de estudiar la historia de mi tierra valenciana y de la Lengua Valenciana y de no dejarme manipular por el catalanismo, que por cierto, está ya muy arraigado en las Fallas, tanto las de la capital valenciana como la de los pueblos que las celebran.
Hoy en día hemos llegado a un punto en el que la mayoría de falleros no saben distinguir qué es la Lengua Valenciana frente al catalenciano impuesto por la AVL o incluso del catalán que se utiliza en llibrets, carteles de fallas, avisos,… que circulan por el estamento fallero.
Si ya la Junta Central Fallera utiliza el catalán y nos bombardea en todos sus escritos en el infame e infectado dialecto, no digamos de una gran mayoría de fallas, que por la subvención paupérrima, el desconocimiento o incluso de catalanistas infiltrados, nos llevan a una pérdida de las señas de identidad, la más importante, la Lengua Valenciana.
Aún recuerdo aquellos presidentes de la mayoría de Fallas de Valencia en el año 1982 retardaban la cremà e incluso se negaban a quemarlas por el tema del Estatuto de Autonomía, cuando querían que fuéramos el Paí Balenzià, catalán como lengua y como súbditos de los catalanes. Incluso con la màrfega catalana de bandera. Aquellas Fallas fueron llamadas como las del Regne de Valéncia.
Hoy en día me causa rabia, tristeza y dolor que salvo honrosas excepciones, la mayoría de presidentes no tienen los… ni la valencianía y casta valenciana para reclamar nuestra lengua valenciana en la Junta Central Fallera y en todas las fallas, y se dedican como borregon a decir sí gwana a todo, cobrar miserables ayudas y bebida, fiestas y disfraces y ya está todo hecho.
¿Y nuestra Cultura y lengua Valenciana señores presidentes?
Por no hablar de las Falleras mayores de Valencia, que les dan un papelito en catalán y a «gaudir» «alishores», «aquesta» o «altra» y lo que sea, y todos abajo en la Cridà bebiendo, saltando, haciendo el indio y loq ue es peor, «tragando».
Qué pena siento por mi Lengua Valenciana y por nuestras Señas de Identidad, cada vez más sustituidas en las fallas por la Fiesta de Andalucía o la fiesta de los indios y vaqueros, el halloween y no tardarán en hacer Los sanfermines por el Barrio de Ruzafa o del Carmen.
Y sí, lo vuelvo a repetir, no tendría ni orgullo ni dignidad si de manos del Fallera Mayor de Valencia recibiera un pergamino escrito en un dialecto extraño y no escrito en nuestra Lengua Valenciana «Bunyol d’Or en Fulles de Llorer i Brillants».
Un apunte, que la mayoría de los llibrets que se envían a concurso en «Lo Rat Penat» estén la poesía y la explicación de la falla y como mucho el programa de actos en lengua Valencia y el resto casi todo en catalán y los premian. Deberían estar todo el llibret en Lengua Valenciana y los carteles de explicación de la falla y todo.
Tengamos dignidad y recordemos a aquellos presidentes y fallas de 1982, luchemos como ellos, y no seamos unos borregos ni nos dejemos catalanizar por la gentuza que tenemos infiltrada en las Fallas.
Un fallero valencianista.
Versió en Llengua Valenciana en normes d’El Puig:
Enguany em concedix la catalanisada i servil al partidisme Junta Central Fallera, la màxima recompensa a la que un faller opta.
Són 30 anys en comissió fallera com a adult i ho he conseguit, ademés dels anys com a infantil i jovenil a sumar, ya que soc faller des de que vaig nàixer i he pertanygut a 3 comissions fallera de la meua Valéncia.
En orgull dic que he segut de tres comissions, la primera i casi des de que vaig nàixer en companyia de pares, tios, germans, nebot, fill i aplegats, amics i companyers, en la falla L’Alguer- Ingenier Rafael Janini (Illa Perduda), despuix en Guillém de Castro – Triador i actualment en la falla Hierrros- Juan Bautista Perales, en la que m’he trobat molt a gust, en gent molt agradable i en la meua actual dòna o parella, segons com es diga actualment.
