El colege dels germans Maristes de Dénia, encara que ha sofrit reformes, conserva sense canvis la seua antiga fisonomia i la frontera manté les mateixes característiques.
Per 1920 l’ensenyança en Dénia era un autèntic problema per al consistori, que en escassos recursos econòmics no podia fer front a l’escolarisació dels chiquets de la població, els quals rebien les seues classes en aules repartides en cases llogades, que carien de llum i sense condicions higièniques.
Sensibilisats en esta situació, els germans Felip i Josep Gavilà Ferrer varen deixar un llegat per a construir un colege per a chiquets dirigit per religiosos dedicats a l’ensenyança.
I va ser en 1928 quan els germans Maristes es varen fer càrrec d’este llegat. Ángel Urbán solicità permís per a fer un colege de tres plantes en el carrer Gayarre, pero l’insuficiència del llegat dels germans Gavilà Ferrer per a poder fer front a totes les despeses, va fer que Càndida Carbonell propiciara un important donatiu en el qual es varen poder finalisar les obres, adquirir els terrenys al voltant del colege i un antic chalet, construït en 1866 per George Graham, que es va convertir en la residència dels germans Maristes.
L’edifici, que tenia planta baixa i dos pisos, posseïa una frontera d’estil eclèctic prou harmoniosa, en grans finestres decorades en frontons clàssics i una balconada en balustre a on es ficava la bandera, únic element que encara perdura.
Les necessitats d’ampliació del colege, que havia passat de 40 alumnes en la primera promoció (1929-1930) a 462 en 1971, feu que els germans Maristes decidiren construir un pis més i aprofitar les obres per a donar a la frontera un aire més adequat als anys 70, pero també més impersonal.
Moltes promocions de deniers han passat i continuen passant per les seues aules, entre els que podem citar a Vicente Buigues, Emilio Oliver, José Crespo, Pedro Perles, Manolo Roda, José Carrasco i Juan García Caballero.
