Des de que ingressí com funcionari d’educació en l’ensenyança secundaria post obligatòria, en el cos de Professors Tècnics de Formació Professional en l’especialitat de Proyectes d’Edificació me afilií al sindicat de classe UGT en la federació de Treballadors de l’Ensenyança, hui dins de la federació de Servicis Públics, junt a policies, sanitat, etc. UGT cóm sindicat de classe és un dels més representatius en el món dels treballadors dels Servicis Públics, guanyant eleccions sindicals en Ajuntaments, Hospitals, Conselleries… L’espirit de defensa de les condicions de treball, per mig de la negociació colectiva dels representats dels treballadors triats en les eleccions sindicals és la política des de fa ya anys o decenis d’este sindicat. Hui en dia ya estic retirat laboralment.
En l’ensenyança es conseguí per mig d’esta negociació, equiparació salarial a la mija del sou dels professors i mestres valencians en els del restant de l’estat espanyol, ya en el 2007, equiparació que el sindicat corporativista STE no volgué firmar i encara no han explicats les raons d’eixa negativa. Pareix que des d’eixe moment no s’ha tornat a produir eixa equiparació. La falta d’una bona i equitativa finançació autonòmica segurament és la raó principal. L’inversió autonòmica pareix que va orientada en millorar la sanitat i atres servicis públics; dependència, etc. Governar és establir prioritats i en el govern del botànic, l’educació no fon la prioritat. L’adoctrinament educatiu fon la seua senya més notable: esquerra i catalanista. És públic i notori. El sindicat corporativista i majoritari en l’educació valenciana no fon capaç de reivindicar millores salarials. Presuntament tenien atres ‘chiringuitos’, escola valenciana estre ells. Adoctrinament pur i dur. A lo manco, Miquel Soler, llavors Secretari d’Educació, ficà alguna cosa de trellat, com ho feu Jesús Carbonell en temps de la nefasta gestió de M. J. Català al front de la Conselleria d’Educació.
La folga
Els sindicats, de forma unitària, han convocat una folga indefinida. La taula reivindicativa ne té dos parts: una primera llegitima, que té a vore en la millora de les condicions laborals; tots els treballadors volem treballar manco i cobrar més, per ad això se necessita ser més productius; se conseguix en una millor formació inicial, de la qual carixen la gran majoria dels professionals que mamprenen en les tasques educatives que es salvada per l’experiència que es va adquirint en el recolzament dels companyers a través dels departaments, i les accions formatives promogudes per la mateixa Conselleria que dona ocupació als professionals que ademés han superat un procés selectiu en igualtat, mèrit i capacitat. Cosa que en l’ensenyança privada o concertada no es produïx.
L’atra pota per a millorar la competitivitat són els mijos que la Conselleria que dona ocupació als professionals de l’ensenyança fica a la seua disposició. En este cas si que he de dir que al principi dels anys 1990 la situació en mijos fon molt precària. L’introducció de l’informàtica en l’ensenyança i sobre tot en la Formació Professional va ser un èxit gràcies a la voluntat del professorat, el recolzament dels equips directius i la supervisió de l’inspecció educativa. Presupost per l’informàtica d’usuari havia poc o ningú. No vullc recordar com conseguirem certes aplicacions.
Les ‘ràtios’, es a dir el número de alumnat per unitat docent, és també un tema important i que ha evolucionat conforme han evolucionat les lleis educatives. Sobre tot en el tema de l’ensenyança inclusiva i en equitat. Vol dir que en un aula de 25 alumnes, pots tindre per eixemple, dos o tres repetidors i un parell o quatre alumnes que necessiten adaptacions curriculars. El restant de l’aula seguix el programa i el currículum marcat per la Conselleria. Vullc dir que certament una minoria d’alumnat, que pot ser disruptiu, pot condicionar l’impartició del programa educatiu per a tot els demés, si no se té el suficient recolzament d’atre professor en l’aula. A vegades és necessari dos professors per aula en certes matèries que utilisen recursos extraordinaris com equips informàtics o tallers de tecnologia, tant en Bachiller com en la ESO per no dir en la Formació Professional que ademés tens que tindre Prevenció de Rics Laborals en els tallers de mecanisat, electricitat, electrònica, etc.
