Juliol Cervera Baviera va nàixer el 23 de giner de 1854 en Volta, Sogorp (Castelló), i va fallir en 1936 en Valéncia. Va ser un destacat ingenier, polític, explorador, escritor, militar i professor valencià, reconegut com l’inventor de la ràdio despuix de registrar el seu palés en 1913. Provenia d’una família acomodada, lo que li va facilitar l’accés a l’educació en l’Escola i l’Institut. En alcançar l’edat corresponent, va començar a estudiar Ciències Físiques i Naturals en l’Universitat de Valéncia, encara que va abandonar estos estudis per a unir-se a l’eixèrcit.
Despuix d’alguns anys, es va graduar com a alferes en l’Acadèmia de Cavalleria de Valladolit en 1875 i com a tinent en l’Acadèmia d’Ingeniers Militars de Guadalajara en 1882. Durant el seu temps en l’eixèrcit, va obtindre un permís per a realisar el seu primer viage a Marroc com a explorador, a on va publicar el seu primer llibre, «Geografia Militar de Marruecos» (1884), aixina com el seu estudi titulat «Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos» (1885), lo que ho va consagrar com un reconegut lliterat especialisat en temes africans.
En 1886, Cervera va retornar a les costes africanes per a portar a terme un viage científic en la Societat Espanyola de Geografia, explorant el vast territori del Sàhara Occidental, a on va descobrir una nova espècie de coleòpter, «Polyphaga Cerverae». Posteriorment, va participar en l’acort que va convertir a Marroc en un Protectorat espanyol, lo que li va permetre ascendir al ranc de comandant. En 1888, va representar al Cos d’Ingeniers en la «Comisión Regia de la Exposición Universal de Barcelona» i poc despuix va ser nomenat agregat militar en la Llegació espanyola en Tànger, ya que va ocupar fins a 1890. No obstant, despuix d’alguns incidents en un governador conservador, va ser arrestat i condenat a sis mesos de presó en Alacant.
A partir de 1899, Cervera va deixar l’eixèrcit i es va interessar per la telegrafia sense fils, visitant els estudis de G. Marconi. En 1903, va viajar a Estats Units, París, Londres i Berlin, a on es va interessar per l’ensenyança tècnica a distància, lo que li va permetre millorar l’incipient sistema de Marconi en fils capilars i multiplicadors d’ones. El seu primer experiment es va realisar entre Ceuta i Tarifa, encara que no va obtindre gran reconeiximent en l’Acadèmia, de la mateixa manera que el seu proyecte de telefonia entre el Cabo de la Nao i Eivissa, abdós interromputs per falta de recursos i la llimitada industrialisació en Espanya. Finalment, en 1908, va ser elegit Diputat en Corts i membre de l’Ajuntament de Valéncia, a on va continuar en la seua activa carrera política.