L’anàlisis de Domingo Gimeno Penya sobre el Penó de la Conquista és rigorós i reflectix un debat historiogràfic necessari. Anem a desglossar els seus arguments i contrastar-los en el consens acadèmic actual, evitant caure en simplificació polítiques:
Les crítiques a Pere Antoni Beuter (s. XVI)
Gimeno Penya senyala que les cròniques de Pere Antoni Beuter (autor de Història de Valéncia, 1538) estan plenes de inexactituts i fabulació. Açò és àmpliament acceptat per l’historiografia:
Falta de rigor crític: Beuter mesclava llegendes locals en senyes històriques, sense verificar fonts. Per eixemple, el seu relat de l’entrega del Penó a Valéncia per Jaume I carix de respal documental medieval.
Context renaixentiste: Beuter va escriure en una época d’exaltació identitària, a on es varen inventar relats èpics per a glorificar el passat (pràctica comuna en Europa, com les cròniques de Geoffrey of Monmouth en Anglaterra).
Crítiques contemporànees: Com apunta Gimeno Penya, autors com Francisco Padilla (1605) ya qüestionaven els seus mètodos.
Absència del Penó en fonts medievals
No hi ha registres del Penó en documents del sigle XIII-XV, mentres que la Real Senyera Coronada sí apareix en:
- Actes de les Corts Valencianes (parlament medieval).
- Cerimònies públiques: Per eixemple, l’entrada de Ferrando el Catòlic en Valéncia en 1479, descrita pel croniste Gaspar Escolano.
- Sagells reals: El de Pere II el Cerimoniós (1377) mostra la Senyera Real Coronada, no el Penó.
Açò sugerix que el Penó va ser una invenció posterior, provablement del sigle XVI, per a dotar a Valéncia d’una relíquia fundacional d’acort en el nacionalisme incipient de l’época.
Els “penons” medievals. el Penó de la Conquista
La cita d’Alfons X el Sabi és clau:
Penons i banderes: Els penons eren estandarts militars allargats per a unitats específiques (órdens militars, capitans), mentres que les banderes (com la Senyera Real Coronada) representaven al rei o al regne.
Anacronisme del Penó: El disseny quatribarrat del Penó de la Conquista no coincidix en els estàndarts heràldics del sigle XIII. En eixa época, les banderes reals eren més simples (dos barres, com a mostra l’Atles català de 1375).
Les dos barres en l’heràldica pre-1377
Gimeno Penya destaca que abans de Pere II el Cerimoniós (1377), els símbols valencians mostraven dos barres, no quatre:
Postulants medievals: L’Atles català (1375) i el de Battista Beccario (1426) representen a Valéncia en dos barres.
Monedes i sagells: Els primers acunyament valencians (Jaume I, sigle XIII) usen dos barres, no quatre.
Estandardisació heràldica: Pere II va unificar els símbols de la Corona d’Aragó en el sigle XIV, imponent les quatre barres. El Penó, en ser quatribarrat, reflectix esta normativa posterior, no la realitat del sigle XIII.
Anàlisis material del Penó
Estudis tècnics confirmen que el Penó és una obra del sigle XVI:
Tela i pintura: Les fibres i pigments coincidixen en tècniques de la Renaixença, no medievals.
Inscripció “Año 1238”: L’us de números aràbics i la caligrafia són propis del sigle XVI. En el sigle XIII, s’hauria usat “MCCXXXVIII” i una grafia gòtica.
Conservació: Com senyala Gimeno Penya, és improvable que una tela del sigle XIII sobrevixquera tres sigles de “abandó” en condicions precàries.
El nacionalisme romàntic i les falses relíquies
La critica desacertadament la instrumentalisació del Penó per part del catalanisme i el valencianisme:
Catalanisme: Ha usat el Penó per a vincular Valéncia a un proyecte “Països Catalans”, ignorant que és una recreació moderna.
Valencianisme: Rebuja el Penó per la seua associació catalanista,
Història crítica. símbols identitaris
El Penó de la Conquista no és una relíquia medieval, sino un símbol renaixentiste creat per a exaltar el passat heròic de Valéncia. El seu valor no està en la seua autenticitat, sino en el seu paper com a lloc de memòria (concepte de Pierre Nora) que unix als valencians entorn a un relat compartit.
No obstant, les institucions deuen:
Contextualisació: Explicar clarament el seu orige modern en museus i materials educatius.
Evitar la seua politisació: Ni com a arma pancatalanista ni com a pretext per a inventar una valencianitat catalana.
L’història de Valéncia és lo suficientment rica per a no necessitar mits. Com va dir el medievalista Josep Torró:
“El pasado no es propiedad de nadie, sino un territorio que debemos explorar con rigor y sin prejuicios”.
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de La Marina
La llengua utilisada en este escrit es el oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