La Formació Professional a distància també necessita de més horari dedicat a les tutories individuals i colectives presencials, per a informació i consultes generals, supervisió de treball individual i la seua correcció personal, consultes particulars, etc. En este tipo d’ensenyança també he segut un dels pioners en lo que hui és el Centre Integrat Públic de Formació Professional Vicent Blasco Ibañez en la Ciutat Valéncia. Era l’any 2000…
Reivindicacions
Reivindicacions: més sou i millors mijos que justifiquen la negociació colectiva i la protesta o l’arma que tenen els sindicats: La folga. No m’oblide de la burocràcia resultat de les lleis educatives, justificar qualsevol incidència, per estúpida que siga, davant la Direcció o davant de la Conselleria, reglaments (ROFs) que són una gran llosa per al professorat i alumnat, faltes de disciplina en l’alumnat més jove – l’adolescència és una malaltia que es cura en l’edat – Estadístiques, reunions que servixen per a poca cosa, claustres llarcs, memòries i adaptacions, programació nova quan la matèria a impartir sempre és la mateixa… Faenes que impedixen investigar i produir texts, eixercicis, pràctiques, transferència de coneiximents entre la FP i l’industria. Formació dual que és més un desig que una realitat.
Els professors tècnics de Formació Profesional
La declaració (ningú sindicat ha defés ad estos professora i professores) a extinguir del Cos de Professors Tècnics de Formació Professional: un gran erro per part de la nova llei de FP dictada pel PSOE, Vullc pensar que el nou govern de l’Estat que ixca de les eleccions generals, recupere este cos tant important per a la FP. Per que ¿qué millor que un professional per a transmetre els seus coneiximents al futurs professionals?
Si un mege forma al futurs meges ¿per qué un delineant o Tècnic Superior en Proyectes d’Edificació en experiència laboral no pot formar als futurs delineants? No ho entenem. En peluqueria i estètica no passa, els han respectat ¿titulets és una garantia de formació en una ocupació concreta? Evidentment NO.
Tornant al fil de l’artícul pareix que ademés de les reclamacions de millor sou, millor dotacions i manco burocràcia se suma el de la climatisació dels Coleges i Instituts. Presupost multimillonari que se té que nugar en proyectes d’eficiència energètica, plaques fotovoltaiques d’auto consum, junt a utilisació de tecnologies com l’areotèrmia eficients i contrastades. Significa trencar en el paradigma de calfar els Coleges i IES en radiadors d’aigua calenta produïda per combustió de gas, o gasoil per atre sistema com pot ser l’aerotèrmia que utilisa sol radiant pero també radiadors, puix el sistema calenta aigua. A nivell de vivenda està contrastat, junt a la millora de l’eficiència tèrmica dels edificis el confort en les aules i centres d’estudi seria més que acceptable. Inversió millonària, repetix.
Esta taula de millora de les condicions laborals dels treballadors públics de l’ensenyança és més que justificable i se deu de negociar, establint un calendari d’aplicació. No pot ser immediata. Sobretot sabent com funciona l’oficina tècnica de supervisió de proyectes d’esta Conselleria, millor no comente.
¿Folga partidista?
Esta folga té unes atres condicionants importants i crec que fonamentals. STE en la seua negativa de no signar cap acort en les distintes administracions no l’anat mal en les eleccions sindicals, per lo que els demés sindicats d’ensenyança ara l’han seguit la ‘corda’. A ningú se li escapa que el sindicat corporatiu STE és correja de transmissió del partit compromís o més compromís o cóm s’autonomenen, de tot manco valencianistes. La mateixa persona que encapçalava les protestes de la riuada del 29-O de 2024, encapçala les pancartes dels professors afiliats o simpatisants d’este corporativiste sindicat.
Ademés a final d’any se tenen que convocar les eleccions sindicals del personal docent. Un atre motiu per que els futurs votants trien ad estos. Els atres sindicats que componen la Taula d’Educació són AMPE, CESIF, CC.OO. I UGT. Per orde de representativitat. Soles UGT i CC.OO. són sindicats de classe, els atres són corporativistes com he explicat més amunt. En esta context han triat tots els sindicats unitat d’acció, per a que el majoritari no se fique totes les ‘medalles’ en lo que se li puga traure a l’administració.
