La suspensió de l’espectàcul inaugural del festival internacional de fòcs artificials obri una controvèrsia sobre la gestió de l’espai públic, la coordinació institucional i les garanties de seguritat. La patronal pirotècnica responsabilisa a la Delegació del Govern, mentres l’acampament pel dret a la vivenda situa front a front dos drets que les administracions tenen l’obligació de conciliar.
Valéncia, una ciutat la tradició pirotècnica de la qual constituïx un dels seus grans símbols culturals, s’enfronta a una situació que mereix explicacions públiques detallades: la suspensió de l’espectàcul d’obertura del vigèsim International Symposium on Fireworks, previst per a celebrar-se en la plaça de l’Ajuntament.
No parlem d’un dispar ordinari ni d’un acte improvisat. Segons l’Associació Espanyola de la Pirotècnia (AEPIRO), es tractava d’una producció dissenyada específicament per a eixe emplaçament, preparada durant mesos i destinada a mostrar la capacitat tècnica i artística del sector davant especialistes internacionals.
L’espectàcul, d’a penes sis minuts, contemplava més de 6.000 elements pirotècnics i més de 700 órdens de dispar digitalisades durant el seu dos primers minuts. Un desplegament d’estes característiques requerix planificació, coordinació administrativa i estrictes mides de seguritat.
No obstant, segons la patronal, la presència d’un acampament reivindicatiu en la plaça impedia garantisar les condicions necessàries per a rebre el material, montar els dispositius i desenrollar l’espectàcul.
La pregunta és inevitable: ¿cóm s’aplega a una situació en la que un acontenyiment internacional prèviament programat termina suspés perque no s’han pogut garantisar les condicions materials per a celebrar-ho?
LA SEGURITAT NO POT DEPENDRE DE L’IMPROVISACIÓ
La pirotècnia no admet decisions d’última hora quan estan en joc materials reglamentats, operaris especialisats i mils d’espectadors. Les zones de dispar deuen estar delimitades, els accessos controlats i els protocols de seguritat establits abans d’iniciar les operacions.
AEPIRO sosté que havia presentat la documentació tècnica exigida i atés els requeriments administratius corresponents. També afirma que, pese a contar en l’habilitació formal de l’espectàcul, no es varen garantisar les condicions necessàries per a eixecutar el montage. Són afirmacions rellevants que exigixen una resposta documental de les administracions implicades.
Si l’acte estava autorisat, ¿quins obstàculs concrets varen impedir la seua realisació? ¿Quina administració devia resoldre’ls? ¿Quines mides es varen estudiar? ¿Varen existir alternatives tècniques viables? ¿Quàn es va comunicar als organisadors que no podrien dispondre de l’espai en les condicions previstes?
Una autorisació administrativa carix d’utilitat pràctica quan les condicions necessàries per a eixecutar l’activitat no poden garantisar-se. Això no demostra automàticament la responsabilitat exclusiva d’una institució, pero sí exigix reconstruir qué decisions es varen adoptar i quins varen quedar pendents.
LA DELEGACIÓ DEL GOVERN DEU DONAR EXPLICACIONS
L’Associació Espanyola de la Pirotècnia atribuïx expressament la suspensió a l’inacció de la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana. L’acusació és séria i no deuria resoldre’s per mig d’una simple confrontació de comunicats.
La Delegació deu explicar qué competències li corresponien, quines actuacions va realisar, quines comunicacions va mantindre en els organisadors i quins impediments jurídics o materials existien per a garantisar la seguritat. També resulta imprescindible conéixer la participació de l’Ajuntament de Valéncia i dels demés organismes competents. Perque una plaça pública pot estar somesa a responsabilitats compartides, i l’existència d’una controvèrsia entre administracions no elimina la necessitat de coordinació.
Els ciutadans tenen dret a conéixer quí devia actuar, qué podia fer llegalment i per qué les mides adoptades no varen evitar la suspensió. La responsabilitat institucional no es determina únicament per quí rep les crítiques més dures, sino per les competències efectives i les decisions documentades.
