Dijous a la nit en un centric hotel del Cap i Casal es va celebrar l’homenage de Lo Rat Penat cap a este torero valencià ya retirat, en la presència de grans mestres del toreig i de la Federacio de Penyes de Bous al carrer, aixina com atres figures com el director del Museu taurí de Valéncia o personalitats del món de la cultura i de la societat valenciana.
Més d’un centenar de persones es van donar cita per a fer un homenage a la gran figura del Soro, entre elles, la incansable Mayren Beneyto, o la popular Maria Abradelo. Va destacar l’absència de qualsevol personalitat política rellevant, més allá de l’assesor municipal Julio Aguado o del Director General d’Interior de la Generalitat Valenciana. Sí que estigué el diputat provincial de turisme Pedro Cuesta.
En puntualitat casi britànica va começar el photocall i despuix el sopar organisat per Lo Rat Penat i només acabar, es va fer l’homenage a la figura del toreig, més allà de lo que representa per la seua lluita incansable per la cultura valenciana, per portar el nom del Cap i Casal i del Regne a plaçes de tota Espanya, Amèrica del Sur, Portugal i França.
Treball cultural de Lo Rat Penat
Un video i unes paraules van resumir la història de Lo Rat Penat i la seua activitat, escomençant per l¡oranisaciod els Jocs florals poètics en llengua valenciana cada any de la Ciutat i Regne de Valéncia, el concurs de Milacres de Sant Vicent, el concurs de Llibrets de Falla en gran èxit i en més de 120 anys d’història, pero menys coneguts, el concurs de piano en el Piano del Mestre Serrano, quin instrument utilisat per a compondre l’Himne de Valéncia està en la pròpia seu de Lo Rat Penat, o el concurs de creu de Maig en el Cap i Casal. També concursos de llibrets de fogueres.
Ademés Lo rat penat és una editorial dels principals llibres escrits en llengua valenciana, i té el Cor Popular i el Grup de Balls, tot s’ho mereix Valéncia com dia u dels seus fundarors. Recordàren els pro-homens i les famílies valencianes destacades a lo llarg de l’història de Lo Rat Penat que han contribuit a esta causa en pro de la valencianía, en pro de la Cultura i llengua Valencianes.
Posteriorment, va prendre la paraula el president de Lo rat penat, Josep Vt. Navarro que va homenajar al torero valencià, recordant la seua trayectòria professional i des de la seua jubilació, el seu treball incansable pels bous al carrer, i va recordar que esta tradició, per a Lo Rat Penat forma part de la Cultura Valenciana.
En el seu discurs va recordar ademés la valencianía de la que ha fet gala el propi Vicente Ruiz El Soro, i se li va fer entrega d’una litografía com a símbol d’este homenage.
El Soro emocionat
El Soro va escoltar estes paraules visiblement emocionat, al igual que la seua dona, els dos soltàren alguna llagrimeta durants els videos proyectats, sobretot en les imagens dels moments més durs en l’hospital.
El Soro ixqué a l’escenari i va recordar un per un els amics presents, no volent deixar-se a cap d’ells, i la seua ajuda i respall a lo llarc del temps vixcut.
«Sóc lo que sóc en humiltat i perseverància, en la vida n’hi ha que ser humilt i agraït»
El torero va recordar les seues dos gran passions, la música i el toreig, i va deleitar als presents en un solo de trompeta, el Ave María de Schubert, que dedicà als afectats per l’incendi de Campanar, als companyers i amics del món de toreig morts i al seu amic Paco Arévalo, al que va definir com a un gran valencià.
El Soro va requerir la presència de la seua dona en l’escenari i demanà un paludimet per a d’ella. «Sempre darrere d’un gran home n’hi ha una gran dona, i és de veres, yo no sería res sense la meua dona»
També va agraïr als doctors presents «el que hui yo estiga aci», «gràcies a la seguritat social i als gran professionals, m’han reconstruït completament i hui puc estar a on estic«, i va lloar «el treball d’estos grans professionals de la medicina que cuiden del món tauri sempre».
Finalment i tots en peu i visiblement emocionats, la fi de l’acte es va donar com no podía ser d’una atra manera en l’interpretació del Himne de Valéncia.