Han triat com mig de pressió una folga indefinida. La folga indefinida sempre la guanyarà l’administració: ningú pot permetre la renuncia a més de 2300 euros mensuals, el personal té que pagar hipoteques, coches, vacacions… Per que la ‘sorpresa’ vindrà en la paga extra que a lo millor o no ne tenen o se queda en dos ‘chavos’ cada dia deixen de guanyar entre 150 – 195 euros per professors. Si l’administració deixa de pagar eixa cantitat, és l’administració la que guanya i pot oferir més oferta dinerada als sindicats, soles en fer una chicoteta multiplicació ixen els millons que fan falta, a lo manco per a un any. Per no parlar de les vacacions que ya estan ahí i que desmovilisarà al professorat.
Els sofridors de la folga
Parlem ara dels perjudicats, de l’oportunitat , de calendari de perqué pareix més una folga política que laboral, mes que totes les folgues desemboquen en polítiques – gestió – dels assunts que se negocien, tant en empresa privada com pública, com és el cas.
Quan diem política, en este cas, nos referint a ‘partidista’, a política de partit. Puix sí, després de les manifestacions i protestes en motiu de la gestió de la riuada d’octubre de 2024 que protagonisaren certes associacions de víctimes vinculades de forma directa o indirecta als partits de l’oposició i donat que varen forçar la dimissió del President Mazón, ara volen traure rèdit en l’atre camp que dominen associativament: l’ensenyança a través dels sindicats liderats com hem explicat més amunt. Una manera de desgastar al govern regional. Cosa que com a socis del govern estatal, en els casos de corrupteles que s’investiguen, presenta una perspectiva no massa bona com a alternativa de govern regional. Si són presunts corruptes en un govern ¿per que no ho poden ser en un atre?
Es el perill de la democràcia i per ad això està la separació de poders, que alguns d’estos partits inclús ho fiquen en un cert dubte…
Les motivacions polítiques de desgast al govern de la Generalitat per la discrepància en la llei de Llibertat Educativa aprovada per la majoria parlamentària en Corts Valencianes (té més llegitimitat la llei aprovada per les Corts que la acció sindical, puix a uns els han triat tot el cens electoral i als atres soles els treballadors docents) per part de compromís, utilisant al sindicat majoritari corporativiste STE és una evidència o conclusió a la que qualsevol persona mijanament informada pot aplegar ¿en raó o no? El temps ho dirà.
Els perjudicats en esta folga, els verdaders perjudicats són els alumnes. Especialment aquells que se troben al final de cicle, Sext de primària, quart de la ESO, Segon de Bachiller. Els Bachillers estan en els últims dies de titular-se en Bachiller i preparar la proba EBAU d’accés a les distintes universitats. Les calificacions són importants puix els permetrà triar grau universitari o Cicle Superior de Formació Professional, que els garantisarà ocupació més ràpida que el grau universitari, segons demostren les estadístiques i l’oferta d’ocupació al respecte.
Per al alumnat de quart de la ESO que se deuen de titular per l’accés als Cicles Mijos de Formació Professional o al Bachiller també són importants les calificacions, puix els donaran prioritat per a triar el Cicle mig de la seua preferència.
Si la folga indefinida impedix l’evaluació de l’alumnat, La junta d’evaluació és un orgue que pren les decisions de forma colegiada, si un professor o professora soles ha ficat les notes de primera i segona evaluació ¿podrà la junta promocionar a la alumna o alumne fent la mija de les parts evaluades? Crec que si, puix això se va fer en el cas de la pandèmia. El alumnat té dret constitucional a l’educació que se confronta en el dret constitucional a la folga. L’administració té el deure de defendre sempre al més dèbil: en esta cas al alumnat, és el que manco culpa ne té i els més perjudicat.
El seu pas pels centres de treball dels professors és efímer comparat en el d’estos, sis anys en primària i uns atres sis en secundària obligatòria i post obligatòria. Ad ells, a no ser que estiguen convençuts pel ambient escolar o familiar, esta folga soles els perjudica.
La dimissió d’equips directius la veritat que al govern de la Generalitat li vindrà be, puix podrà substituir ad estos per atres més afins a la seua política educativa. Uns problemes que nomenant ràpidament a nous directors, en l’ampliació de sou que va implícit en el càrrec, se podran solucionar més pronte que tart.
Les activitats lectives acaben el 22 o 23 de juny ¿seran capaços el professor, professora, mestre i mestra, de tornar a l’alumnat a les aules i reenganchar-los a les activitats lectives, proves, eixercicis, exàmens? Difícil ¿veritat? El mal al alumnat ya està més que fet. Els autèntics perjudicats als que les han furtat el seu dret a l’educació.