EL DRET A LA VIVENDA NO ELIMINA LES EXIGÈNCIES DE SEGURITAT
L’acampament que ocupava la plaça estava vinculada a les reivindicacions pel dret a la vivenda. Eixe problema és real i mereix una resposta política séria. L’encariment del lloguer i les dificultats d’accés a una vivenda afecten a numerosos ciutadans. El dret de reunió i manifestació també mereix protecció. Pero cap d’estes consideracions permet ignorar les exigències de seguritat d’una activitat pirotècnica. De la mateixa manera, l’existència d’un espectàcul programat no autorisa automàticament a desestajar una protesta pacífica sense fonament llegal.
El conflicte no deuria plantejar-se com una elecció obligatòria entre vivenda i pirotècnia, sino com un problema de gestió institucional que requerix solucions llegals, proporcionades i tècnicament segures.
¿Es va estudiar una reorganisació de l’espai? ¿Va haver propostes de reubicació voluntària? ¿Es varen analisar les distàncies de seguritat? ¿Es va consultar als responsables tècnics de l’activitat? Estes són les preguntes que permetrien conéixer si la suspensió era inevitable o si varen existir oportunitats reals per a evitar-la.
UN COLP PER A LA PIROTÈCNIA I LA PROYECCIÓ INTERNACIONAL DE VALÉNCIA
La dimensió econòmica i professional de la suspensió tampoc pot quedar relegada. La pirotècnia valenciana representa una tradició cultural i una activitat empresarial que exigix coneiximents tècnics, inversió, innovació i personal especialisat. En este cas, la patronal assegura que l’espectàcul s’havia dissenyat expressament per a l’emplaçament previst i que la seua cancelació suponia un perjuí important per al sector.
La presència de congressistes i experts internacionals afegia una dimensió de proyecció exterior. Una trobada especialisada d’estes característiques constituïx una oportunitat per a mostrar tecnologia, creativitat i capacitat organisativa. La seua suspensió planteja interrogants sobre els costs assumits, les pèrdues efectives i les possibles responsabilitats contractuals o administratives.
Els professionals que invertixen mesos de treball en un acontenyiment autorisat tenen dret a rebre explicacions precises quan este no pot celebrar-se. No n’hi ha prou en llamentar lo ocorregut. És necessari conéixer les conseqüències i determinar si existien mecanismes per a previndre-les.
La controvèrsia ya ha provocat acusacions entre institucions i representants polítics.
L’alcaldesa de Valéncia, Maria José Català, ha senyalat a la Delegació del Govern per la situació de l’acampament, mentres representants del PSPV i Compromís han defés el diàlec en els manifestants i qüestionat la gestió municipal. Ademés, fonts governamentals han recordat que l’Ajuntament figura entre els coorganisadors del simpòsium, mentres AEPIRO atribuïx la suspensió a la Delegació.
Estes posicions fan encara més necessari aclarir les responsabilitats de cada administració. La ciutadania deuria poder conéixer els informes tècnics de seguritat, les comunicacions entre institucions, les condicions d’autorisació i les alternatives que es varen estudiar abans de cancelar l’espectàcul. També deuria fer-se pública una evaluació de les conseqüències econòmiques, sempre que existixquen senyes contrastades. La transparència no consistix en senyalar a un adversari polític, sino en permetre que els ciutadans comproven qué va ocórrer realment.
LA PIROTÈCNIA VALENCIANA MEREIX RESPOSTES
La suspensió de l’espectàcul inaugural del simpòsium internacional no pot despachar-se com un simple canvi de programació. El sector pirotècnic ha denunciat que no es donaven les condicions per a treballar en seguritat i ha comunicat públicament la cancelació.
Valéncia necessita institucions capaces d’anticipar els conflictes, coordinar les seues competències i explicar les seues decisions. No correspon convertir automàticament una denúncia empresarial en una sentència contra una administració. Tampoc correspon minimisar les conseqüències que la suspensió pot tindre per als professionals afectats. La tradició pirotècnica valenciana mereix respecte, planificació i seguritat. I els ciutadans mereixen respostes concretes, no una interminable successió de reproches.
PERQUE QUAN UN ACONTENYIMENT INTERNACIONAL SE SUSPÉN PER FALTA DE GARANTIES DE SEGURITAT, LA PREGUNTA NO ÉS SOLAMENT QUÍ TÉ LA CULPA, SINO QUÉ VA FALLAR, QUÍ TENIA LA RESPONSABILITAT D’EVITAR-HO I QUÉ ES FARÀ PER A QUE NO TORNE A SUCCEIR.
Pedro Fuentes Caballero
Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana corresponent per Dénia
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
Agregat colaborador de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
