En la commemoració del setcents cinquanta aniversari del decés del rei don Jaume I, una figura capital de l’història del Regne de Valéncia i de la Corona d’Aragó feta esta mateixa semana, el Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana va pronunciar un discurs finalisat el Te Deum en el Monasteri de santa María del Puig.
Discurs del decà de la RACV
Luis Miguel Romero Vilafranca va incidir en que “La commemoració d’un aniversari d’esta naturalea no deu d’entendre’s únicament com un eixercici d’evocació del passat. L’història no és un museu de recorts immòvils, sino una escola permanent que interpela a cada generació. Honrar la memòria de Jaume I significa preguntar-nos quines ensenyances oferix hui el seu llegat i quins són els desafius que planteja a la societat valenciana del sigle XXI.”
Recordà el Decà de la RACV que per als valencians, Jaume I representa el naiximent d’una comunitat política dotà de personalitat pròpia. La creació del Regne de Valéncia, la promulgació dels Furs i l’organisació d’unes institucions adaptaes a la nova realitat territorial, que varen constituir els fonaments sobre els que es va desenrollar una identitat històrica singular, propia, integrada en una realitat política més àmplia, pero conscient de la seua especificitat.
Visió de futur i estabilitat
Aquella construcció política no va ser fruit de l’improvisació. Va requerir visió de futur, capacitat d’integrar poblacions diverses i voluntat de dotar d’estabilitat jurídica al nou regne. Jaume I va comprendre que la força d’un poble no depén únicament de les conquistes militars, sino de l’establiment d’un orde basat en el dret, l’administració de justícia i el respecte a les institucions.
Defensa de les institucions i respecte a la justicia
Açò constituïx la defensa de les institucions i el respecte a la Justicia. Defensa de les institucions com a patrimoni comú com Jaume I nos va ensenyar con la seua pròpia sumissió con el Recurs contra Furs a les Corts que ell mateixa havia creat; i el respecte a la Justicia, resaltant com una necessitat primària i elemental la de la Justícia «car si cascú podia fer ço que ha en volentat a altruy, aquest segle no seria mes tenebres et dolor» com es diu en el Pròlec afegit a Els Furs; sent per eixa raó que la seua primera disposició llegal el Privilegi promulgat pel Rei el 21 maig de 1239 va a ser per a nomenar al Cúria per a que impartira Justicia.
Hui, quan desgraciadament l’Estat de Dret es tambaleja en Espanya per l’actuació de governants sense escrúpuls, és més necessari que mai seguir el seu eixemple i reafirmar la nostra fe en les institucions democràtiques; en la separació de poders i en el respecte a l’independència judicial, perque solament quan les institucions són respectades i enfortides, poden servir eficaçment al be comú.
Fidelitat a la pròpia identitat i les Senyes d’Identitat
Un atre desafiu que nos va llegar Jaume I, és el de la fidelitat a la pròpia identitat i la defensa de les senyes que la constituïxen.
L’identitat d’un poble no constituïx un vestigi del passat, sino una realitat viva que es transmet de generació en generació. És la memòria compartida dels qui nos varen precedir i el llegat que tenim la responsabilitat d’entregar, enriquit, als qui vindran despuix.
El Regne de Valéncia, fundat en 1238 pel rei Jaume I, va desenrollar una personalitat política, jurídica, cultural i social pròpia dins de la Corona d’Aragó. A lo llarc dels sigles, va construir unes institucions, un Dret Foral, una llengua històrica, una lliteratura universal, unes tradicions populars i un patrimoni artístic que formen part inseparable de la nostra història comuna.
Una Llengua històrica: la Llengua romançà valenciana singular, la parlà pels mossàraps en temps de la conquista, provinent del llatí vulgar, ompli d’arabismes i iberismes inexistents en atres llocs, que el Rei D. Jaume, no solament va respectar, sino que va a adoptar, traduint-se ya a la mateixa, en 1261, els Furs. Llengua propia, l’’única en la que es varen publicar les lleis en el Regne durant cinc sigles; la que, en la seua evolució pròpia, parlem els valencians des de fa sigles, i que, seguint l’eixemple del Conquistador, tots els valencians, i pose l’accent en tots, ciutadans i governants, tenim l’obligació de respectar.
Perque les senyes d’identitat valencianes no deuen d’entendre’s com a elements de confrontació, sino com a manifestacions d’una riquea cultural que mereix ser coneguda, estudià, protegida i difosa, i que, els valencians aportem orgullosament al patrimoni comú d’Espanya, com diu el nostre Himne.
