És una pregunta que qualsevol ciutadà respondria afirmativament ¿O no?
En Espanya, després dels atacs al poder judicial per determinades decisions que poden perjudicar el prestigi del govern, pareix que no té clar – el ministre de justícia i el govern en general – lo que significa el poder judicial ficant en qüestió l’independència d’este.
Eixe no és un govern que respecte els drets humans. El poder judicial és la garantia, dins d’un estat de dret, d’eixe respecte. El drets humans són els valor superior garantisats en les constitucions democràtiques del món civilisat. El principal d’ells és el respecte a la vida, junt a les llibertats individuals de reunió, opinió, expressió, sindicació, militància política, i un llarc etc.
Els processos judicials en Espanya són prou fiables per l’immensa quantitat de recursos que les part poden utilisar en defendre els seus interessos, inclús fraudulentament, intentant dilatar els processos judicial. De la justícia, els espanyols se podem fiar, mes que no compartim els arguments i les raons ‘justes’. A lo millor és la llei la que és injusta i no el juge, pero això és una atra història.
Les accions exteriors d’este goven de sopa de sigles
Les accions exteriors d’este govern de coalició estranya dreta i esquerra (junts, pnv + psoe i atres) fiquen en dubte l’ètica política d’un estat com Espanya, que té l’obligació de denunciar la falta de respecte dels drets humans en totes les nacions del món. És una qüestió de moral i d’ètica.
No és el cas en estos anys del govern actual de l’estat. La relació en països con Iran, que està més que clar que és una dictadura religiosa en la qual la discrepància es paga molt cara, a on l’orientació sexual és delicte, les dònes, si tenen drets, estan subjugats estos pels hòmens, existència d’un estat paralel policial que pretén guardar la purea de la revolució… Tots els principis revolucionaris d’una revolució de ‘dictadura del proletariat’ se donen en est estat. La crítica no es permet i es represaliada en durea. Com en la URSS estalinista, o en la China de Mao.
No soles Iran és una mostra ¿I China? Puix és el mateix model, un estat autoritari policial en el qual la crítica i la discrepància política se solen castigar en durea, i el nostre president, Sànchez els visità recentment i no els va fer cap de crítica per no respectar els drets humans: el principal el dret a la vida. En China, en Iran, existix la pena de mort. Eixemples a no imitar. ¿Qué me diuen de Corea del Nort? Una ‘mongeta de la caritat’ és el seu líder…
Ara, el president ha montat un encontre entre tots els presuntes dictadors o autocràtics suramericans d’ideologia similar a Maduro. Sí, eixe personage presunt ‘narco’ detengut en una presó americana.
No sabem ben be per a que, suponem que per a major glòria d’ell. No ne té prou en ofrenar les seues noves glòries als espanyols que el soportem tots els dies.
Un president que es sosté sense un recolzament del Parlament Espanyol, en el Senat no té majoria. Va perdre les eleccions i els seu soci de govern de dretes ‘junts’ fa ya temps que l’abandonà ¡cap a on va?
Un govern decent, un president moralment capacitat, un partit èticament creible haguera dissolt les Corts Generals i convocat eleccions.
Recorden estimats llectors, que este home i este partit és incapaç d’aprovar Presupost Generals de l’Estat, ¡durant tres anys! I encara tenen la ‘barra’ de atribuir-se la superioritat moral de l’esquerra. Ninguna ideologia democràtica que defenga els drets humans és superior a qualsevol atra. La discrepància està en la forma de resoldre els problemes de la ‘res publica’ segons una ideologia basada en principis ètics i morals.
Desgraciadament el govern d’Espanya, els partits que el sustenten: PSOE, Compromís, PNV, Sumar, Podem, Junts, etc. fa temps que han renunciat a l’ètica i moral en la política. Ara soles estan pels seu interés personal per que si no són polítics soles servixen de mocadors d’usar i tirar.
Els devem de substituir per unes atres persones i partits, si són valencians i valencianistes millor, que demostren que fins i mijos, ètica i moral, honradea en la gestió, són els principis que guiaran la seua gestió de la ‘cosa’ publica: Servicis socials, educació, sanitat, infraestructures, millors condicions de treball, regulació senzilla i adequada, més o manco estat… Aixina és com s’entén la política: ètica i moral.
Xavier Carbonell Montesinos. Professor Tècnic de F.P.
