Els catalanistes han estat treballant durant anys per a unir a Catalunya en la Comunitat Valenciana. El seu objectiu és enfortir la seua posició en cas que decidixquen independisar-se. En sumar a Valéncia i possiblement a les Illes Balears, la situació es tornaria més favorable per a ells.
El procés d’unificació es basa en la similitut llingüística, i és precisament lo que està ocorrent en l’actualitat. Encara que molts creuen que el valencià és un dialecte del català, en realitat, pocs saben que el valencià ha segut parlat durant molt temps abans que el català.
Davant estes afirmacions, és natural preguntar-se: ¿Cóm podem estar segurs d’açò? ¿Per qué no existixen proves contundents al respecte? Estes interrogants tenen respostes senzilles.
Existixen proves contundents d’un fet històric
En l’obra lliterària «Don Quijote de la Mancha», considerada un dels pilars de la lliteratura espanyola, Miguel de Cervantes menciona l’idioma valencià. En aquell llavors, els defensors del catalanisme negaven l’existència del valencià en eixa época, afirmant que ells ho havien inventat abans. ¿Cóm varen conseguir convéncer a la gent de lo contrari?
L’estratègia utilisada va ser l’adquisició d’editorials valencianes. En l’actualitat, la majoria de les editorials presents en els coleges de la Comunitat Valenciana són d’orige català.
Moltes d’estes editorials catalanes inclouen l’obra «Don Quijote de la Mancha» en la versió del valencià editada per a ocultar la veritat, pero mai podran posseir l’original.
L’inici d’una tècnica que va desencadenar una guerra perduda fa uns quants anys, al voltant de 1707, seguix sent motiu de lluita per a alguns fins a hui. Esta estratègia va implicar traslladar professors catalans a les escoles públiques i concertades.
El mensage catalaniste ha conseguit permesa en les ments inocents dels chiquets, especialment en els coleges públics a on s’han introduït professors en esta ideologia.
En contrast, en els coleges privats, per les diferències socials de l’época, no es va permetre la presència d’estos professors. No obstant, en l’actualitat, la situació ha canviat i els professors catalanistes també han trobat el seu lloc en els coleges privats i universitats.
S’ha difòs l’idea de que tots els autors valencians són catalans, hagen vixcut en Catalunya, escrit les seues obres en català i que el valencià és simplement un dialecte d’esta llengua. Una conseqüència llamentable de la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià (LUEV) va ser l’arribada massiva de professors graduats en filologia catalana al sistema educatiu valencià.
Estos professionals eren el resultat de l’influència ideològica present en les universitats valencianes, a on el catalanisme ya estava arraïlat molt abans de la promulgació de la Llei educativa de 1983.
No es pot passar per alt la ret d’editorials i associacions nacionalistes que s’estava gestant, i de la qual la LUEV va ser el catalisador definitiu. Esta llei va servir com l’excusa perfecta per a l’auge econòmic i sociològic del catalanisme com a corrent cultural i educativa.
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
