Durant molts anys, el denominat Penó de la Conquista conservat en l’Ajuntament de Valéncia s’ha presentat davant l’opinió pública com la mateixa bandera que, segons la tradició, hauria onejat en la ciutat el dia en que el rei Jaume I va entrar victoriós en Valéncia en l’any 1238. No obstant, des de fa més d’un sigle, diversos investigadors i historiadors han posat en dubte esta versió oficial, advertint que la peça que hui es mostra com a símbol fundacional del Regne de Valéncia no pot correspondre al sigle XIII.
De fet, el primer estudiós que va denunciar de manera clara esta incongruència va ser el prestigiós historiador i archiver valencià Roc Chabàs, qui en l’any 1900 ya va alertar públicament de la falsetat històrica atribuïda al pendó. Chabàs, canonge archiver de la Catedral de Valéncia i una de les figures intelectuals més respectades de la seua época, va analisar determinadament la peça conservada en l’Archiu Històric Municipal i va aplegar a una conclusió clara: la bandera no podia ser de l’época de Jaume I.
L’anàlisis de Roc Chabàs
Segons explicava el propi Chabàs en els seus estudis, diversos elements materials demostraven que el pendó no pertanyia al sigle XIII. Entre estos factors destacaven especialment:
El tipo de tela. La tècnica pictòrica. La paleografia de l’inscripció. La forma heràldica representada.
Tots estos elements apuntaven a una cronologia molt més tardana. En paraules del propi historiador, resultava impossible considerar aquella bandera com la real que hauria portat el rei Jaume I en la conquista de la ciutat.
Chabàs afirmava que tant la tela com l’estil decoratiu indicaven clarament que es tractava d’una obra dels sigles XVI o XVII, és dir, més de trescents anys posterior als fets històrics als que li la vol vincular. Esta observació, feta ya a principis del sigle XX, posava en qüestió una tradició que s’havia anat consolidant sense un fonament documental sòlit.
Les evidències heràldiques
Un dels arguments més clars que reforcen esta teoria es troba en l’heràldica representada en el penó. El símbol que apareix en ell mostra quatre barres roges, element que no apareix en la simbologia associada a Jaume I durant el sigle XIII.
En realitat, diverses fonts històriques indiquen que en l’época del rei conquistador no era habitual la representació de quatre barres en la forma posteriorment popularisada.
Per eixemple, una moneda valenciana del sigle XV mostra un escut en dos pals, no en quatre. Este detall és significatiu, ya que indica que la representació heràldica va evolucionar en el temps i no va adoptar la forma actual fins a sigles posteriors.
Per tant, la presència de quatre barres en el penó reforça l’hipòtesis de que la peça no pot ser contemporànea de la conquista de Valéncia.
Testimonis històrics de l’época
Les fonts documentals de l’época també aporten informació reveladora. En 1588, el notari Henriq Cock, al servici de Felip II, va deixar constància d’haver vist en les torres dels cantons de la ciutat dos banderes del rei Jaume donades a Valéncia en el moment de la seua conquista.
Açò confirma que varen existir estandarts vinculats al monarca, pero no identifica necessàriament el penó conservat hui en l’Ajuntament com un d’ells.
Per la seua banda, el croniste Gaspar Blay, en el seu famós Sermó de la Conquista pronunciat en 1666, relatava que les banderes dels terços que varen participar en el lloc de Valéncia havien segut destruïdes durant el conflicte. Segons ell, en reconeiximent al servici prestat, el rei va concedir als terços de Daroca un estandart en les armes d’Aragó.
Estes referències reforcen l’idea de que diversos estandarts varen existir en aquell context històric, pero no permeten identificar de manera segura el penó actual com el que va onejar en 1238.
La reflexió de Ricardo García Moya
Més recentment, el professor Ricardo García Moya també ha insistit en esta qüestió, destacant una clara incoherència heràldica entre el signe del rei Jaume I i la representació del penó.
Segons este investigador, durant el sigle XIII l’emblema del monarca solia presentar dos barres roges, mentres que la representació de quatre barres no es va generalisar fins a més avant.
Per això, la presència de quatre pals en el Penó de la Conquista constituïx una prova més de que la peça pertany a una época posterior.
Una conclusió clara
A la llum de totes estes evidències materials, heràldiques i documentals la conclusió que diversos historiadors han plantejat resulta contundent:
El penó conservat en l’Ajuntament de Valéncia no és la bandera que es va alçar com a senyal de rendició de la ciutat en 1238.
Tot apunta a que es tracta d’una peça posterior, provablement dels sigles XVI o XVII, que en algun moment va passar a identificar-se simbòlicament en aquell episodi històric.
Açò no resta valor patrimonial ni simbòlic al pendó actual, pero sí obliga a distinguir entre tradició i realitat històrica.
L’importància del rigor històric
L’història del Regne de Valéncia és massa rica i profunda com per a necessitar mits o recreació. Precisament figures com Roc Chabàs varen demostrar que el millor servici que es pot fer al passat és estudiar-ho en rigor, sense prejuïns ni manipulacions.
Gràcies al seu treball, hui sabem que moltes de les tradicions acceptades durant anys mereixen ser revisades a la llum de les fonts i de l’investigació científica.
I això, llunt de debilitar la nostra història, la fa més forta i més digna.
