Esta semana l’entitat valencianista es reuní en l’arquebisbe Enrique Benavent per a presentar-li la nova edició que Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana han editat recentment dels texts sagrats.
Esta traducció és obra dels religiosos Josep Almiñana Vallés i Lluís Alcon Edo, i fon publicada per primera volta el 8 de novembre de 1982, sent dedicada a Sa Santitat el Papa Joan Pau II i editada per l’entitat Amunt el Cor.
Per trobar-se agotada esta obra, que ya contà en una segona edició al poc de temps d’aparéixer la primera, les entitats senyeres del valencianisme han decidit llançar una tercera edició d’esta traducció de la Nova Vulgata, coincidint en el seu 40 aniversari, en l’objectiu de que el valencià puga ser, en total normalitat, la llengua vehicular en els actes religiosos.
Esta traducció conta en l’aprovació de la Comissió Permanent de la Conferència Espicopal Espanyola, i ha seguit la normativa ortogràfica de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, les conegudes popularment com a Normes d’El Puig.
La reunió contà en la participació de Josep Vicent Navarro, president de Lo Rat Penat i els vicepresidents de l’entitat ratpenatista, Òscar Rueda i Claudio Chaqués, ademés de la grata presència d’Álvaro Almenar, vicerrector de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats.
Segons ha manifestat, Josep Vicent Navarro “esta reunió ha segut positiva, hem agraït personalment a l’Arquebisbe la cessió de la Catedral per a la celebració del Concert Benèfic a favor de les víctimes de la DANA que celebrarem el passat més de decembre i l’hem convidat a la presentació oficial d’este nou llibre sagrat en valencià que tindrà lloc el pròxim 29 de giner en la sèu de Lo Rat Penat”.
Ademés, Navarro ha volgut destacar que “esta nova edició és una ferramenta més per a la normalisació del valencià en la llitúrgia” i ha recordat que “Lo Rat Penat és una entitat compromesa en els valors del poble valencià i defensora dels mateixos com a part de les nostres senyes d’identitat. Les nostres raïls cristianes i les nostres tradicions atesten la nostra idiosincràsia i personalitat com a poble, des del respecte a qualsevol tipo de creències, pero reconeixem i promovem un model de societat basat en l’humanisme cristià, junt en la defensa i promoció de les manifestacions religioses i culturals del nostre poble”.