Manifest del Patronat de la RACV sobre la polèmica del “valencià”
L’ofensa de la Presidència del Congrés al Poble Valencià ha segut en poc de temps públicament contestada per numeroses entitats i persones. Atres, en este cas catalanistes, han expressat la seua satisfacció pel despreci fet a la llengua valenciana en ella a tots els valencians, de manera que ya n’hi ha un panorama prou clar de quins son uns i quins son els atres. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana ha expressat en absoluta claritat i fondària la realitat històrica, social i llegal del valencià; que se correspon en lo que els valencians sentim, es nostra i privativa i la hem anat creant a lo llarc del sigles en els seus usos verbal i lliterari.
Una vegada més s’ha tornat a posar sobre la taula a l’abast de tots eixa realitat que està sent reiteradament atacada i ignorada des de fa anys, ara en el Congrés de Diputats, desbordant tots els llímits admissibles en un Estat democràtic i de Dret. Es evident que la Presidència no ignora que Espanya firmà el 5 de Nov. de 1.992 la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries que inclou: “las reconocidas como cooficiales en los Estatutos de Autonomía de las Comunidades del País Vasco, Cataluña, Islas Baleares, Galicia, Valenciana y Navarra” com tampoc ignora lo que establixen la Constitució Espanyola i l’Estatut Valencià d’Autonomia, pero l’explicació es molt senzilla: l’amagar el valencià està fet en tota intenció perque esta persona es un agent distinguit del procés de catalanisació, com ha demostrat en Balears, i te que regalar nostra llengua i cultura en compliment de pactes fets totalment a esquenes dels valencians.
No obstant no es prou en repetir una i atra vegada que és la llengua valenciana i explicar la seua llegitimitat – qüestió en la que nos han tingut entretinguts molts anys en menyscapte del se us social– sense afegir-ne la causa d’esta agressió que venim soportant mes de quaranta anys de democràcia disfrassà de discussió científica a la que no n´hi ha lloc, sino a una operació purament política de l’expansionisme imperialiste catalaniste que va molt més allà de la llengua, pretenent absorbir nostra cultura i dur a nostra Comunitat a formar part d’un Estat nou – territori inclús i per supost separat d’Espanya – que denominen ‘República Catalana’ o ‘Països Catalans’. Ahí residix el fondo de la qüestió i nos ho estan demostrant i gestionant des de Catalunya tots els dies. Pero esta agressió no tindria la virulència i la gosadia que demostra, ni haguera aplegat a on ha aplegat sense el recolze des de dins de nostra Comunitat dels successius Governs que durant eixos quaranta anys toleraren primer i despuix pactaren i colaboraren en tots els nivells en el procés de catalanisació, forma de actuar que faltant a la seua obligació de servir i defendre els interessos dels valencians dins del marc llegal que pactarem i nos donarem, ha segut la causa de que nos trobem ara en les greus circumstancies que nos toca viure.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua
No obstant i com sol ocórrer, aplega el moment de la veritat i es destapa quina era l’intenció d’eixos Governs i algunes persones que estigueren en ells, lo que se confirma quan ara ixen en defensa de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua, perque per ad això la introduïren i blindaren en l’Estatut d’Autonomia – que tingueren la gosadia de reformar sense participació del Poble Valencià i utilisant anti democràticament la seua representació parlamentaria – en la finalitat exclusiva de manipular i controlar nostra llengua, fent-la confluir en la catalana per a fer difícil el poder eliminar eixe quiste cultural que està causant tants problemes.
En estes circumstàncies els nous governants deuen donar-se conte de la situació en que s’encontren: una acadèmia que no complix els objectius per a la que fon creada o ¿inventada? que busca l’unitat de les llengües per a que quede a soles una d’elles, la catalana, i darrere d’ella se nos en vaja com un riu, tota la cultura valenciana que ya està sent suplantada en els llibres dels estudiants ¿han examinat ya els nous governants els llibres de text? Usen un llenguage inventat que nos acosta cada dia més al català, en lo que en uns anys més pot desaparéixer el valencià genuí. Una operació d’ingenieria social que treballa dins de nostre propi Govern que damunt porta invertits més de setantacinc millons d’euros trets de nostres pròpies bojaques… ¿cap major desficaci?
El Patronat de la RACV
El Patronat de la RACV fon fundat precisament per un grup de patricis valencians sabedors del perill que penjava sobre el futur de la societat valenciana i que sempre ha procurat dins de les seues possibilitats i de manera ferma i constant fomentar i mantindre les activitats de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, conscient de que esta institució es la màxima representació de nostra cultura i identitat i per eixe motiu essencial, en eixe àmbit, per a mantindre en fortalea tots nostres actius necessaris, per a situar i restablir el protagonisme de la Comunitat Valenciana i frenar l’intent de fer desaparéixer el Regne de Valéncia.
La conclusió es obvia, en el moment present la societat valenciana pot saber ya sense cap de dubte, quins son els colaboracionistes del procés de catalanisació – ells mateixos s’han donat a conéixer en les seues recents manifestacions – i quins sense ser-ho, obstaculisen o se fiquen de costat sugerint consensos entreguistes quan el Poble Valencià es veu amenaçat per un colonialisme impensable i inadmissible en ple sigle XXI.
