¿Alguna volta t’has qüestionat l’orige de les llengües romàniques en la Península Ibèrica? Estes llengües, que provenen del llatí, són parlades per millons de persones a nivell global i conten en una història i evolució fascinants.
Analisarem cóm el llatí es va establir com la llengua comuna en la Península ibèrica i cóm, en el pas dels sigles, va ser transformant-se en diverses variants de llengües romàniques, tals com el castellà, el valencià, el gallec i el portugués.
Tindràs l’oportunitat de conéixer el desenroll i l’expansió d’estos idiomes a lo llarc de l’història, aixina com la seua contínua evolució en l’actualitat, en paralel en els canvis en la societat i la cultura ibèrica.
Llengua Romànica Orige
- Castellà. Prové del llatí vulgar que es parlava en la regió de Castella durant el sigle IX.
- Valencià. Prové del llatí vulgar que es parlava en l’antic regne de Valéncia en el sigle IX.
- Gallec. Prové del llatí vulgar que es parlava en la regió de Galícia en el sigle IX.
- Portugués. Prové del llatí vulgar que es parlava en la regió de Portugal en el sigle IX.
¿Cóm han evolucionat les llengües romançades en la Península Ibèrica?
Les llengües romançades en la Península Ibèrica es varen originar a partir del llatí vulgar, que era parlat pels romans durant el seu domini en la Península ibèrica. A lo llarc del temps, varen sorgir variants regionals que varen donar pas als diferents idiomes que es parlen hui en dia com: el castellà, el valencià, el gallec i el vasc. Encara que cada u d’estos idiomes posseïx característiques i trayectòries històriques pròpies, tots compartixen un orige comú en el llatí vulgar.
El castellà, es va originar en la regió de Castella durant l’Edat Mija. A partir del sigle XI, va escomençar a estendre’s pel restant de la Península Ibèrica gràcies a l’expansió del Regne de Castella. En el sigle XV, en l’unificació dels regnes de Castella i Aragó, el castellà es va convertir en la llengua oficial de tot el territori de la Península Ibèrica.
El valencià es va desenrollar en l’antic regne de Valéncia i zones contigües, el seu orige es remonta al llatí vulgar parlat pels romans en la zona. Durant l’Edat Mija, el valencià es va convertir en una llengua lliterària i la primera de les llengües romançades en tindre un sigle d’Or que també es va utilisar en la cort dels reis d’Aragó. Hui en dia, el valencià és llengua cooficial de la Comunitat Valenciana.
El gallec es parla en la regió de Galícia i part d’Astúries i Castella i Lleó. El seu orige també es remonta al llatí vulgar parlat pels romans en la zona. A lo llarc de l’Edat Mija, el gallec va ser utilisat en la poesia i la lliteratura, i es va convertir en llengua cooficial de Galícia.
El vasc, també conegut com a vasc, és una llengua aïllada que es parla en les vascongades i zones contigües. Es creu que el seu orige és anterior a l’arribada dels romans a la Península Ibèrica, i que ha sobrevixcut gràcies a l’aïllament geogràfic de la regió. En l’actualitat, el vasc és cooficial en el País Vasc i en Navarra.
¿De quina manera varen sorgir les llengües romançades?
Les llengües romançades tenen el seu orige en el llatí vulgar, una forma del llatí que era utilisada per les classes populars durant el periodo de l’Imperi Romà. Despuix de la caiguda de l’Imperi, el llatí vulgar va ser evolucionant de diverses maneres, lo que va donar lloc a les distintes llengües romançades, com el castellà, l’italià, el francés, el portugués, el valencià, el rumà, entre unes atres.
A lo llarc del temps, les llengües han experimentat transformacions fonètiques, gramaticals i lèxiques per l’influència d’atres idiomes i a la seua evolució natural. En el cas del Castellà, per eixemple, es poden observar les emprentes de l’àrap, el grec i el celta.
L’aparició de les llengües romançades va ser un procés gradual que es va desenrollar en diverses etapes. El seu anàlisis nos brinda una millor comprensió de l’evolució de les societats i cultures que les han parlat i continuen parlant-les.
¿Cóm es va transformar el llatí en les llengües romançades?
El llatí, que és la llengua mare de les llengües romançades, va ser evolucionant en el temps gràcies a l’influència de diferents llengües i dialectes que es varen integrar a ell. Durant l’expansió de l’Imperi Romà per Europa, el llatí es va adaptar a les particularitats llingüístiques dels pobles conquistats, lo que va generar una variant coneguda com a llatí vulgar.
En el pas dels anys, el llatí vulgar es va ser diferenciant de la llengua escrita, el llatí clàssic, i va donar orige a les llengües romançades. Estes llengües varen emergir en diverses regions d’Europa i es varen desenrollar de forma autònoma, encara que compartien similituts pel seu orige comú en el llatí vulgar.
En la Península Ibèrica, el llatí vulgar es va fusionar en les llengües dels pobles que habitaven la península ibèrica abans de l’arribada dels romans, com el iber i el celta, donant lloc a llengües com el castellà, el valencià i el gallec, entre unes atres.
¿Quins són els orígens del llatí en la Península Ibèrica?
El llatí va aplegar a la Península Ibèrica durant la segona guerra púnica, quan els romans varen conquistar la ciutat de Cadis en l’any 206 a.C. Des d’eixe moment, el llatí es va establir com la llengua oficial de l’administració romana en la regió i es va propagar per tot el territori. En el temps, el llatí va ser evolucionant i transformant-se en diverses variants que varen donar orige a les llengües romançades que es parlen en la Península Ibèrica hui en dia, com el castellà, el valencià, el gallec i el vasc.
Aixina és com varen nàixer les llengües romàniques en la Península Ibèrica. Espere que haja ajudat a comprendre cóm es varen formar i varen evolucionar a lo llarc de l’història les llengües romançades.