I ara anem al torró que és de lo que es tracta. ¿Per qué no vaig a anar arreplegar de mans de la Fallera Major de Valéncia la meua recompensa?- Puix per la senzilla i per a mi importantíssima raó de que em van a donar una recompensa acompanyada d’un pergamí en català. Sí, amics que estan llegint açò, no sé si ho saben, i si no ho sabien yo molt amablement li l’explique, si volen en persona, en senyes, història i manipulació de la nostra bonica llengua valenciana.
Vaig ser, soc i seré faller i valencià, valencianiste i defensor de les nostres senyes d’identitat des de que vaig tindre us de raó ya demés la sòrt d’haver naixcut en el Regne de Valéncia, i en la salvetat de que vinc de famílies per part paterna i materna d’atres regions d’Espanya i de tindre les ganes i el coneiximent d’estudiar l’història de la meua terra valenciana i de la Llengua Valenciana i de no deixar-me manipular pel catalanisme, que per cert, està ya molt arraïlat en les Falles, tant les de la capital valenciana com la dels pobles que les celebren.
Hui en dia hem aplegat a un punt en el que la majoria de fallers no saben distinguir qué és la Llengua Valenciana front al catalenciano impost per l’AVL o inclús del català que s’utilisa en llibrets, cartells de falles, avisos,… que circulen per l’estament faller.
Si ya la Junta Central Fallera utilisa el català i nos bombardeja en tots els seus escrits en l’infame i infectat dialecte, no digam d’una gran majoria de falles, que per la subvenció paupèrrima, el desconeiximent o inclús de catalanistes infiltrats, nos duen a una pèrdua de les senyes d’identitat, la més important, la Llengua Valenciana.
Encara recorde aquells presidents de la majoria de Falles de Valéncia en l’any 1982 retardaren la cremà i inclús es negaven a cremar-les pel tema de l’Estatut d’Autonomia, quan volien que anàrem el Paí Balenzià, català com a llengua i com a súbdits dels catalans. Inclús en la màrfega catalana de bandera. Aquelles Falles varen ser cridades com les del Regne de Valéncia.
Hui en dia em causa ràbia, tristor i dolor que llevat d’honroses excepcions, la majoria de presidents no tenen els… ni la valencianía i casta valenciana per a reclamar la nostra llengua valenciana en la Junta Central Fallera i en totes les falles, i es dediquen com borregos a dir sí gwana a tot, cobrar miserables ajudes i beguda, festes i disfrassos i ya està tot fet.
¿I la nostra Cultura i llengua Valenciana senyors presidents?
Per no parlar de les Falleres majors de Valéncia, que els donen un paperet en català i a «gaudir» «alishores», «aquesta»,»altra»; i lo que siga, i tots avall en la Cridà bevent, botant, fent l’indi i lo q ue és pijor, engolint…
Quina pena sent per la meua Llengua Valenciana i per les nostres Senyes d’Identitat, cada volta més substituïdes en les falles per la Festa d’Andalusia o la festa dels indis i vaquers, el *halloween i no tardaran en fer Els sanfermines pel Barri de Russafa o del Carmen.
I sí, ho torne a repetir, no tindria ni orgull ni dignitat si de mans del Fallera Major de Valéncia rebera un pergamí escrit en un dialecte estrany i no escrit en la nostra Llengua Valenciana «Bunyol d’Or en Fulles de Llorer i Brillants».
Un apunt, que la majoria dels llibrets que s’envien a concurs en Lo Rat Penat estiguen la poesia i l’explicació de la falla i com molt el programa d’actes en llengua Valéncia i el restant casi tot en català i els premien. Deurien estar tot el llibret en Llengua Valenciana i els cartells d’explicació de la falla i tot.
Tingam dignitat i recordem a aquells presidents i falles de 1982, lluitem com ells, i no sigam uns borregos ni nos deixem catalanisar per la gentuza que tenim infiltrada en les Falles.