DESPERTÍ: ESTIC ‘WOKE’
Fa uns dies se celebrà el dia de l’orgull. Hui, com tots els dies, vullc compartir en vosatres estimats llectors, el dia de l’orgull de SER persones en llibertat.
Per que tots som persones i tots devem de ser lliures. Hui, com tots els dies, és el dia de l’orgull de les persones de totes les condicions sense cap discriminació i tots iguals sense importar sexe, raça, orientació sexual o qualsevol atra condició personal de cada individu que forma part de la societat.
Estem de goig. Vivim en una societat que ho permet. Les societats occidentals, la cultura occidental, està IGUALTAT ENTRE TOTES LES PERSONES ve fent-se palesa des de final del sigle XVIII. Són els valors de la revolució francesa: Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Valors republicans, assumits per totes les monarquies parlamentàries occidentals.
Esta situació no és aixina en atres societats, en atres cultures. Les persones de diferents orientacions sexuals, en societats no occidentals patixen la discriminació institucional. Règims basats en la religió, o comunistes, senzillament coarten la llibertat individual d’una gran part de la població: dònes, chiquetes, motius de color de pell o cultural, motius de naiximent, orientació sexual. Estes persones són perseguides, jujades, empresonades.
En les societats occidentals açò no passa, no és la normalitat. Anormals hi han en totes bandes. Ho afirme. La discriminació en el nostre mon accidental és d’atra manera, més sibilina. Existix esta discriminació, no en els papers, ni en la societat general. En comportaments, en desigualtats de sous, en el progrés de les dònes en les grans companyies, en lo carrer en certa mida. En la meua opinió mes que hi ha que acabar en esta situació, faltaria més, no deixen de ser anècdotes no generalisades. En el nostre recolzament, en el de la societat general, les dònes, extensible a totes les persones que puguen patir discriminació de qualsevol tipo, van adquirint la completa igualtat en la societat. Podem tindre companyers de treball i amics homosexuals, gays o lesbianes, trans, hetero, etc., ¿I qué?.
Parlem de detalls des de una part i des de l’atra. Parlem de prejuïns. Les sensibilitats moltes voltes estan exagerades. Un comentari, una normalitat; pot interpretar-se per l’atra banda com una provocació, un insult, una ofensa, quan l’atra part no ha tengut mai l’intenció de ferir la sensibilitat. La frase “fica un café, pero negre com yo” dit per una persona que aplega al bar habitual a pendre-se’l, tot lo mon ho entenem en una conversació de cafens. La resposta de la cambrera: “ahí ho tens, moreno”. Una conversació entre persones que tenen l’orgull de ser-ho. He ficat l’eixemple d’una persona de color, pero… “que maricó que eres canalla” una frase molt més polèmica, sense cap de dubte, en una conversació en el mateix bar, entre dos amics, independentment de la seua condició sexual. No deixa de ser una conversació entre persones que de forma amigable, parlen de coses banals, de negocis o de fútbol i entre la conversació ix eixa frase políticament incorrecta, per supost sense ànim d’ofendre a ningú. ¿Estes persones mostren actituts o són discriminadors per sistema o per principi? Pense que no, pero és la meua opinió, a atra persona li pot paréixer lo contrari.
Són woke persones que conscients de les discriminacions, veuen per totes bandes esta situació de discriminació a la mínima, superen la tolerància zero. El diccionari d’Oxford ho definix aixina: “Esta paraula a sovint s’usa en desaprovació per part de persones que pensen que atres persones es molesten en massa facilitat per estos temes, o parlen massa sobre ells d’una manera que no canvia res” El diccionari Merriam-Webster diu: “s’usa en desaprovació per a referir-se a algú políticament lliberal (com en assunts de justícia racial i social) especialment d’una manera que es considera irraonable o extrema.”
Mantidre’s despert (woke)
Lo de positiu que té mantindre’s despert (woke) se tergiversa i se convertix en intolerància. Lo que naixqué com un element primari de defensa dels drets civils; en mans d’intolerants se ha convertit justament en tot lo contrari. Sentir l’orgull de ser persona lliure i de ser lo que vullc ser, no te per que anar en contra de les llibertats dels atres.
Saben que els extrems no són lo correcte, els intolerants, els que se senten en superioritat moral, els que se creuen que estan en la veritat: una situació que cada volta se dona més en esta societat occidental, volen dirigir-nos i dir-nos lo que és correcte o incorrecte ¿en quina autoritat?
El terme mig, eixe equilibri tan difícil de conseguir. Estem parlant de situacions socials, no de delictes. Són el salva pàtries desperts, massa woke. o en este context, els salva genere. Més dalt ya hem dit que en atres societats ni està ni se l’espera ad este moviment woke.
La violència és l’últim recurs dels incompetents (Asimov) En la nostra forma de viure, els estats són els que tenen el monopoli de la violència. Els que no som autoritat si la practiquem estem cometent un delicte. Agressors, delinqüents habituals, crims contra l’integritat de les persones…
Estos criminals deuen de ser perseguits, qualsevol siga el motiu o la circumstància. Per que ¿Sí califiquem la violència, la estem justificant? ¿hi ha violència justa? Les forces de seguritat de l’estat a les órdens dels juges perseguixen i detenen als criminals i els juges aplicaran les lleis, tenint en conte les circumstàncies i la interpretació i calificació dels delictes.
¿Es una violència distinta la que se comet contra una persona per a robar-li la bossa o per a cometre un atre tipo de delicte, com extorsió, rapte, etc.?
La violència contra qualsevol persona és un atentat contra el primer dret civil: el dret a la vida. El delicte se te perseguir de totes les maneres, independentment de les motivacions. Sí les lleis són injustes, la democràcia occidental les canvia per a millorar i protegir la convivència en llibertat. Per que no hi ha pau sense justícia. Una excessiva llegislació pot confondre a la societat i a les persones, donant arguments a les parts per a allaugerar el delicte. Sedició per eixemple.
Opinions que no necessàriament es tenen que compartir. Deixe oberta la discussió, les polèmiques, al criteri dels llectors, sempre millor que el meu.
