Este passat dilluns de vesprada, en la Real Basílica Sepulcral de Sant Vicent Màrtir, la parròquia de Crist Rei, ubicada en el carrer Sant Vicent Màrtir, 126, de la ciutat de Valéncia, tingué lloc l’acte de la crida de la festivitat de Sant Vicent, que se celebra hui 22 de giner. La crida ha segut pronunciada per Baltasar Bueno, doctor en Sagrada Teologia i històric valencianiste. Enguany, per la recent riuada, de forma extraordinària s’ha oferit una missa en honor a les víctimes d’esta catàstrofe despuix de la crida.
Sant Vicente Màrtir és u dels festius locals del Cap i Casal, l’anomenada festa de Creus cap a dins, ya que antigament les Creus de terme dellinitaven el terme municipal del Cap i Casal.
Pregó de Sant Vicent Màrtir
El pregó ha sigut fet pel periodiste jubilat, gran valencianiste i coneixedor com ningú de les festivitats valencianes, ademés de Doctor en Teología Baltasar Bueno.
A l’acte ha acodit el President de Lo Rat Penat José Vt. Navarro, el qual ha volgut públicament felicitar a l’Associació Cultural Via Augusta i Camí de Sant Vicent Màrtir, per mantindre viva la festa del patró de la Ciutat de Valéncia. Navarro, ha recordat que “la gran llabor de difusió cultural i devocional que fan del nostre màrtir, és fonamental per a que les noves generacions agarren el relleu en esta festivitat tan sentida pels valencians”. Lo Rat Penat ademés es vol sumar a la reivindicació que Baltasar Bueno ha llançat en el pregó, a on ha demanat que el sarcòfec de Sant Vicent Màtir, que actualment es custòdia en el Museu Sant Piu V, torne a l’Iglésia martirial de la Roqueta, aixina com l’archiu documental d’este lloc sagrat, que es troba en Madrit i deu tornar a terres valencianes.
La festa de Sant Vicent Màrtir
Hui es celebra la festivitat d’este patró del Cap i Casal, prou més desconegut que l’atre Sant Vicent , Sant Vicent Ferrer. Este 22 de giner cada any es celebra la seua festivitat.
¿Qui va ser Sant Vicent Màrtir?
Vicente va ser un jove diàcon del bisbe de Saragossa, concretament va ser Vicente d’Osca, naixcut en Osca i fallit en Valéncia en l’any 304 que, fugint de la persecució dels cristians per part de l’emperador Diocleciano, va ser capturat en 304 i conduït a Valéncia, a on va ser jujat i martirisat sense que abjurara de la seua fe, lo que ho va convertir en un símbol de la cristianisació.
En Hispania en eixa época es va produir una forta persecució als cristians per part de Roma, el prefecte Publio Daciano va ser quí va enviar l’emperador romà per a complir el seu edicte de persecució, qui va vindre de Roma i va permanéixer en la Península dos anys, fent testimoni de fanatisme i crueltat en la població cristiana.
Valero i Vicente varen ser capturats en l’any 303 per orde del prefecte Publio Daciano, i traslladats a Valéncia. Valero va ser condenat al desterro, mentres que Vicente va sofrir el martiri. La seua mort es va produir en data imprecisa —la tradició li assigna el 22 de giner— en l’any 304 o 305. D’acort a la llegenda, va convertir abans de morir al seu propi verduc.
El cos de Vicente va ser traslladat, en el mateix sigle del seu martiri, a una necròpolis situada (en aquell temps) fora dels murs de la ciutat; entorn a la seua tomba va créixer un arraval cristià, i es va alçar despuix l’iglésia coneguda com a Sant Vicent de la Roqueta (hui parròquia de Crist Rei), que va mantindre el cult durant tota l’época islàmica. El cult continu que se li va dedicar en época de la dominació musulmana, corroborat per les modernes excavacions arqueològiques, és la prova més precisa de l’existència d’una abundant població mossarap cristiana.
En el sigle XIII el rei Jaime I va atribuir l’èxit de la pren de la ciutat a la intercesió del sant i, en agraïment, va fundar un convent i un hospital, i va recuperar ademés atres llocs vicentins.
El martiri de Sant Vicent Màrtir
Vicente va ser colocat en una creu en aspa i despuix en la catasta, a on li varen trencar els ossos, li varen assotar, i li varen obrir les carns en ungles de garfios d’acer. Pero, no podent minar la seua resistència, va manar llavors Daciano que siguera desollat i colocat en una barbacoa en ascua. Sigué tirat més tart a una masmorra, a on va fallir poc despuix. El seu cos va ser abandonat en un muladar o femer, pero segons les poesies del sigle V que recuperen el seu martiri, un cuervo va defendre el seu cadàver per a que no desapareguera pels llops. Aixina, Daciano va manar tirar-ho a la mar, en una pelleranca, en una pedra de molí. Pero el cos va ser tornat a la vora, sent d’allí arreplegat i amagat per la comunitat cristiana.
Les relíquies del Sant
Despuix de sobrevindre l’invasió musulmana, les relíquies del sant varen desaparéixer. Les tradicions sobre el seu possible parador són diverses, i inclús contradictòries, pero hui podem contemplar el denominat com a braç incorrupte en la Sèu, la Catedral Metropolitana de Valéncia, darrere de l’altar central, un braç casi incorrupte que correspon a un home jove, en cremades en la pell i que els estudis forenses daten del sigle IV i que una família va entregar a la Catedral de Valéncia en 1.970, una família italiana que ho conservava. Les cremades podrien correspondre a Sant Vicente i la seua edat i temps correspondrien en el Sant.
La Festa de Sant Vicent Màrtir, patró de Valéncia
És la festa del Cap i Casal, o “de creus adins” ( les antigues creus de terme que designaven on acabava la ciutat). se celebra cada 22 de giner en el Cap i Casal.
Eixe mateix matí té lloc una missa solemne en la Catedral, que dona pas a una processó en la que l’image del sant està acompanyada per vàries institucions de la ciutat i que recorre part dels llocs a on, segons la tradició, va sofrir martiri el sant. Paralelament se celebren actes en la parròquia del carrer de l’Ermita (plaça d’Espanya), l’Iglésia de Sant Valero (Russafa) i la Basílica de Sant Vicent de la Roqueta, a on se celebra una missa segons el rito *hispanomozárabe.
En l’organisació dels actes, ademés de l’Ajuntament de Valéncia, intervenen atres entitats com el Gremi de Sastres i Modistos o la Germandat del Ram de l’Agulla, perque Sant Vicente Màrtir és patró dels sastres, la Confraria del Màrtir Sant Vicent de la Roqueta o els Campaners de la Catedral de Valéncia, que organisen tocs i voltejos de campanes durant la vespra i el dia del patró.