Per que la llengua valenciana, la nostra Real Senyera, l’Himne Regional, els Furs, el Tribunal de les Aigües, les festes populars, les nostres manifestacions religioses, el patrimoni monumental, les tradicions agrícoles i marítimes, la gastronomia, la música, les bandes, l’artesania, i tantes atres expressions culturals, configuren un patrimoni colectiu que pertany a tots els valencians.
Defendre estes senyes d’identitat no significa tancar-se en el passat. Al contrari. Significa proyectar-les cap al futur en rigor històric, en esperit científic i en vocació de servici.
Precisament per això, les institucions culturals tenim hui una responsabilitat major que mai.
No n’hi ha prou en conservar archius, biblioteques o monuments, encara que siga molt important.
Devem fomentar el coneiximent de la nostra història entre els jóvens; impulsar l’investigació rigorosa;; favorir l’estudi de les nostres raïls des de la llibertat intelectual i promoure un diàlec permanent en la societat; i, molt, molt important: combatre en arguments històrics i científics la desinformació de fòra que nos invadix.
I proclamem ben alt que la cultura mai deu de ser rehé d’interessos polítics, com hui nos volen impondre.
Per al contrari, l’història exigix serenitat.
L’investigació reclama independència.
I el patrimoni pertany a tots.
Ademés, l’identitat valenciana mai ha segut incompatible en l’obertura al món. Al contrari. La nostra història demostra que Valéncia ha prosperat sempre quan ha sabut combinar la fidelitat a les seues raïls en una constant vocació mediterrànea, europea i universal.
Eixe equilibri continua sent hui el nostre millor camí.
Conservar la nostra personalitat històrica no significa alçar fronteres culturals. Significa aportar al conjunt d’Espanya i d’Europa la riquea singular d’un poble que, durant sigles, ha contribuït decisivament al desenroll de la cultura, del comerç, del Dret, de la lliteratura i del pensament.
La cultura adquirix una importància vital
Precisament, per això, la cultura adquirix una importància decisiva.
L’investigació històrica, la conservació del patrimoni, el cultiu de la llengua pròpia, la lliteratura, les tradicions i l’art, constituïxen elements essencials d’una memòria colectiva que deu transmetre’s en rigor, alluntant-se tant de la manipulació ideològica com de l’indiferència.
Lo Rat Penat Societat d’Amadors de les Glories Valençianes, i La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, cada una des de la seua pròpia trayectòria i missió institucional, compartixen des de fa generacions eixe compromís en l’estudi, la preservació i la difusió del patrimoni històric i cultural valencià.
La nostra presència conjunta en este acte simbolisa la voluntat de seguir treballant per allò que nos unix: el servici a la cultura, a la veritat històrica i a la societat valenciana.
La nostra obligació consistix en seguir oferint espais de reflexió, publicacions científiques, investigacions documentaes i fòrums de trobà a on el coneiximent prevalga sobre la confrontació.
Les generacions que nos varen precedir varen conservar un llegat extraordinari en circumstàncies moltes voltes difícils. Gràcies ad elles, seguim contemplant la Llonja de la Seda, admirant les obres dels nostres artistes, llegint als nostres clàssics, celebrant les nostres festes i mantenint vives tradicions que formen part del patrimoni universal.
Hui, eixa responsabilitat recau sobre nosatres.
No podem permetre que el desconeiximent substituïxca a l’història, ni que l’indiferència debilite allò que tants sigles va costar construir.
Per això, la millor defensa de les nostres senyes d’identitat consistix en conéixer-les profundament, investigar-les en honestitat, ensenyar-les en rigor i transmetre-les en un orgull seré.
Perque únicament allò que es coneix pot valorar-se.
I únicament allò que es valora mereix ser conservat.
Convide, especialment, a les noves generacions a acostar-se a la nostra història sense prejuïns, en curiositat intelectual i en esperit crític. En elles residix el futur de la nostra cultura. Elles seran les que custodien el llegat rebut i les que el proyecten cap al sigle XXI en noves ferramentes, noves idees i nous horisons.
Que sapiam custodiar el nostre patrimoni històric, protegir les nostres institucions, fomentar el coneiximent de la nostra cultura i transmetre a les noves generacions l’orgull de pertànyer a una terra en una història rica i fecunda.
En elevar hui este Te Deum, donem gràcies per quant hem rebut i demanem l’ajuda de Deu per a que sapiam estar a l’altura d’eixa herència.
Que l’eixemple de Jaume I inspire el nostre compromís en la veritat, en la justícia, en la concòrdia i en la defensa de les senyes d’identitat de l’històric Regne de Valéncia.
Que mai falte entre nosatres el respecte a la veritat històrica.
Que les futures generacions puguen sentir-se orgulloses d’haver rebut intactes les senyes d’identitat de l’històric Regne de Valéncia
I que mai, mai desaparega l’amor per la nostra terra.
