El 9 d’Octubre és, per excelència, la festa dels valencians. Una data que remet al recort de 1238, quan el rei Jaume I entrava en la ciutat de Valéncia i consolidava el naiximent del nostre regne. Des de fa sigles, esta jornada ha segut celebrada com a símbol d’unitat, memòria històrica i orgull d’un poble que mai ha renunciat a la seua identitat.
Pero no tots els 9 d’octubre han tingut el mateix significat. Hi ha anys foscs, marcats per la manipulació i la repressió. Un d’ells és, sense dubte, el de 1939. La Guerra Civil acabava de concloure i el règim franquiste, instalat en el poder, va voler apropiar-se de la festa del poble valencià i transformar-la en un acte de propaganda al servici de la seua ideologia.
El fals penó de la Conquista
Eixe any, la processó cívica va sorprendre en un fet insòlit i totalment alluntat de la tradició. En lloc de traure al carrer la Real Senyera Valenciana, la verdadera bandera del Regne de Valéncia, els franquistes decidiren exhibir un fals penó de la Conquista.
Aquell estandart, de forma triangular i gastada, res tenia a vore en la nostra història real. Fon presentat com si fora un símbol de la presa de Valéncia per Jaume I, pero no existia cap base documental ni archivística que avalara tal invenció. L’objectiu era clar: substituir l’autèntic símbol valencià per un atre que encaixara millor en el relat “d’unitat d’Espanya” que el règim volia transmetre.
L’escena fon contundent: el penó fals, portat en solemne processó, fon saludat en el braç en alt per les autoritats i per un públic adoctrinat. No era la festa del poble valencià; era un acte de propaganda franquista en tota regla.
La Real Senyera, seqüestrada i prohibida
Mentrestant, la Real Senyera Valenciana es trobava seqüestrada i amagada. El règim la considerava una bandera “roja i separatista”, una etiqueta en la que pretenien criminalisar qualsevol símbol que representara llibertat o identitat pròpia.
La paradoxa era insultant: l’única bandera d’Europa en ranc real, l’única que per orde de Pere IV el Cerimoniós (1377) mai s’inclina davant ningú, estava prohibida, i en el seu lloc es mostrava un objecte inventat i manipulat.
En realitat, no es tractava només d’un estandart; era un atac directe a la identitat valenciana. El franquisme volia anular la memòria d’un poble que havia tingut institucions pròpies, lleis i furs, i que sempre havia recordat la seua condició de regne.
Una estratègia de manipulació
La substitució de la Real Senyera pel penó fals no era un gest anecdòtic. Formava part d’una estratègia calculada de manipulació simbòlica. La dictadura franquista sabia molt bé el poder que tenen els símbols, i per això es dedicà a canviar-los, suplantar-los o directament prohibir-los.
En lloc d’una bandera que evocava autonomia i dignitat, s’imposava un penó que reforçava la idea d’una Espanya uniforme i centralista. En lloc d’una festa popular, es convertia el 9 d’Octubre en un escenari de desfilades militars i salutacions feixistes.
El recort i la dignitat
Afortunadament, la història no pot ser borrada per complet. Pese a la repressió, el poble valencià mai va oblidar la seua Senyera. I quan les circumstàncies polítiques ho permeteren, la Real Senyera tornà a presidir el 9 d’octubre com havia fet sempre, demostrant que la veritat històrica, encara que perseguida, sempre acaba resorgint.
Per això, recordar lo que va passar en 1939 és més que un eixercici de memòria; és un deure de dignitat. El 9 d’octubre no pot ser mai una celebració manipulada ni una excusa per a propaganda aliena. És i ha de ser la festa del poble valencià, presidida per la seua bandera llegítima: la Real Senyera Valenciana.
Una bandera que no s’inclina
Cal no oblidar que la Real Senyera té un valor únic en el món. És l’única bandera d’Europa en privilegi real i la única que no es pot inclinar davant ningú. Això no és un caprig ni una anècdota: és el reflex de la sobirania i l’orgull d’un poble que sempre s’ha sabut lliure i digne.
En 1939, eixa bandera fon silenciada i insultada, pero no destruïda. Hui, quasi un sigle després, continua onejant en el Cap i Casal del Regne de Valéncia i recordant-nos qui som i d’a on venim.
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
